va ser un banquer i empresari tèxtil, president del Futbol Club Barcelona entre 1929 i 1930.
Biografia Era el fill gran de Ramon Rosés i Feliu i Flora Ibbotson Wright. Pertanyia a una nissaga d'industrials catalans iniciada el 1838 pel seu besavi, l'adroguer Josep Rosés i Trinxet (†1862), un dels fundadors de la societat Laribal i Cia, que fou la segona de tot Catalunya en fabricar «puntes de París» (claus prims fabricats mecànicament) de tot Catalunya. Posteriorment, el negoci va ser ampliar amb una fàbrica de teixits de cotó sota la raó social Rosés i Cia, que es convertiria en una important colònia industrial a Cornellà de Llobregat.
En la seva joventut, el seu pare el va enviar a Anglaterra a treballar en una empresa de teixits de cotó, arribant-hi a ocupar el càrrec de director d'una gran filatura. Amb l'experiència adquirida, va tornar a Catalunya per treballar a les seves ordres, introduint millores en la qualitat i productivitat de la fàbrica tèxtil de Cornellà. El 1914, Ramon Rosés es va retirar del negoci, deixant l'empresa tèxtil en mans del seu fill Tomàs i els seus germans Manuel i Antoni, que van canviar el nom de la companyia a Germans Rosés S.C. El 1921, després de la mort del seu pare, Tomàs Rosés va comprar les participacions dels seus germans i va prendre el control total del negoci, que va transformar en la societat anònima Cotonera Tomàs Rosés.
Si bé el departament comercial de Rosés i Coia ja realitzava operacions financeres des del , va ser el 1930 quan es va convertir plenament en banca comercial, en constituir-se la societat anònima Banca Rosés, amb Tomàs Rosés com a gerent.
Presidència del FC Barcelona Tomàs Rosés va tenir un paper actiu en la vida social barcelonina, sent membre de la junta del Gran Teatre del Liceu. Era un home esportista i va organitzar i participar en regates nàutiques. Aficionat també al futbol, el 1928 va ingressar en la junta directiva del Futbol Club Barcelona, que presidia Arcadi Balaguer, qui va dimitir un any més tard. L'assemblea del 23 de març de 1929 va triar Rosés com el seu successor a la presidència. La seva primera decisió va ser contractar l'anglès James Bellamy com a entrenador del primer equip, perquè Romà Forns havia renunciat a la banqueta amb la marxa de Balaguer. Amb prou feines 3 mesos després, el 30 de juny de 1929, el club es va proclamar campió de la primera edició de la lliga espanyola.
La temporada 1929-1930 es va iniciar també amb èxit, amb la conquesta del campionat de Catalunya. La ratxa triomfal semblava tenir continuïtat en la lliga, amb una arrencada brillant de sis victòries consecutives —el millor inici en la història del club fins a 2013— fins que els blaugranes van encadenar dues derrotes, davant el RCD Espanyol (4-0) i el Reial Madrid (1-4). La directiva va reaccionar contundentment, anunciant que alguns futbolistes serien apartats de l'equip en la segona volta de la lliga pel seu baix rendiment. La junta de Rosés va aplicar severes sancions davant qualsevol acte d'indisciplina, com una multa de 300 pessetes a Ramon Guzmán per baix rendiment, una de 250 pessetes a Enric Mas per viatjar a Palafrugell per visitar la seva família sense permís del club o una multa de 25 pessetes a Josep Saló per acudir a un saló de ball. Finalment, tota la plantilla professional del club, formada per una quarantena de futbolistes, va fer arribar als mitjans de comunicació una carta on defensava la seva professionalitat i criticava durament les actuacions de la directiva i, especialment, del president Rosés:
La resposta no menys contundent de Rosés i la seva junta va ser suspendre de sou els signants del comunicat durant 14 dies. Únicament la mediació del futur president Josep Sunyol va permetre signar la pau, una vegada que els futbolistes es van retractar de les seves acusacions. Tanmateix, va ser massa tard per redreçar la situació esportiva, i l'Athletic Club va aprofitar les tensions internes barcelonistes per conquistar la lliga i la copa.
Tomàs Rosés va haver de deixar la presidència del FC Barcelona en l'assemblea del 30 de juny de 1930, a causa de la rotació de càrrecs que imposava el reglament intern de l'entitat. Va ser nomenat soci de mèrit del club i Gaspar Rosés va ser triat com el seu successor en la presidència.
Referències
Bibliografia
Categoria:Banquers barcelonins Categoria:Presidents del FC Barcelona Categoria:Persones de Liverpool Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Empresaris anglesos Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Banquers catalans del sud contemporanis Categoria:Dirigents de futbol barcelonins Categoria:Morts el 1948 Categoria:Nascuts el 1883