La hidrocefàlia normotensiva (HNT) o hidrocefàlia de pressió normal, o hidrocefàlia crònica de l'adult és una forma d'hidrocefàlia comunicant en què es produeix un excés de líquid cefalorraquidi (LCR) als ventricles i amb una pressió de líquid cefalorraquidi normal o lleugerament elevada. A mesura que el líquid s'acumula, fa que els ventricles s'engrandeixin i que augmenti la pressió dins del cap, comprimint el teixit cerebral circumdant i provocant complicacions neurològiques. La malaltia es presenta en una triada clàssica de símptomes, que són la incontinència urinària, la demència i trastorn de la marxa. La malaltia va ser descrita per primera vegada per Salomón Hakim i Adams el 1965.
El tractament consisteix en la col·locació quirúrgica d'una derivació ventriculoperitoneal per drenar l'excés de LCR a la cavitat peritonial, on finalment s'absorbirà el LCR. L'HNT sovint es diagnostica malament com a malaltia de Parkinson (a causa de la marxa) o la malaltia d'Alzheimer (a causa d'una disfunció cognitiva).
Història La hidrocefàlia normotensiva, va ser descrita el 1965 per Adams i Hakim.Artículo en Infodoctor.org Descrita originalment el 1965 per Hakim, neurocirurgià colombià.
Clínica La malaltia es manifesta per deterioració intel·lectual i comportamental progressiu (demència), trastorn de la marxa i incontinència urinària i fecal. La suma d'alteració de la marxa, incontinència urinària i demència es denomina tríada de Hakim.Article sobre hidrocefàlia normotensiva a Scielo.org
Etiologia S'atribueix el quadre a la no reabsorció de líquid cefalorraquidi, contingut a l'espai subaracnoidal, d'acord amb les teories de Hakim.Article sobre hidrocefàlia normotensiva en Medline Plus
Té dues etiologies: primària o idiopàtica i secundària, que pot ser causada per meningitis, hemorràgia subaracnoidal, trauma cranioencefàlic, post cirurgia cerebral, malaltia de Paget o cisticercosi, entre d'altres.
Diagnòstic Els criteris internacionals de diagnòstic basats en evidències d'HNT primària són: Aparició gradual després dels 40 anys, durada dels símptomes ≥ 3-6 mesos, evidència clínica de deteriorament de la marxa o de l'equilibri i deteriorament de la incontinència urinària o cognitiva. Es necessiten imatges de ressonància magnètica (RM) o tomografia computada (TC) per demostrar ventricles augmentats i cap obstrucció macroscòpica al flux de líquid cefalorraquidi. La imatge hauria de mostrar una ampliació a almenys una de les banyes temporals dels ventricles laterals, i un pinçament contra la falç del cervell amb un angle del cos callós ≤ 90° al pla coronal; l'anterior mostra evidències d'alteració del contingut d'aigua del cervell, o del flux actiu normal cap a l'aqüeducte del mesencèfal i quart ventricle.
+Troballes típiques en les imatges d'hidrocefàlia normotensiva i atròfia cerebral.335px333px Hidrocefàlia normotensiva Atròfia cerebral Projecció preferible Pla coronal al nivell de la comissura posterior del cervell. Modalitat en aquest exemple TC RM Espai pel LCR sobre la convexitat a prop del vèrtex (el·lipse vermella 20px) Vèrtex i cisternes medials reduïdes Vèrtex (fletxa vermella) i cisternes medials (fletxa verda) engrandides Angle del cos callós (blau ) Angle agut Angle obtús Causa més probable de leucoaraiosi (alteracions del senyal periventricular, fletxes blaves 25px) Diapedesi del líquid cefalorraquidi Encefalopatia vascular, en aquest cas suggerida per un trastorn unilateral.
Tractament El tractament més utilitzat és la col·locació d'una vàlvula de derivació ventriculoperitoneal.
Referències
Categoria:Malalties i trastorns de l'encèfal