Les klebsiel·les (Klebsiella) són un gènere de bacteris gramnegatius de la família de les enterobacteriàcies (Enterobacteriaceae).
Són bacils anaerobis facultatius no mòbils amb una càpsula de polisacàrids. Són patògens per als humans, poden produir pneumònia, infeccions del tracte urinari o sèpsia. El nom d'aquest gènere fa honor al microbiòleg alemany Edwin Klebs (1834-1913).
Aquests microorganismes habiten una gran varietat de nínxols ecològics, es poden trobar en l'aigua, el sòl, les plantes, els insectes, els animals i els humans.
Tres espècies que en el passat van ser classificades en el gènere Klebsiella (K. ornithinolytica, K. planticola i K. terrigena), van passar a formar part del gènere Raoultella, descrit l'any 2001.
Característiques biològiques Les klebsiel·les solen ser més arrodonides i més gruixudes que la resta de membres de la família dels enterobacteris. Tenen forma de bastó amb els extrems lleugerament en punta. Poden viure com a bacteris individuals o associats en parelles (o en cadenes curtes). La forma en parella és la més comuna in vivo.
No requereixen condicions específiques per a créixer. Tanmateix el seu creixement és òptim a 35-37 °C i a pH 7,2. Aquestes espècies són anaerobis facultatius. Moltes soques poden sobreviure amb citrat i glucosa com a úniques fonts de carboni i amb amoníac com a única font de nitrogen.
Els membres d'aquest gènere produeixen una càpsula prominent que es pot fer servir per a la seva identificació serològica.
Hàbitats Humans Les klebsiel·les es poden trobar al nas, la boca i el tracte gastrointestinal com a part de la microbiota intestinal normal; també es poden comportar com a patògens oportunistes.
Les klebsiel·les poden causar una gran varietat de malalties, com ara pneumònia, infeccions del tracte urinari, septicèmia, meningitis, diarrea, i infeccions de teixits tous. També poden estar implicades en la patogènesi de l'espondilitis anquilosant i altres espondiloartropaties. La majoria de les infeccions de klebsiel·la en humans són causades per l'espècie Klebsiella pneumoniae, i, en segon lloc, per K. oxytoca. Les infeccions són més comunes en infants, persones majors, i aquells qui tenen altres malalties subjacents, com el càncer. La majoria de les infeccions estan relaciones amb la utilització d'un dispositiu mèdic invasiu prèviament contaminat amb aquests microorganismes.
Durant els darrers quaranta anys, s'han intentat desenvolupar vaccins contra Klebsiella pneumoniae que han resultat no ser eficaços. K. pneumoniae és la causa més comuna d'infeccions nosocomials respiratòries i la segona causa més freqüent de bacterièmia causada per bacteris grammnegatius i també de les infeccions del tracte urinari. Les soques resistents als antibiòtics continuen sent un important patogen bacterià adquirit als hospitals i són especialment problemàtiques en àrees com ara les unitats de cures intensives. La capacitat de K. pneumoniae per a colonitzar l'ambient hospitalari, incloent-hi lavabos, flors, i diverses superfícies, així com la pell dels pacients i el personal de l'hospital, ha estat identificada com un factor important en la propagació de les infeccions adquirides als hospitals.
Animals A més de certes espècies de Klebsiella descobertes com a patògens humans, altres espècies han estat identificades com a patògens tant per humans com per a altres animals. Per exemple, K. variicola ha estat identificada com una de les causes de la mastitis bovina.
Plantes Les klebsiel·les es poden trobar en diversos hostes vegetals. Klebsiella pneumoniae i K. oxytoca són capaces de fixar nitrogen atmosfèric de manera que pot ser emprat per les plantes, és a dir, són diazòtrofs. Són bacteris d'interès en l'àmbit agrícola, per la seva capacitat d'augmentar el rendiment dels cultius. La seva manca de flagels pot ser un factor important a l'hora de colonitzar les plantes perquè els flagels indueixen una resposta immunitària en les plantes. L'espècie K. variicola pot associar-se amb diferents espècies de plantes, com ara el plataners o la canya de sucre. També s'ha aïllat dels jardins de fongs de les formigues talladores de fulles. A més, en un estudi realitzat a Ghana, també es va poder aïllar a K. oxytoca a la xufa venuda en diversos mercats.
Taxonomia El gènere Klebsiella inclou 19 espècies vàlidament publicades (que compleixen els requisits del Codi Internacional de Nomenclatura de Procariotes) i dues que encara no han estat vàlidament publicades (que no compleixen els requisits del codi):
Espècies vàlidament publicades
Klebsiella aerogenes (Hormaeche & Edwards 1960) Tindall et al. 2017 Klebsiella africana corrig. Rodrigues et al. 2019 Klebsiella electrica (Kimura et al. 2014) Ma et al. 2022 Klebsiella granulomatis (Aragão & Vianna 1913) Carter et al. 1999 Klebsiella grimontii Passet & Brisse 2018 Klebsiella huaxiensis Hu et al. 2019 Klebsiella indica Gujarati et al. 2020 Klebsiella lignicola (Brady et al. 2024) Göker et al. 2025 Klebsiella michiganensis Saha et al. 2013 Klebsiella ornithinolytica Sakazaki et al. 1989 Klebsiella oxytoca (Flügge 1886) Lautrop 1956 (Approved Lists 1980) Klebsiella pasteurii Merla et al. 2020 Klebsiella planticola Bagley et al. 1982 Klebsiella pneumoniae (Schroeter 1886) Trevisan 1887 (Approved Lists 1980) Klebsiella quasipneumoniae Brisse et al. 2014 Klebsiella scottii (Brady et al. 2024) Göker et al. 2025 Klebsiella spallanzanii Merla et al. 2020 Klebsiella terrigena Izard et al. 1981 Klebsiella variicola Rosenblueth et al. 2004 Espècies pendents de validació "Klebsiella edwardsii" Cowan et al. 1960 "Klebsiella quasivariicola" Long et al. 2017 "Klebsiella rubiacearum" (Faber 1912) Centifanto and Silver 1964
Referències
Categoria:Enterobacteriàcies- Categoria:Bacteris patògens