La taulelleria valenciana o rajoleria valenciana és l'artesania tradicional de les arts sumptuàries, posteriorment aplicada a l'objecte quotidià, i que en l'actualitat ha esdevingut un procés industrial, per a l'elaboració de peces de ceràmica, anomenades taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada, i que s'estudia al País Valencià des d'un punt de vista cultural, històric, artístic i etnogràfic. Al territori valencià han existit importants centres de producció taulellera i reconeixement internacional en diferents moments de la història.

Cuina de la casa dels Dordà És un bon exemple de cuina rococó desapareguda de la casa dels Dordà a València.

L'estudi de la taulelleria permet conèixer la relació amb el medi per al qual van ser creats i, conseqüentment, el seu ús i aplicabilitat, la qual cosa suposa l'aportació d'una informació essencial per a les ciències socials i humanístiques per a l'enteniment i interpretació d'una societat en una època determinada.

resultant de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.

El taulell és generalment usat com a element lligat a l'arquitectura en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com a element decoratiu aïllat. Actualment el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, essent paviment ceràmic si fa referència a un taulell per al terra, i revestiment ceràmic si es refereix al de paret.

La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX A l'art valencià, la ceràmica valenciana produïda a la ciutat de València durant els segles XVII, i , moment de màxima esplendor i rellevància i de gran influència, conforma una unitat historico-artística fonamental.

El marc teòric Classificació tipològica Estils Formats, dimensions i despeses Tècniques Les fàbriques Els pintors ceràmics Fonts gràfiques i models pictòrics Referències

Bibliografia

Josefina Bolinches Molina, La azulejería valenciana del siglo XIX, tesi doctoral de la Universitat Politècnica de València, 1991. José María Gomis Martí, Evolució històrica del taulellet, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 1990. Manuel González Martí, Cerámica del Levante español: siglos medievales, vol. 3 (Azulejos, "socarrats" y retablos), Barcelona, Labor, 1944 [reimpr. facs.: València, Roig Impresores, 1995]. Los azulejos de la casa de los Huerta, València, Diputació Provincial de València-Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2001 (catàleg d'exposició). Joan Carles Membrado Tena, La indústria ceràmica de la Plana de Castelló, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 2001. Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont, Onda, Ajuntament d'Onda, 2004. Josep Pérez Camps i Rafael Requena Díez, Taulells de Manises (1900-1936), Manises, Ayuntamiento de Manises, 1987. Fernando Sendra Bañuls, Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant), Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1995. María Eugenia Vizcaíno Martí, Azulejería barroca en Valencia, València, Ajuntament de València, 1998.

Enllaços externs Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries Gonzàlez Martí (València) . Museu del Taulell Manolo Safont (Onda) . Categoria:Indústria del País Valencià Categoria:Ceràmica