Élise Freinet, nom de naixement Élise Lagier-Bruno (Pelvoux, 14 d'agost de 1898- Vença, 30 de gener de 1983) fou una artista, pedagoga i reformadora educacional francesa, cofundadora de la pedagogia Freinet.
Biografia Va néixer en una família de mestres en una petita localitat dels Alts Alps, i va començar el 1916 la seva formació a l'escola normal de Gap, on va obtenir la titulació com a mestra institutriu el 1920. Va continuar estudis, aquest cop en art, a l'acadèmia parisenca de pintura ABC, primer a distància i a partir de 1925, el mateix any de la seva llicenciatura, presencialment a la capital francesa. També hi va conèixer el que un any més tard, el 1926, es convertiria en el seu marit, Célestin Freinet, fet decisiu que la va fer decantar-se per l'ensenyament.
El matrimoni va establir-se a Bar-sur-Loup. Élise de baixa i sense sou, va il·lustrar el llibre Le Joug, de la col·lecció Le Livre Moderne Illustré, pel qual va guanyar el premi Gustave Doré el 1927. L'any següent es va traslladar a Vença on, al costat del seu marit, va continuar el desenvolupament de tècniques de pedagogia com la impremta, la correspondència interescolar, la cooperativa escolar i la Cooperativa d'Ensenyament Laic a nivell nacional a França. Un any més tard va néixer la seva filla, Madeleine. Després d'un temps de baixa per malaltia i d'intentar, sense aconseguir-ho, exercir a la mateixa escola per a nens on Célestin treballava a Saint-Paul, el 1931 va ser diagnosticada de tuberculosi pulmonar greu. En recerca de tractament, va conèixer Basile André Vrochopoulos i el seu «mètode Vrocho», que preconitzava sudoració, hidroteràpia, exercici físic en contacte amb la natura, hàbits d'alimentació centrats en el vegetarianisme i tècniques de respiració. Arran d'aquest contacte i de l'aplicació d'aquest mètode que qualificaria de naturisme de «materialista» o de «proletari», la seva salut va millorar i en va escriure diversos articles a L'Éducateur Prolétarien.
Els mètodes pedagògics de la parella i en concret els desenvolupats en la pràctica per Célestin a l'escola van suposar enfrontaments amb l'administració i els partits de dretes, principalment, a més a més de queixes d'alguns pares. El matrimoni fou traslladat de nou a Bar-sur-Loup però no acceptaren la feina i, entre 1934 i 1935, van construir una escola a un turó de Vença, on poder desenvolupar les seves innovacions pedagògiques, el moviment i la Cooperativa d'Ensenyament Laic (posterior Institut Cooperatiu de l'Escola Moderna). Després de la mort de Célestin Freinet a l'octubre de 1966, Élise va assolir-ne la direcció, en progressiva competència amb la seva pròpia filla i el seu gendre, que acabarien heretant la gestió de l'escola Freinet de Vença.
Visió pedagògica La personal —i original en l'època— proposta pedagògica de Élise Freinet, batejada per ella mateixa com a «art enfatin» (art infantil), partia de la seva pròpia experiència pictòrica, però aplicada en un ampli context de llibertat com a eina de i per a la «expressió lliure del nen». El portaveu i suport d'aquesta proposta va ser el diari Art enfatin. L'evolució i etapes d'aquesta experiència han estat possibles gràcies a l'arxiu d'articles publicats en les revistes especialitzades del moment: L'Imprimerie à l'École, L'Éducateur Prolétarie, a més de la pròpia Art enfatin . També va introduir les pràctiques naturistes a la pedagogia infantil com a mètode de desenvolupament, creixent en un entorn especialment adequat, sota la premissa de l'«exaltació dels potencials vitals i mentals que resideixen en qualsevol cos fort i ben equilibrat».
Obra El gruix de la seva obra el forma el conjunt d'articles inèdits relatius al moviment pedagògic creat pel seu marit, i publicats després de la seva mort. També cal dir que Élise i Célestin utilitzaven mètodes pedagògics molt diferents, i que no s'ha arribat a establir l'autoria real de moltes de les obres atribuïdes al marit. Dins aquest context pot resultar orientadora la correspondència entre Élise i Célestin, durant la seva separació en esclatar la Segona Guerra Mundial, o bé els articles que va signar amb el seu nom de soltera. D'entre les obres publicades com a seves, es pot destacar la que els especialistes consideren el seu escrit essencial, Naissance d'une Pédagogie Populaire, publicada per primer cop a Cannes el 1949 per la Coopérative de l'Enseignement Laïc (Ed. de l'Ecole Moderne Française).
Referències
Bibliografia
Categoria:Pedagogs francesos Categoria:Morts als Alps Marítims Categoria:Persones dels Alts Alps Categoria:Morts el 1983 Categoria:Nascuts el 1898