Lelecció papal de 1198 va ser convocada després de la mort del papa Celestí III i va acabar amb l'elecció del cardenal Lotario dei Conti di Segni, que va prendre el nom d'Innocenci III. En aquesta elecció per primera vegada es va elegir el papa per escrutini.A. Piazzoni, p. 177
Mort de Celestí III El papa Celestí III havia estat escollit el 1191 amb 85 anys. Malgrat la seva edat avançada, el seu pontificat va durar gairebé set anys. El dia de Nadal de 1197, amb 91 anys, el papa va expressar que volia renunciar al papat amb la condició que el cardenal Giovanni di San Paolo, proper col·laborador seu, fos elegit nou papa.The Catholic Encyclopedia: papa Innocenci III Els cardenals van rebutjar el suggeriment, que era incompatible amb la norma que indicava que els electors havien de ser lliures en l'elecció papal.T. Greenwood, p. 358 Poc després, el 8 de gener de 1198, Celestí III va morir i els cardenals presents al seu llit de mort de seguida van iniciar els procediments per iniciar l'elecció del seu successor.
Participants A la mort de Celestí III hi havia 29 cardenals Col·legi Cardenalici.W. Maleczek, p. 241. K. Eubel, p. 3, nota 1; i T. Greenwood, p. 358 No obstant, no eren més de 21 els que estaven a Roma segons l'anàlisi de les biografies dels cardenals. Walaczek suggereix fins i tot un nombre inferior de cardenals, diu que eren 19 o 20, però no indica quins cardenals eren absents.W. Maleczek, Papst und Kardinalskolleg von 1191 bis 1216, Wien 1984. En canvi Greenwood assegura que almenys 5 dels 20 cardenals estaven absents. Quatre dels electors foren creats per Celestí III, cinc per Luci III, un per Alexandre III i els altres 13 per Climent III. Almenys vuit cardenals no van assistir a l'elecció.
Elector Títol Elevat Elevador NotesOttaviano di PaoliBisbe d'Ostia i Velletri18 de desembre de 1182Papa Luci IIIVa consagrar el nou papa al sacerdoci i el va nomenar bisbePietro GallociaBisbe de Porto i Santa Rufina1188Papa Climent IIISoffredoSacerdot de S. Prassede18 de desembre de 1182Papa Luci IIIPietro DianaSacerdot de S. Cecilia16 de març de 1185Papa Luci IIIGiordano di Ceccano, O.Cist.Sacerdot de S. Pudenziana12 de març de 1188Papa Climent IIIGiovanni da ViterboSacerdot de S. Clemente i bisbe de Viterbo i Toscanellamaig de 1189Papa Climent IIIGuido PapareschiSacerdot de S. Maria in Trastevere22 de setembre de 1190Papa Climent IIIGiovanni di Salerno, O.S.B.Cas.Sacerdot de S. Stefano in Monte Celio22 de setembre de 1190Papa Climent IIIElegit papa, però va declinarCinzio CenciSacerdot de S. Lorenzo in Lucina22 de setembre de 1190Papa Climent IIIUgo BoboneSacerdot de SS. Silvestro e Martino22 de setembre de 1190Papa Climent IIIArxipreste de la Basílica de Sant Pere del VaticàGiovanni di San PaoloSacerdot de S. Prisca20 de febrer de 1193Papa Celestí IIICelestí III l'escollí com a successorGraziano da PisaDiaca de SS. Cosma e Damiano4 de març de 1178Papa Alexandre IIIProtodiaca; va coronar el nou papaGerardo AllucingoliDiaca de S. Adriano12 de desembre de 1182Papa Luci IIICardenal-nebotGregorio de San ApostoloDiaca de S. Maria in Portico12 de març de 1188Papa Climent IIIGregorio CrescenziDiaca de S. Maria in Aquiro12 de març de 1188Papa Climent IIIGregorio CarelliDiaca de S. Giorgio in Velabro22 de setembre de 1190Papa Climent IIILotario dei Conti di SegniDiaca de SS. Sergio e Bacco22 de setembre de 1190Papa Climent IIICardenal-nebot; elegit Papa Innocenci IIIGregorio BoboniDiaca de S. Angelo in Pescheria22 de setembre de 1190Papa Climent IIINiccolò ScolariDiaca de S. Maria in Cosmedin22 de setembre de 1190Papa Climent IIICardenal-nebotBoboDiaca de S. Teodoro20 de febrer de 1193Papa Celestí IIICardenal-nebotCencioDiaca de S. Lucia in Silice i Camarlenc20 de febrer de 1193Papa Celestí IIIFou vice-canceller papal; futur papa Honori III (1216-1227); possiblement de la família Savelli
Absents Elector Títol Elevat Elevador NotesKonrad von WittelsbachBisbe de Sabina i Arquebisbe de Mainz18 de desembre de 1165Papa Alexandre IIIDegà del Col·legi Cardenalici; legat del papa; cardenal externGuillaume aux Blanches MainsSacerdot de S. Sabina i Arquebisbe de Reimsmarç de 1179Papa Alexandre IIIProtoprevere; Ministre del Regne de França; cardenal externRuggiero di San SeverinoSacerdot de S. Eusebio i Arquebisbe de BeneventCap al 1178-1180Papa Alexandre IIICardenal externPandolfo da LuccaSacerdot de SS. XII Apostoli18 de desembre de 1182Papa Luci IIILegat del papa a la ToscanaAdelardo CattaneoCardenal S.R.E. i bisbe de Verona16 de març de 1185Papa Luci IIIVa renunciar a l'església titular de San Marcello després de l'elecció de la seu de Verona el 1188; cardenal externBernardo, C.R.S.F.Sacerdot de S. Pietro in Vincoli12 de març de 1188Papa Climent IIILegat del papa a la Toscana i LlombardiaRoffredo dell'Isola, O.S.B.Cas.Sacerdot de SS. Marcellino e Pietro1188Papa Climent IIIAbat de Monte Cassino; cardenal externPere de CapuaDiaca de S. Maria in Via Lata20 de febrer de 1193Papa Celestí IIIEll va ser llegat a Bohèmia i Polònia el 1197. A la mort de Celestí III ja havia acabat d'aquesta missió, però no va poder arribar a Roma abans de l'elecció
Elecció del papa Innocenci III miniatura|Papa Innocenci III El mateix dia que Celestí III va morir els cardenals es van reunir al Septizodium en un tancament voluntari. Per aquest motiu, diversos autors consideren que aquest és el primer conclave papal,A. Piazzoni, p. 176, nota 2 tot i que els procediments formals del conclave no es van desenvolupar fins l'elecció papal de 1268-71, i foren implementats per primera vegada al conclave de gener de 1276. Per primera vegada els electors van votar per escrutini. Alguns cardenals van ser elegits escrutadors; i van comptar els vots, registrar el resultat i anunciar-lo a la resta del Col·legi Cardenalici. L'historiador Piazzoni detalla aquest procediment citant dues fonts contemporànies: Oratio pro eligendo pontifice i Gesta Innocentii papae.A. Piazzoni, p. 177. Greenwood indica que hi ha evidències que indiquen que un procediment similar també es va utilitzar a l'elecció papal de 1191, però la font que cita és ambigua i insuficient per fer tal afirmació.T. Greenwood, p. 299
En el primer escrutini el cardenal Giovanni di Salerno va rebre el major nombre de vots (deu), però va declarar que no volia acceptar l'elecció al pontificat.W. Maleczek, p. 108 En el segon escrutini els cardenals van elegir per unanimitat el cardenal LLotario dei Conti di Segni, diaca de SS. Sergio e Bacco, que amb els seus 37 anys era el més jove de tots els cardenals.Smith, p. 12S. Miranda Cardenal Lotario dei Conti di Segni . Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Innocenci III, pensant en el seu predecessor, el papa Innocenci II (1130-1143), que havia aconseguit fer valer l'autoritat del papa per sobre la de l'emperador, en contrast amb la política de Celestí III.Julien Théry-Astruc, "Introducció", a Innocenci III i el Midi (Cahiers de Fanjeaux, 50), Toulouse, Privat, 2015, p.11-35, at p. 13-14
El 22 de febrer de 1198 el nou papa va ser consagrat com a bisbe pel cardenal Ottaviano di Paoli, bisbe d'Ostia i Velletri, i solemnement coronat pel cardenal Graziano da Pisa, protodiaca de SS. Cosma e Damiano.
Referències
Bibliografia
Julien Théry-Astruc, "Introduction", in Innocent III et le Midi (Cahiers de Fanjeaux, 50), Toulouse, Privat, 2015, p.11-35.
Categoria:Eleccions papals del segle XII