miniatura|IBM Selectric I. miniatura|IBM Selectric II. La màquina d'escriure IBM Selectric (coneguda també com a IBM de bola) és un influent disseny de màquina d'escriure elèctrica d'IBM. Va ser introduïda el 1961. Un fet molt important, que més tard IBM adaptaria al seu PC, va ser l'establiment d'un estàndard de teclats per part d'IBM per a tots els països.
En lloc de la clàssica "cistella" amb tipus pivotants, la Selectric tenia una bola, un element pivotant i rotatori (a vegades anomenada "bola de tipus") que es podia canviar per aplicar diferents tipografies dins del mateix document, ressuscitant una característica que havia estat pionera a la màquina d'escriure Blickensderfer, d'èxit moderat, seixanta anys abans. La Selectric també va reemplaçar el tradicional carro lliscant amb un corró per al paper que es mantenia fix mentre el mecanisme amb la bola de tipus i la cinta es movien a l'ample del paper.
Les Selectric i les seves descendents eventualment van capturar el 75 per cent del mercat nord-americà de màquines d'escriure elèctriques usades en oficines.
Característiques i usos miniatura|Boles de tipus IBM, cadascuna amel seu joc de caràcters. L'habilitat de canviar les tipografies, combinada amb una aparença uniforme de la pàgina mecanografiada, va ser revolucionària, i va marcar l'inici de la autoedició. Més tard, els models amb doble espaiat (10/12) i la correcció amb cinta incorporada va ampliar la tendència encara més. Qualsevol dactilògraf podia produir un document prolix. Per 1966, es va llançar una versió completa de composició tipogràfica amb justificació i espaiat proporcional.
La possibilitat d'intercalar en el text caràcters llatins i grecs, amb símbols matemàtics van fer a la màquina especialment útil per als científics que escrivien manuscrits que incloïen fórmules matemàtiques. L'aspecte típic dels documents escrits en la Selectric és encara familiar per a qualsevol científic que llegeix les actes de congressos, monografies, tesi i altres coses d'aquesta època. (Mecanografiar documents matemàtics era molt laboriós abans de l'arribada del TeX i es va fer només per als llibres de text molt venuts i revistes de gran prestigi).
La màquina tenia una característica anomenada "Stroke Storage" ("emmagatzematge de cop", o "de mecanografia") que evitava que dues tecles es pressionessin simultàniament. Quan es pressionava una tecla, un intercalador, per sota de la palanca de la tecla, era empès cap avall dins d'un tub ranurat ple de petites boles de metall (anomenat el "tub compensador") i el ressort es comprimia. Aquestes boletes s'ajustaven de manera que deixaven espai horitzontal per a un sol intercalador cada vegada. Si el dactilogràfica pressionava dues tecles al mateix temps, ambdós intercalador es bloquejaven en no poder ingressar al tub. Pressionant dues tecles amb diferències de mil·lisegons permet al primer intercalador entrar al tub, disparant un embragatge que encaixa en un eix acanalat conduint l'intercalador horitzontalment fora del tub, permetent al segon intercalador entrar al tub alguns mil·lisegons més tard. Un cicle complet d'impressió dura 65 mil·lisegons, i aquesta característica d'emmagatzematge permet al mecanògraf pressionar tecles en forma més aleatòria i tot i així les lletres s'imprimeixen en l'ordre correcte. El moviment horitzontal, motoritzat, de l'intercalador seleccionava la rotació i la inclinació apropiades del capçal per a imprimir el caràcter desitjat.
Les tecles:espai, guió/guió baix, índex, retrocés i avanç de línia es repetien contínuament ( auto-repetició ) quan se les mantenia pressionades. Aquesta característica va ser anomenada "Typamatic"..
Disseny La Selectric va ser introduïda l'23 de juliol de 1961. El seu disseny industrial fou del dissenyador nord-americà Eliot Noyes. Noyes va treballar en nombrosos projectes de disseny de'IBM; previ al seu treball en la Selectric, Thomas J. Watson, Jr li havia encarregat el 1956, crear el primer estil de casa d'IBM; aquests influents treballs, en els que van col·laborar amb Noyes els dissenyadors Paul Rand, Marcel Breuer i Charles Eames, s'han anomenat el primer programa d'"estil de casa" de les empreses nord-americanes.
Tant la Selectric i la posterior Selectric II eren models amb ample de carro estàndard, mitjà, i ample i en diversos colors, incloent vermell i blau, a més dels tradicionals colors neutres.
Mecànicament, la Selectric va prendre manllevats alguns elements de disseny d'una màquina d'escriure de joguina produït anteriorment per Marx Toys. IBM va comprar els drets del disseny. La bola dels tipus i el mecanisme del carro tenien un disseny similar als del Teletype Model 26 (i posteriors), que feia servir un cilindre rotatori que es movia al llarg d'un eix fixe.
El mecanisme que posiciona l'element impressor (la "bola") és parcialment binari, i inclou dos convertidors digital-analògics mecànics, que estan enllaçats de manera semblant al sistema usat per sumar i restar en els ordinadors analògics. Cada caràcter té els seus propis codis binaris, un per a la inclinació i un altre per a la rotació.
Quan el mecanògraf pressiona una tecla, descobreix una barra de metall per a aquesta tecla. La barra és paral·lela a un costat del mecanisme. Aquesta barra té diverses projeccions curtes ("dits"). Només alguns dels dits estan presents per a un codi donat, els corresponents al codi binari del caràcter desitjat.
Quan la barra de la tecla es mou, les seves projeccions empenyen un segon joc de barres que s'estenen a tot el llarg del mecanisme del teclat, cada barra correspon a un bit. Totes les barres de les tecles contacten amb algunes d'aquestes barres transversals. Les barres que es mouen, per descomptat, defineixen el codi binari.
Les barres que s'han mogut formen lleves en l'eix de transmissió (que és rotatiu) per moure els extrems de les barres d'enllaç, que sumen (afegeixen junts) les quantitats ("pesos") de moviment corresponent als bits seleccionats. La suma dels pesos d'entrada és el moviment requerit de l'element impressor. Hi ha dos jocs de mecanisme similars, un per inclinar, i l'altre per rotar. La raó per això és que l'element impressor (la "bola") té quatre files de 22 caràcters cadascuna. Inclinant i rotant l'element impressor es localitza el caràcter desitjat, i l'element pot enviar contra el paper, per imprimir el caràcter seleccionat.
El motor estava situat a la part posterior i movia un eix doble, col·locat aproximadament al mig de la màquina, mitjançant una corretja. L'Eix de Cicle, situat a l'esquerra, donava energia per inclinar i girar l'element impressor. L'Eix Operacional, situat a la dreta, lliurava energia per a l'espaiat, el retrocés i el desplaçament. Addicionalment, l'Eix Op era usat com a governador, limitant la velocitat en sentit esquerra-dreta amb la qual es movia el carro. Una sèrie d'arpes de ressort eren usats per a proveir moviment necessari per realitzar funcions com el retrocés. L'Eix de Cicle rotava quan una arpa de ressort era alliberada, movent una sèrie de lleves el moviment rotatori era convertit en moviment d'esquerra a dreta per l'arbre d'enllaços. El sistema era molt dependent de l'ajust i la lubricació del mecanisme, i gran part dels ingressos d'IBM van venir de la venda de contractes de Serveis. Reparar la màquina era bastant car, de manera que els contractes de servei es venien bastant fàcilment.
La ubicació dels caràcters en l'element impressor no era aleatòria. Els signes de puntuació i subratllat estaven situats expressament en la posició que requeria una major quantitat d'energia per inclinar i girar l'element impressor, reduint d'aquesta manera la força amb què la bola colpejava el paper, disminuint la probabilitat que es perforés el paper. Més tard, es va agregar un mecanisme expressament dissenyat per tal de reduir la força d'impacte dels signes de puntuació.
Els moviments d'inclinació i rotació eren transferits al carro de la bola, que es movia en tot l'ample del full, mitjançant dues cintes de metall tensades, una per la inclinació i l'altra per a la rotació. Les cintes estaven ancorades al costat dret del carro (l'artefacte sobre el qual està ubicada la bola de tipus). Les dues cintes envoltaven politges separades a la dreta de la màquina. Després passaven per darrere del carro i envoltaven dues politges separades situades a l'esquerra de la màquina. La cinta d'inclinació estava ancorada una petita politja d'un quart de circumferència la qual, a través d'un engranatge, movia l'anell d'inclinació a una de les 4 posicions possibles (l'anell d'inclinació és el dispositiu que connecta a la bola de tipus). La cinta de rotació envolta una politja carregada amb un ressort localitzada al centre del carro. La politja de rotació, sota l'anell d'inclinació, és connectada mitjançant una junta universal (anomenada "os de gos", semblava un os petit) a la part central de l'anell d'inclinació. La bola de tipus és sostinguda per un ressort al pal central. La bola de tipus gira en sentit antihorari quan la cinta de rotació és tensada. El ressort (del tipus corda de rellotge) sota la politja de rotació gira l'element impressor en la direcció de les agulles del rellotge. A mesura que el carro es mou en tot l'ample del full (i quan torna), les cintes es mouen a través d'unes politges, però la politja carregada pel ressort no pivota ni gira.
Per posicionar la bola, les dues politges a l'esquerra de la màquina són mogudes per l'arbre d'enllaços. Quan la politja de rotació és moguda a l'esquerra o a la dreta, la cinta de rotació mou la bola a la posició indicada. Quan la politja d'inclinació es mou, mou l'anell d'inclinació a la ubicació apropiada. Quan es mou, la cinta trencada la politja carregada amb ressort al carro de la bola independentment de la ubicació del carro en el full.
El canvi entre majúscules i minúscules es feia girant l'element impressor exactament mitja volta. Això es feia movent la politja de gir a la dreta usant una lleva muntada a l'extrem de l'eix d'operació.
Hi havia una Selectric amb espaiat proporcional anomenada "Composer" que podia retrocedir uns 40 caràcters també en forma proporcional. El codi de l'espai dels últims caràcters teclejats eren emmagatzemats en petites plaques lliscants en una roda de transport.
Selectric II Tan bon punt la Selectric II fos introduïda, uns anys després, el disseny original va ser denominat, de forma retroactiva, Selectric I. Aquest model usava el mateix element impressor de 88 caràcters. No obstant això diferien una d'una altra en molts aspectes: La Selectric II era en les seves cantonades quadrades, mentre que la Selectric I les tenia rodones. La Selectric II tenia una opció de Doble Espaiat que permetia seleccionar (mitjançant una palanca en l'extrem esquerre del "carro") entre 10 i 12 caràcters per polzada (3,9 i 4,7 caràcters per cm), mentre que la Selectric I tenia un espaiat fix. La Selectric II tenia una palanca (en l'extrem esquerre del "carro") que permetia desplaçar els caràcters mitjançant un espai a l'esquerra (per centrar un text, o inserir una paraula un caràcter més llarga o curta d'una paraula esborrada), mentre que la Selectric I no ho tenia. Aquesta opció està disponible només en els models amb doble espaiat.