El Cinema Princesa fou un antic cinema situat al nr. 14 de la Via Laietana de Barcelona. El 10 de març de 1996, quan feia més de vint anys que va ser abandonat, l'edifici fou ocupat per l'Assemblea d'Okupes de Barcelona, que en van fer un Centre Social Okupat. Pocs mesos més tard, el 28 d'octubre del mateix any, la policia va desallotjar l'edifici amb un violent assalt que va finalitzar en una batalla campal pel centre de Barcelona. Malgrat el breu període d'ocupació, de poc més de 7 mesos i mig, el cine Princesa es va convertir en un referent i símbol del moviment okupa degut al gran ressò mediàtic que va generar el violent desallotjament. L'okupació del cinema va donar visibilitat al moviment okupa i va obrir el debat social sobre la manca d'espais públics i la impossibilitat d'accés a l'habitatge per part del jovent.
L'edifici L'edifici fou construït a final dels anys 1920 a la cantonada formada per la Via Laietana i el carrer Manresa. El 17 de març de 1923 el cinema Princesa fou inaugurat i el 1931, amb la proclamació de la Segona República Espanyola, fou rebatejat amb el nom de Cinema Layetana, que era més adient. La Guerra Civil espanyola va obligar a tancar temporalment el cinema fins que el 16 de febrer de 1939, poques setmanes després de la invasió de Barcelona per les tropes franquistes, el cinema va reobrir les portes, i va recuperar el seu nom original.
El cinema va deixar de projectar pel·lícules el juny de 1970. No obstant, especialment després de la dictadura franquista, la sala fou utilitzada puntualment per acollir assemblees obreres, pel fet que la seu de CCOO hi era al costat. El 10 de març de 1996, quan el cinema fou okupat, feia més de 20 anys que l'edifici havia estava abandonat.
L'ocupació miniatura|Pancarta "Contra l'especulació, okupació", al Cinema Princesa (1996). El diumenge 10 de març de 1996 una quarantena de membres de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona va ocupar l'antic cinema Princesa. L'edifici era al número 14 de la Via Laietana, cantonada amb el carrer Manresa. Els joves protestaven contra la manca d'espais públics a Barcelona i la impossibilitat d'accedir a l'habitatge degut als elevats lloguers. L'objectiu era crear un casal popular amb activitats culturals i sense ànim de lucre. L'ocupació va agafar per sorpresa la guàrdia urbana, que pensava que l'ocupació tindria lloc al mercat del Born. El grup de manifestant s'havia congregat al passeig del Born a les onze del matí. Amb una pancarta amb el lema «contra l'especulació, okupació» la manifestació, amb malabaristes i percussió, es va dirigir al cinema. Uns minuts abans, un reduït grup d'activistes proveïts amb escales i material d'escalada hi havia entrat discretament.
Contextualització històrica El fenomen okupa va néixer a Gran Bretanya a final dels anys 1960 i principi dels 70, associat al moviment punk que prenia relleu als hippies. El moviment es va estendre ràpidament cap als Països Baixos, Dinamarca, Alemanya i altres països de l'Europa Central on, en nombrosos casos, les okupacions foren legalitzades. Passat el moment d'auge dels anys 1980, a mitjans dels 1990, en general, l'okupació ja era un fenomen a la baixa a Europa. A Espanya, en canvi, que venia de deixar enrere la transició, el moviment okupa hi havia arribat amb retard i les primeres ocupacions dataven de mitjans dels anys 1980. Una dècada més tard, especialment a Barcelona, els moviments autònoms i de l'esquerra independentista s'havien revifat de la repressiva operació Garzón i el moviment okupa gaudia d'un moment d'esplendor. L'Estat va reaccionar a la proliferació d'okupacions endurint la llei. El 1995, el darrer govern del PSOE, amb Juan Alberto Belloch com a ministre de justícia, va portar a terme una reforma del Codi Penal amb la qual l'okupació passava a ésser criminalitzada. Com a resposta, el moviment okupa es va coordinar millor i va néixer l'Assemblea d'Okupes de Barcelona que, en resposta a la llei, va okupar el cinema Princesa, precisament ubicat al davant de la comissaria del Cos Nacional de Policia. Set dies abans de l'okupació del cinema, el 3 de març de 1996, el PP venia de guanyar les eleccions estatals. En la seva línia de voler vincular i equiparar el moviment independentista i demés moviments socials i d'esquerres amb la kale borroka i el terrorisme, la delegada del govern de l'Estat Julia García-Valdecasas Salgado va voler mostrar una contundència inèdita contra el okupes, donant via lliure a un desproporcionat atac policial que fou objecte d'una gran polèmica. La repercussió social, política i mediàtica que va tenir el violent desallotjament va tenir l'efecte contrari del perseguit pel govern. Amb el desallotjament del Princesa, es va iniciar a Barcelona una nova etapa que va donar com a fruits l'okupació de Can Vies (10.05.1997-fins a l'actualitat), Can Masdeu (2001-fins al present), El Palomar (1997-2002), la Hamsa (23.03.1996-04.08.2004), Les Naus (2.1993-12.2003), el Pati Blau (12.1998-21.10.2004) o La Makabra (2000-19.11.2006).
El desallotjament Primera càrrega premonitòria Poc més de 4 mesos després de l'ocupació, el 17 de juliol, els okupes van rebre l'ordre judicial comminant-los a abandonar l'edifici en els dies vinents. Finques Forcadell, propietària de l'edifici, havia interposat dues denúncies contra l'okupació del seu edifici. Els okupes van reaccionar recorrent l'ordre de desallotjament i organitzant una manifestació en senyal de protesta. També, pel 22 de juliol es va organitzar un esmorzar públic. El desallotjament va quedar paralitzat durant tres mesos. No obstant, el divendres 18 d'octubre es va saber que el jutge d'instrucció del cas, que havia aturat cautelarment el desallotjament per consultar la mesura al Tribunal Constitucional, havia decidit reprendre el desallotjament malgrat la petició dels advocats, que demanaven la suspensió de la resolució tal com ja s'havia fet el juliol. El diumenge 20 d'octubre, sabent que l'execució de l'ordre podia ésser imminent, els okupes van organitzar una festa en senyal de protesta. L'okupació, que fins aleshores havia transcorregut de manera pacífica, va emprendre de cop un inesperat canvi de rumb, i la festa va finalitzar amb la primera càrrega policial. La marató musical organitzada pels inquilins del cinema, de 12 hores de durada, havia començat pacíficament, amb la participació de populars cantants com Quico Pi de la Serra o Manu Chao i l'assistència d'actors com Pepe Rubianes i integrants de La Fura dels Baus. També Lluís Llach havia assistit a la festa. No obstant, cap a les 8 de la tarda i de forma inesperada, la policia antidisturbis va fer de cop acte de presència. El tràfic no s'havia vist obstaculitzat per l'actuació musical, que utilitzava el taulat del Princesa com a escenari. No obstant, els antidisturbis es van presentar per tallar la Via Laietana i desallotjar la zona. Va tenir lloc aleshores una càrrega contra els assistents a la festa, unes 300 persones, i la marató musical, que havia d'acabar a mitjanit, va quedar de sobte interrompuda.
Desproporcionat i polèmic desallotjament El dilluns 28 d'octubre entre 150 i 200 policies pertanyents a les Unitats d'Intervenció Policial (UIP) es van presentar al cinema Princesa per tal d'executar l'ordre de desallotjament del cinema. L'operació va començar a les 5.55 h. de la matinada del dilluns, quan la Guàrdia Urbana va tallar la circulació al voltant del cinema. De fet, el tràfic fou interromput entre la plaça Urquinaona i Correus, fet que va ocasionar un col·lapse circulatori monumental.
Aïllada la zona, un comandant de les UIP proveït de megàfon es va dirigir al cinema ordenant l'abandó de l'edifici, a l'interior del qual hi resistien una quarantena de joves que es negaven a marxar. Fou seguidament quan, segons la policia, diverses barricades situades als voltants de l'edifici van començar a cremar. Paral·lelament, des de la terrassa del Princesa, els okupes van començar a tirar coets, bengales, pedres i altres objectes a la policia per tal d'impedir el desallotjament. Les fogueres al voltant del cinema eren alimentades des de la terrassa, amb butaques, sofàs i altres mobles llançats per atiar el foc. Cap a les 6.45 h. un helicòpter policial va fer acte de presència sobrevolant el cinema, per intimidar els okupes i il·luminar la terrassa, ja que la Via Laietana s'havia quedat sense subministrament elèctric arran dels aldarulls.
Els okupes, en canvi, al·legaven que no havien sentit cap consigna per part de la policia encomanant-los a abandonar el cinema. L'ensordidor soroll de l'helicòpter que sobrevolava el cinema impedia poder entendre res. Quan els agents van entrar per sorpresa a l'edifici es van refugiar a la terrassa, on van rebre el foc de franctiradors de la policia proveïts amb escopetes de bales de goma, que disparaven des del terrat dels edificis del voltant. Al baixar per l'escala del cinema, els okupes foren apallissats amb porres.
L'assalt al cinema per part dels antidisturbis va començar a les 7 del matí. Un nombrós grup de policies van obrir foc amb pilotes de goma, disparant des del carrer i des de la terrassa d'edificis adjacents contra els okupes resistents a la terrassa. Aquest atac va permetre que un altre grup de policies pogués abatre la porta i accedir a l'edifici. No obstant, l'avanç de la policia fou extremadament lent i dificultós perquè totes les portes i finestres havien sigut soldades amb ferro i protegides amb barricades, obligant als agents a abatre els murs del cinema.
La foguera a la terrassa va obligar també la intervenció dels bombers, que temien que el foc es propagués, calcinant tot el cinema i edificis adjacents. Un cop apagat el foc, la policia va iniciar també l'assalt a la terrassa, mitjançant escales. Durant el descontrolat assalt, un fals sostre es va desplomar i policies i okupes van caure a la planta inferior, sense provocar ferits.
Després de dues hores i mitges de batalla campal, cap a les 8.30 h. uns 200 policies van aconseguir finalment assaltar el cinema, posant fi a l'ocupació que havia durat set mesos. Diversos furgons es van aproximar a les portes laterals del cinema i van començar a carregar-hi els okupes detinguts, que foren transportats a la comissaria del carrer Nou de la Rambla.
Mentrestant, nombrosos veïns i joves s'havien anat concentrant a les tanques de seguretat que aïllaven el cinema, esverats i molestos per l'ensordidor soroll de l'helicòpter i en senyal de suport als okupes. Alguns veïns al·legaven també que l'endemà havien de treballar o acompanyar els infants a l'escola, però les seves protestes foren ignorades pels agents. Al matí, la Via Laietana seguia encara tallada i una nombrosa dotació d'ambulàncies, cotxes de policia i camions de bombers seguien aparcats als voltants del cinema, constituint un impressionant desplegament preparat per actuar en cas de necessitat.
Cap a les 9 del matí, amb la situació sota control i el desallotjament consumit, la policia també va acabar carregant contra els pacífics manifestants que havien acudit a l'escena dels fets en solidaritat amb els okupes.
El balanç final de la llarga nit del desallotjament foren 48 okupes detinguts i 10 ferits (2 okupes i 8 policies).
Segons els okupes, «una brutal i vergonyosa actuació de la policia». Els veïns coincidien en que l'actuació policia havia sigut desproporcionada i denunciaven que «era com matar mosques a canonades. El que hi havia a l'interior del cinema eren joves que defensen el dret a l'habitatge, no mafiosos ni terroristes».
Batalla campal nocturna A la nit, fou convocada una manifestació per denunciar el violent desallotjament. Aleshores, els paletes ja havien tapiat les portes i accessos el cinema.
La manifestació va començar cap a les 8 del vespre al carrer Fontanella. Els aldarulls van començar a l'altura de la comissaria de Vilardell i de la seu superior de la policia.