miniatura|Comtat de Queens dins l'Estat de Nova York, en vermell El comtat de Queens, sovint referit simplement com a Queens, és un districte metropolità (borough), el més gran dels cinc que componen la ciutat de Nova York, Estats Units.
El seu territori és coextensiu amb el del comtat de Queens, si bé des de la formació de la ciutat Nova York, el 1898, les divisions inferiors a la del municipi novaiorquès han quedat sense poder real de facto. La capçalera de comtat està en el veïnat de Jamaica.
miniatura|Estat de Nova York, dins dels Estats Units El districte de Queens és el comtat ètnicament més divers als Estats Units. Segons la Revisió de la Comunitat Americana (revisió anual del cens) de 2005, de l'Oficina del Cens dels Estats Units, els immigrants són el 47,6% dels seus residents totals. S'estima que per a l'any 2010, la majoria de la seva població serà nascuda en l'estranger. Amb una població de 3,2 milions d'habitants, és el districte més poblat en la ciutat de Nova York i el desè comtat més poblat dels Estats Units. La xifra de 3,2 milions és el màxim històric de població mai aconseguit al districte.
A Queens hi ha situats els dos aeroports de la ciutat (John F. Kennedy i LaGuardia), és la seu de l'equip de beisbol dels Mets, que juga al Shea Stadium, així com del Centre Nacional de Tennis dels Estats Units, els estudis Silvercup i el parc Flushing Meadows-Corona.
Queens va ser format el 1683, com un dels 12 comtats originals de l'Estat de Nova York i va ser anomenat així en honor de la reina Catalina de Bragança, esposa de Carles II. Queens és sovint considerat com un dels districtes més perifèrics de Nova York. Els veïnats orientals tenen l'aspecte i semblança dels suburbis de la part occidental del Comtat de Nassau. No obstant això, en les seccions occidental i central, Queens acull molts veïnats urbans i diversos districtes de negocis. A Long Island City, a la ribera de Queens just davant de Manhattan, hi ha situat l'edifici Citicorp, el gratacel més alt de Nova York, entre els situats a fora de Manhattan. És també l'edifici més alt de Long Island.
Història La colonització europea va portar tant conquistadors holandesos com anglesos, com a part de la colònia dels Nous Països Baixos. Els primers assentaments es van establir el 1635, amb colònies a Maspeth el 1642 i Vlissingen (avui, Flushing) el 1643. Altres assentaments inicials van ser Newtown (avui Elmhurst) i Jamaica. De totes maneres, aquestes ciutats estaven habitades per colonitzadors anglesos de Nova Anglaterra, arribats de la part oriental de Long Island (el comtat de Suffolk) i estaven subjectes a la llei holandesa. Després de la presa de la colònia per part dels anglesos i ser rebatejada com a Nova York, el 1664, l'àrea (i tot Long Island) va començar a ser coneguda com a Yorkshire.
El comtat de Queens va ser originalment anomenat així en honor de Catalina de Bragança, l'esposa portuguesa del rei Carles II d'Anglaterra. Originàriament, el comtat incloïa l'àrea adjacent del que ara és el Comtat de Nassau. Va ser un comtat original de l'Estat de Nova York, un dels dotze creats el 1683. El 1870, el comtat de Queens estava format per sis ciutats: Newtown, Flushing, Jamaica, North Hempstead, Hempstead i Oyster Bay. Aquest any, es va crear la ciutat de Long Island, consistent en el que era el poble d'Astoria i algunes àrees no incorporades de la ciutat de Newtown.
Com a resultat d'un referèndum, la ciutat de Long Island, Newtown, Flushing, Jamaica i la península de Rockaway es van convertir en districte metropolità de Queens, integrant-se a la ciutat de Nova York, l'1 de gener de 1898. Les parts del comtat de Queens que no es van integrar a Nova York, les ciutats de North Hempstead i Oyster Bay i tota la ciutat de Hempstead, excepte la península de Rockaway, es van constituir en el Comtat de Nassau, el 1899.
Queens va desenvolupar un paper secundari a la revolució nord-americana, en comparació amb Brooklyn, on gran part de la batalla de Long Island es va lliurar. Queens, com la resta de Long Island, va caure sota el domini anglès, després de la batalla de Long Island, a l'agost de 1776 i va romandre ocupada durant pràcticament la resta de la guerra. Sota la Llei d'Allotjament, els soldats britànics usaven els habitatges privats dels residents de Queens com a refugi durant la guerra, en contra del sentiment de la majoria de la gent local. L'allotjament de soldats en llars privades va ser prohibit per la Tercera Esmena a la Constitució dels Estats Units, en gran part a causa d'això. Nathan Hale va ser capturat pels britànics a Queens, abans de ser executat a Manhattan.
El districte va experimentar un gran salt poblacional a la dècada de 1920, creixent des de 469.042 habitants el 1920, fins a 1.079.129 el 1930, coincidint amb el creixement de l'ús de l'automòbil i la construcció de les línies elevades de l'IRT (Interborough Rapid Transit) a Astoria i Flushing.
Geografia El comtat de Queens és geogràficament la part occidental de Long Island i inclou poques illes menors, la major part de les quals se situen a la badia de Jamaica i formen part de l'Àrea Recreativa Nacional de Gateway. La península de Rockaway està assentada entre la badia de Jamaica i l'oceà Atlàntic.
L'arbre més alt a l'àrea metropolitana de Nova York, anomenat el Gegant de Queens, és també la forma vivent més antiga a l'àrea metropolitana. Està localitzat a la part nord-oriental del comtat, té 450 anys d'antiguitat i 40,23 metres d'altura, el 2005.
D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units, el comtat té una superfície total de 461,7 km², d'elles 282,9 km² estan situades a terra i 178,8 km² són aigües (aquestes representen el 38,73% de la seva superfície).
El comtat limita al nord amb Long Island Sound, un braç de l'oceà Atlàntic, que la separa del comtat de Bronx; al sud amb el comtat de Kings (Brooklyn) i amb l'Oceà Atlàntic; a l'est amb el comtat de Nassau; i a l'oest amb el comtat de Kings i amb el riu East, que la separa del comtat de Nova York (Manhattan).
Veïnats miniatura|Un carrer del veïnat de Jackson Heights
La ciutat de Nova York es divideix en cinc districtes metropolitans (boroughs) i aquests al seu torn estan dividits en veïnats o neighborhoods, cadascun amb la seva identitat i característiques pròpies. Alguns d'aquests veïnats es corresponen amb antigues ciutats, que van perdre la seva condició de tal amb la consolidació de la ciutat, el 1898.
El Servei Postal dels Estats Units divideix el comtat de Queens en cinc "ciutats" basant-se en l'existència d'aquestes en el moment de la consolidació dels cinc districtes de la ciutat de Nova York: ciutat de Long Island, Jamaica, Flushing, Far Rockaway i Floral Park. Aquestes zones postals no reflecteixen necessàriament noms i límits de veïnats reals; per exemple, "East Elmhurst" ha estat llargament encunyada pel Servei Postal i no és una comunitat oficial. La majoria dels veïnats no tenen límits sòlids. A tall d'exemple, els veïnats de Forest Hills i Rego Park s'encavalquen.
Els residents de Queens sovint s'identifiquen més amb el seu veïnat que amb el districte o amb la ciutat en si. Normalment, les adreces postals estan escrites amb el veïnat, estat i el codi postal en lloc del districte o la ciutat. El districte és una amalgama de dotzenes de veïnats singulars, cadascun amb una identitat pròpia. Howard Beach, Woodhaven i Middle Village acullen un gran nombre de residents italo-americans; Rockaway Beach té una gran població d'origen irlandès. Astoria, en el nord-oest, és tradicionalment una de les comunitats gregues més grans després de Grècia i la seva població està augmentant amb professionals joves vinguts de Manhattan. A Maspeth hi resideixen molts immigrants europeus, entre ells, una nombrosa població polonesa, així com una gran comunitat hispana.
Long Island City és un important àrea comercial i en ella hi ha situada el projecte d'habitatges de Queensbridge. Jackson Heights, Elmhurst i Corona són un gran conglomerat de comunitats hispanes i asiàtiques. Richmond Hill, al sud, té la població més gran de sikhs fora de l'Índia; Forest Hills i Kew Gardens, a la part central de Queens, han tingut tradicionalment grans comunitats jueves (moltes d'aquestes comunitats són immigrants jueus d'Israel, Iran i l'antiga Unió Soviètica), mentre que Jamaica acull grans comunitats afroamericanes i caribenyes. Hi ha també veïnats de classe mitjana amb població afroamericana, filipina, hispana i caribenya, tals com Saint Albans, Cambria Heights, Queens Village, Springfield Gardens, Woodhaven, Rosedale i Laurelton a les parts oriental i suroriental de Queens. Hi ha algunes zones menys diverses, però econòmicament pròsperes, com South Jamaica. Units, aquests veïnats conformen el comtat ètnicament més divers dels Estats Units. Alguns veïnats de Queens, tals com Ozone Park, Bayside, Maspeth, Kew Gardens o Woodside, tenen una barreja molt diversa de diversos orígens.
Govern Des de la consolidació de Nova York, el 1898, Queens està governat pels Estatuts de la Ciutat de Nova York (New York City Charter), que dota a l'alcalde i als regidors d'un gran poder en un esquema altament centralitzat.
Aquest govern centralitzat és responsable del sistema d'educació pública, institucions correcionals, biblioteques, seguretat pública, dotacions d'esbarjo, sanitat i neteja pública, subministrament d'aigua potable i serveis socials a Queens.
L'oficina del President de Districte (Borough President) va ser creada amb la consolidació dels cinc comtats, per equilibrar la balança d'aquests, respecte del govern municipal central. Cada president de districte tenia un rol poderós, que es derivava del fet de tenir un vot en el New York City Board of Estimate, el cos responsable de crear i aprovar els pressupostos municipals i realitzar les propostes per a l'ordenació del territori. El 1989, la Cort Suprema dels Estats Units va declarar aquesta Junta inconstitucional, per donar-se el fet que Brooklyn, el comtat més poblat del municipi, no tenia més vot sobre el terreny que Staten Island, el comtat menys poblat de la ciutat. Això constitueix una violació de la Clàusula de Protecció Igual de la Catorzena Esmena de la Constitució dels Estats Units, emesa el 1964, sota la premissa dun home, un vot.
Les competències del Board of Estimate van ser transferidas a la Junta de Regidors (City Council, amb 51 membres, encarregat del poder legislatiu a la ciutat), augmentant així el poder centralitzat al municipi novaiorquès.
Des de 1990, el President de Districte actua com a defensor dels interessos del comtat davant les agències de l'ajuntament, les regidories municipals, el govern estatal de Nova York i les corporacions. La presidenta del Districte de Queens és Helen Marshall, triada pel Partit Demòcrata dels Estats Units, el 2001 i reelegida el 2005.
Cadascun dels cinc comtats de la ciutat (coextensius amb cadascun dels borough) té el seu propi sistema de tribunals i un Fiscal del Districte (District Attorney o simplement D.A., en l'original anglès), que és directament triat en votació popular. Richard A. Brown, un Demòcrata, és el Fiscal del Districte de Queens, des de 1991.
Queens té catorze regidors, el segon districte en nombre d'ells (després de Brooklyn, que té setze). També té 14 districtes administratius, cadascun servit per una Junta de Comunitat local (Community Board). Aquestes Juntes són els cossos representatius que recullen les queixes ciutadanes i serveixen com a defensors dels residents de la seva àrea, davant l'Ajuntament.
La capçalera de comtat de Queens està al veïnat de Jamaica.
Economia miniatura|El pont de Queensboro, de nit, que uneix Manhattan amb Queens. Al fons, l'edifici Citicorp, el més alt de Long Island