Carlo Baucardé, o Boucardé (Florència, 1825 – idm. 1883) fou un tenor italià cantant d'òpera.
Vida i carrera Nascut a Florència de pare francès, es dedicà a l'estudi del cant i tingué un fracassat debut com a baríton. Després d'una revisió de la seva condició vocal es presentà, aquesta volta feliçment, com a tenor, especialitzant-se en el repertori donizettià.Lumley (1864) p. 275 En els seus principis li feren ombra altres grans intèrprets de les òperes de Donizetti, encara que es distingí com a primer intèrpret del Poliuto el 1848, en el Teatro San Carlo de Nàpols, i el 1850 aconseguí un memorable èxit amb La Favorite.Lawrence (1999) p. 552Casaglia miniatura|180px|esquerra|Augusta Albertini Baucardè per Augusto Bedetti Baucardé va fer el seu debut a Londres amb una considerable aclamació popular com Oronte a I Lombardi durant la temporada de 1850 d'òpera italiana al Her Majesty's Theatre. Durant aquesta temporada també va interpretar els papers de tenor principal a I due Foscari de Verdi, I puritani de Bellini i Lucrezia Borgia de Donizetti. Benjamin Lumley, el director del Teatre del Majesty en aquell moment, va escriure sobre Baucardé:Lumley (1864) p. 275 El 1851, Baucardé va cantar el paper principal a l'estrena mundial de Camoëns de Gualtiero Sanelli al Teatro Regio de Torí on també va cantar Gualtiero a Il pirata de Bellini (1852), Arturo Talbo a I puritani (1852) i el duc de Màntua, al Rigoletto de Verdi (1852). Baucardé va aconseguir un èxit particular com a duc, tant a Torí com en altres llocs.Rescigno (2001) p. 85 Llavors Verdi va escolli Baucardé com el primer Manrico a Il trovatore, encara que abans havia volgut a Raffaele Mirate per al paper.Phillips-Matz (1993) p. 308. Raffaele Mirate (1815-1885) va crear el paper del duc en l'estrena mundial de Rigoletto. L'estrena al Teatre Apol·lo de Roma el 19 de gener de 1853 va ser un gran èxit no només per a Verdi, sinó també per a Baucardé. La seva aclamació popular en el paper va augmentar quan va substituir un Do agut pel Sol original al final de "Di quella pira" durant una interpretació posterior de Trovatore a Florència.Rescigno (2001) p. 86 Va continuar cantant Manrico per a l'estrena de l'òpera a París el 23 de desembre de 1854 al Théâtre-Italien. El mes següent, va tornar a aparèixer al Théâtre-Italien en el paper principal de l'òpera ara oblidada de Giovanni PaciniPacini, L'ultimo dei Clodovei.Casaglia
Malgrat la seva gran popularitat a Itàlia, Baucardé no va impressionar a un observador britànic, Frances Minto Elliot. Escrivint sota el pseudònim "Florentia", va descriure la seva actuació a Roma el 1854 a Lucrezia Borgia així:Citat de Florentia (1854) p. 412 Baucardé estava casat amb una soprano prominent, però notòriament temperamental, Augusta Albertini (1827–1898) i sovint cantava amb ella. Quan va ser proposada per al paper de Mina a l'estrena de 1857 dAroldo de Verdi, Verdi va escriure al seu llibretista Francesco Maria Piave:Carta de Giuseppe Verdi a Francesco Maria Piave, 31 d'octubre de 1856, citada a Rescigno (2001) p. 86. Original italià: "Intanto, ti dico per l'Albertini, no. Ne ho avuto abbastanza di suo marito e non voglio più avere che fare coi matti." De 1859 a 1860, la parella va cantar a l'Acadèmia de Música de Nova York, però l'empresa no va tenir èxit. Aleshores, Baucardé ja havia passat del seu millor moment. Es va retirar dels escenaris el 1863 i va morir a la seva Florència natal el 22 de gener de 1883.
Referències
Fonts Gherardo Casaglia (2005). "Carlo Baucardé" L'Almanacco di Gherardo Casaglia (italià). Florentia (1854). "Diari d'un primer hivern a Roma - 1854", a The New Monthly Magazine, Vol. 101. Richard Bentley Vera Brodsky Lawrence (1999). Strong on Music: Repercussions, 1857-1862, 2a edició. Universitat de Chicago Press. Isbn 0-226-47015-6 Benjamí Lumley (1864). Reminiscències de l'Òpera, Hurst i Blackett Mary Jane Phillips-Matz (1993). Verdi: Una biografia. Premsa de la Universitat d'Oxford. Eduardo Rescigno (2001). Dizionario verdiano. Biblioteca universale Rizzoli. Isbn 88-17-86628-8,
Categoria:Tenors que han actuat al Liceu Categoria:Tenors italians Categoria:Morts a Florència Categoria:Cantants florentins