miniatura|550px|Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília). Aquest comerç es va produir principalment entre l'edat mitjana i principis del segle XXI. El comerç es va dur a terme a través dels mercats d'esclaus en aquestes àrees, amb esclaus capturats majoritàriament a l'interior d'Àfrica.
Abast del comerç miniatura|Un gravat europeu del mostrant una caravana àrab transportant esclaus africans a través del Sàhara. El comerç d'esclaus a través del Sàhara i a tot l'Oceà Índic també té una llarga història, que comença amb el control de les rutes marítimes per àrabs musulmans i comerciants suahilis en la Costa Suahili durant el (vegeu Sultanat de Zanzíbar). Aquests comerciants van capturar esclaus bantus (zanj) de l'interior, a l'actual Kenya, Moçambic i Tanzània i els va portar al litoral. Allí els esclaus foren assimilats gradualment a les zones rurals, en particular a les illes Unguja i Pemba.
Els captius eren venuts a tot l'Orient Mitjà. Aquest comerç es va accelerar amb vaixells millors que van conduir a un major comerç i una major demanda de mà d'obra a les plantacions de la regió. Amb el temps, eren capturats desenes de milers de captius cada any.
El comerç d'esclaus a l'oceà Índic era multi-direccional i canviava amb el temps. Per satisfer la demanda de treball de baixa categoria, els esclaus bantus comprats per comerciants d'esclaus àrabs d'Àfrica Sud-oriental es venien en forma acumulativa durant segles un gran nombre de clients a la península Aràbiga Egipte, el Golf Pèrsic, Índia, les colònies europees a l'Extrem Orient, les illes de l'Oceà Índic, Etiòpia i Somàlia.Refugee Reports, November 2002, Volume 23, Number 8Gwyn Campbell, The Structure of Slavery in Indian Ocean Africa and Asia, 1 edition, (Routledge: 2003), p.ix
El treball esclau a l'Àfrica oriental el proporcionaven els zanj, pobles bantus que vivien al llarg de la costa d'Àfrica Oriental. Durant segles els zanj van ser enviats com esclaus pels comerciants àrabs a tots els països que voregen l'Oceà Índic. Els califes omeies i abbàssides van reclutar molts esclaus zanj com a soldats i, ja en 696, hi havia revoltes d'esclaus zanj contra els seus esclavitzadors àrabs a l'Iraq (vegeu Revolta dels zanj). Els antics textos xinesos també esmenten ambaixadors de Java que es presenten a l'emperador xinès amb dos esclaus Seng Chi (zanj) com a regal, i els esclaus Seng Chi arribaren a la Xina des del regne hindú de Srivijaya a Java.
La revolta dels zanj foren una sèrie d'aixecaments que van tenir lloc entre 869 i 883, prop de la ciutat de Bàssora, situada a l'actual Iraq, que es creu que van implicat zanj esclavitzats que originalment havia estat capturat de la regió dels Grans Llacs Africans i a zones més al sud d'Àfrica oriental. Va créixer per involucrar més de 500.000 esclaus i homes lliures que van ser importats de tot l'imperi musulmà i va causar més de "desenes de milers de morts al baix Iraq". El zanj que van ser portats com a esclaus a l'Orient Mitjà eren utilitzats sovint en els més durs treballs agrícoles. A mesura que creixia l'economia de plantació i els àrabs s'enriquien, l'agricultura i altres treballs de mà d'obra eren considerats degradants. La resultant escassetat de mà d'obra va conduir a un augment del mercat d'esclaus.
Els zanj eren necessaris per tenir cura de:
Els seus treballs consistien en eliminar la capa superior del sòl nitrós que veia la terra cultivable. Es considera que les condicions de treball també eren extremadament dures i miserable. Moltes altres persones van ser importats a la regió a més dels zanj. miniatura|Una dona esclava bantu a Mogadishu (1882–1883). Els musulmans també van esclavitzar europeus. Segons Robert Davis, entre 1 milió i 1,25 milions d'europeus van ser capturats entre els segles i XIX per corsaris barbarescs, que eren vassalls de l'Imperi Otomà, on hi eren venuts com a esclaus.Basat en "records for 27,233 voyages that set out to obtain slaves for the Americas". Stephen Behrendt, "Transatlantic Slave Trade", Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience (Nova York: Basic Civitas Books, 1999), Aquests esclaus van ser capturats principalment de pobles costaners d'Itàlia, Espanya i Portugal i també de llocs més distants com França o Anglaterra, Holanda, Irlanda i fins i tot d'Islàndia. També es van prendre dels vaixells atacats pels pirates.
Els efectes d'aquests atacs van ser devastadors: França, Anglaterra, Espanya i van perdre cadascuna milers de vaixells. Llargs trams de les costes espanyoles i italianes van quedar gairebé totalment abandonades pels seus habitants, a causa dels freqüents atacs pirates. Les incursions pirates desanimaren l'establiment al llarg de la costa fins al .
Les expedicions periòdiques musulmanes de saqueig eren enviades des de l'Àndalus per devastar els regnes ibèrics cristians, aconseguint botí i esclaus. En una incursió contra Lisboa en 1189, per exemple, el califa almohade amazic musulmà, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, es va dur 3.000 dones i nens captius, mentre que el seu governador de Còrdova, en un atac posterior a Silves en 1191 es va dur 3.000 esclaus cristians.
Les guerres otomanes a Europa i les incursions tàtars (encara que no pròpiament àrabs) va portar un gran nombre d'esclaus cristians europeus al món musulmà. En 1769 l'última gran incursió tàrtara va veure la captura de 20.000 esclaus russos i polonesos.
Patrick Manning estableix que un imperatiu religiós no era el conductor de l'esclavitud. No obstant això, si una població no musulmana es negava a pagar l'impost jizya de protecció/submissió, aquesta la població es considerava en guerra amb la "umma (nació)" musulmana, i era legal sota la llei islàmica prendre esclaus d'aquesta població no musulmana. L'ús dels termes "comerç islàmic" o "món islàmic" ha estat qüestionats per alguns musulmans, ja que tracta Àfrica com fora de l'islam, o una part insignificant del món islàmic.Manning (1990) p.10 Segons els historiadors europeus, els propagadors de Islam a l'Àfrica sovint revelen una actitud cautelosa vers el proselitisme a causa del seu efecte en la reducció del potencial reservori d'esclaus.Murray Gordon, Slavery in the Arab World, New Amsterdam Press, New York, 1989. Originally published in French by Editions Robert Laffont, S.A. París, 1987, page 28.
El subjecte es fusiona amb el tràfic d'esclaus oriental, que va seguir dues rutes principals a l'edat mitjana: Rutes per terra a través dels deserts del Magrib i Màixriq (ruta trans-Sàhara) Les rutes marítimes cap a l'Àfrica Oriental a través del Mar Roig i l'Oceà Índic (ruta Oriental)
El comerç àrab d'esclaus es va originar abans de l'islam i va durar més d'un mil·lenni."Know about Islamic Slavery in Africa"Irfan Shahid, Byzantium and the Arabs in the Sixth Century, Dumbarton Oaks, 2002, p. 364 documents; Els àrabs gassànides van capturar i vendre 20,000 jueus samaritanss coma esclaus el 529, abans de convertir-se a l'islam. Per satisfer la demanda de treball a les plantacions, hi van enviar aquests esclaus zanj capturats en vaixell a la península aràbiga i al Proper Orient, entre altres àrees.
Fonts i historiografia del comerç d'esclaus El comerç àrab d'esclaus zanj (bantus) al sud-est d'Àfrica és un dels oficis més antics esclaus, anterior en 700 anys al comerç atlàntic d'esclaus europeu.Bethwell A. Ogot, Zamani: A Survey of East African History, (East African Publishing House: 1974), p.104Mintz, S. Digital History Slavery, Facts & Myths Els esclaus masculins s'empraren sovint com a servents, soldats o treballadors per part dels seus propietaris, mentre que les dones esclaves, incloses les d'Àfrica, eren buscades als països de l'Orient Mitjà i regnes pels comerciants àrabs i orientals com a concubines i minyones. Els comerciants àrabs, africans i orientals estaven involucrats en la captura i transport d'esclaus cap al nord a través del desert del Sàhara i la regió de l'Oceà Índic a l'Orient Mitjà, Pèrsia i l'Extrem Orient.
La més significativa participació dels jueus en el comerç d'esclaus era a l'Àndalus. Segons l'historiador Alan W. Fisher hi havia un gremi de comerciants d'esclaus jueus a Constantinoble, la capital de l'Imperi Otomà. El gremi tenia al voltant de 2000 membres. La ciutat va ser un important centre del comerç d'esclaus al i posterior. Per 1475 la major part dels esclaus eren proporcionats per les incursions tàtars en poblacions eslaves. Fins a finals del el Kanat de Crimea mantenia un comerç massiu d'esclaus amb l'Imperi Otomà i l'Orient Mitjà, exportant prop de 2 milions d'esclaus de Polònia-Lituània i Rússia durant el període de 1500-1700.Darjusz Kołodziejczyk, recollit a
Del al segle XXI miniatura|Giulio Rosati, Inspecció de Noves Arribades, 1858–1917, belleses circassianes. Des del fins al voltant de la dècada de 1960, el tràfic àrab d'esclaus va continuar en una forma o altra. Els registres històrics i referències a la noblesa esclavista a Aràbia, el Iemen i altres llocs són freqüents en la dècada de 1920.
En 641 se signà el Baqt, un tractat entre l'Estat cristià de Makuria i els governants musulmans d'Egipte, pel qual els nubians va acordar donar als comerciants àrabs més privilegis de comerç, a més d'una participació en el seu comerç d'esclaus.Jay Sapulding. "Medieval Christian Nubia and the Islamic World: A Reconsideration of the Baqt Treaty," International Journal of African Historical Studies XXVIII, 3 (1995)
En l'Imperi Otomà durant mitjans del , els esclaus eren venuts a mercats especials anomenats "Esir" o "Yesir" que es trobaven en la majoria de pobles i ciutats. Es diu que el soldà Mehmed II "el Conqueridor" va establir el primer mercat d'esclaus de Constantinoble en la dècada de 1460, probablement on hi havia estat l'antic mercat d'esclaus romà d'Orient. D'acord amb Nicolas de Nicolay, hi havia esclaus de totes les edats i d'ambdós sexes, que es mostraven nues per ser revisades a fons pels possibles compradors.
L'esclavitud domèstica no era tan comuna com l'esclavitud militar. Sobre la base d'una llista de propietats pertanyents als membres de la classe dominant a Edirne entre 1545 i 1659, es van recollir les següents dades: dels 93 propietats, 41 tenien esclaus. Tanmateix, l'esclavitud rural era en gran manera un fenomen endèmic de la regió del Caucas, que es va dur a Anatòlia i Rumèlia després de la migració circassiana en 1864. Els conflictes van sorgir amb freqüència dins de la comunitat immigrant i l'establiment otomà va intervenir de part dels esclaus en moments selectius.
El Kanat de Crimea va mantenir un comerç massiu d'esclaus amb l'Imperi Otomà i l'Orient fins a principis del . En un procés anomenat "recol·lecció de l'estepa", els tàrtars de Crimea esclavitzaren camperols eslaus. La Confederació de Polònia i Lituània i Rússia van patir un seguit d'invasions tàtars, l'objectiu de les quals era botí, saqueig, i captura d'esclaus en "jasyr". La zona fronterera al sud-est es trobava en un estat de guerra semipermanent fins al . S'estima que fins a un 75% de la població de Crimea consistia en esclaus o esclaus alliberats.
A Somàlia, els habitants bantus són descendents dels grups bantus que s'havien assentat al sud-est d'Àfrica després de l'expansió inicial de Nigèria/Camerun, i que posteriorment van ser capturats i venuts en el comerç àrab d'esclaus.