Una “línia telefònica” o “circuit telefònic” és un circuit elèctric d'un sistema de telecomunicacions per telèfon. Típicament, es refereix a un cable elèctric físic o un altre mitjà de transmissió de senyals que connecti l'aparell telefònic de l'usuari a la xarxa de telecomunicacions, i normalment suposa també un únic número de telèfon associat a aquest usuari per poder facturar el servei prestat.
El 1876 les primeres línies era un simple conductor de coure directament connectat a un telèfon a un altre fil connectat a una presa de terra. Més tard, el 1878, la companyia telefònica Bell va començar a instal·lar unes línies (conegudes com a bucle local) des del telèfon de cada usuari a la centraleta, que portava a terme tots els intercanvis elèctrics necessaris per permetre que els senyals de veu fossin transmesos a telèfons més llunyans. Quan es realitza una trucada a llarga distància, la centraleta connecta el bucle local, a través d'una línia de llarga distància i centres de commutació, a la centraleta de destí que disposa del bucle d'abonat del número marcat.
Aquests cables eren normalment de coure (encara que també s'ha fet servir alumini) i es portaven de dos en dos, separats aproximadament 25 cm, en pals, i més tard com parells trenats. Les línies modernes poden anar sota terra a un convertidor analògic-digital que converteix el senyal analògic a digital per poder-lo transmetre per fibra òptica
La majoria de les llars estan connectats mitjançant conductors de coure acabats en connectors RJ-11. Quan es realitza una trucada loca dins la mateixa centraleta, aquesta connecta el bucle local al bucle d'abonat del número marcat.
Referències
Vegeu també Bucle local Cable de parell trenat Central de commutació Telèfon Categoria:Telefonia