LEconomia de la dinastia Song, és el període de més de tres segles, en el qual es va experimentar un creixement sostingut en l'ingrés per capita de la població de la Xina durant la dinastia Song (960-1279), amb el canvi estructural en l'economia i l'augment del ritme de la innovació tecnològica. Les llavors millorades d'arròs i d'altres conreus comercials, la pólvora, màquines mecànics d'acció hidràulica, l'ús de carbó com a font de combustible per a una gran varietat d'indústries, tècniques millorades de producció en el ferro i acer junt amb moltes altres innovacions tecnològiques van transformar l'economia. Al nord de la Xina, la font principal de combustible per als forns de ceràmica i de ferro es va canviar de la fusta al carbó.
Sota la dinastia Song, també n'hi va haver un notable increment en els contactes comercials amb els mercats globals, es van dedicar al comerç exterior a través d'inversions en vaixells mercants i el comerç va arribar a ports tan llunyans com de l'Àfrica oriental. Aquest període també va ser testimoni del desenvolupament del primer paper moneda imprès, com el huizi que va circular en escala massiva. En combinació amb un sistema tributari unificat i rutes comercials eficients per camins i canals, tot això va significar el desenvolupament d'un autèntic mercat nacional. L'especialització regional va promoure l'eficiència econòmica i l'augment de la productivitat. Encara que gran part de la tresoreria del govern central es va destinar a les forces armades, els impostos establerts sobre la base comercial creixent van tornar a omplir les arques i van fomentar encara més l'economia monetària.Ebrey, 167 Els reformadors i conservadors van debatre sobre el paper del govern en l'economia; l'emperador i el seu govern encara se'n van fer responsables de l'economia, però en general van fer menys demandes que en dinasties anteriors. El govern, va continuar monopolis sobre uns certs articles manufacturats i en els béns de mercat per augmentar els ingressos i assegurar recursos que eren vitals per a la seguretat de l'imperi, com ara el te, la sal i components químics per a la pólvora.
Aquests canvis van fer de la Xina un líder mundial, que alguns historiadors han nomenat l'«primera economia moderna», molts segles abans que Europa occidental fes el seu primer intent. Molts d'aquests beneficis econòmics es van perdre, en la següent dinastia Yuan.
Agricultura alt=A circular golden coin with a square hole in the center and four Chinese characters, one to each side of the hole, embossed into the body of the coin.|miniatura|Moneda de la dinastia Song (聖宋元寶). miniatura|Roda hidràulica de bambú a Vietnam. Hi va haver una expansió massiva de la terra de conreu durant la dinastia Song. El govern va animar a la gent a reclamar terres àrides i posar-les sota conreu. Qualsevol que va demanar terres i va pagar els impostos se'ls va concedir la possessió permanent de la nova terra. Sota aquesta política, s'estima que la terra conreada en la dinastia Song va poguer haver arribat a un nombre màxim de 720 milions de «mu», i no va poder ser superat per les posteriors dinasties Ming i Qing.Qi Xia, Economy of the Song Dynasty, Part I, Chapter 1, page 65 /F
El reg de les terres de conreu també va ser fomentat durant aquest període. L'estadista i economista xinés Wang Anshi va emetre la Llei i el Decret de Regadiu el 1069 on es va encoratjar l'expansió del sistema de regadiu a la Xina. Per l'any 1076, es van completar uns 10.800 projectes de regadiu, que van arribar a més de 36 milions de mu de terres públiques i privades.Qi Xia, Economy of the Song Dynasty, p. 86 Els grans projectes de reg van incloure el dragatge del riu Groc al nord de la Xina i llim artificial en la vall del llac Taihu. Com a resultat d'aquesta política, la producció de conreus a la Xina es va triplicar.Qi Xia, Economy of the Song Dynasty, pp-84-96 Els rendiments agrícoles van ser aproximadament 2 «tan» -una unitat d'aproximadament 50 quilograms- de gra per mu de terreny, durant la dinastia Song, en comparació amb d'1 «tan», de l'antiga dinastia Han (202 aC al 220 dC) i d'1,5 «tan», de la també anterior dinastia Tang (618-907).
El desenvolupament econòmic d'aquest període també va estar marcat per les millores en les eines agrícoles, les llavors i els fertilitzants. la dinastia Song va heretar les innovacions en l'arada descrites en el text de la dinastia Tang El clàssic de l'arada, que documenta la seva utilització a Jiangnan. Els Song van millorar l'arada de ferro corbat dels Tang i van inventar un disseny especial per a la recuperació de terrenys erms. L'arada no estava feta de ferro, sinó d'un acer més fort, la fulla era més curta però més gruixuda, i particularment eficaç en el tall a través de joncs i arrels en aiguamolls de la vall del riu Huai. En les granges van ser utilitzades unes rodes d'aigua realitzades amb bambú per aprofitar l'energia del flux dels rius i elevar l'aigua per al regadiu de les terres de conreu.
Durant aquest període es va introduir a la Xina, grans d'alt rendiment d'arròs groc de Corea, pèsol verd de l'Índia, i síndria de l'Orient Mitjà, el que va millorar la varietat dels productes agrícoles. Els agricultors de Song van assumir la importància dels excrements humans agafades en la nit de pous morts, com a fertilitzants, van comprendre que el seu ús podria transformar les terra estèrils en fèrtils. Chen Pu va escriure en el seu llibre sobre agricultura de 1149: «La dita comuna que la terra agrícola s'esgota després de la sembra de tres a cinc anys no és cert, si amb freqüència es cobreix el terra amb terra nova i s'adoba amb excrements dels pous negres, aleshores la terra es torna més fèrtil».Qi Xia, p. 135
Conreus econòmics miniatura|Tribut de te a la dinastia Song marcat amb el segell de les «tortes de te del Drac» El cotó va ser introduït des de l'illa Hainan cap al centre de la Xina. Es van recol·lectar les flors de cotó, va ser copejat amb arcs de bambú, es va transformar en fils i es va teixir un pany nomenat "jibei".Qi Xia, p. 156 El jibei de cotó fet a Hainan tenia una gran varietat, la tela era de gran amplada, sovint estava tenyida en brillant colors, el cosit de dues peces feien una vànova i cosint quatre peces una cortina. El cànem també va ser plantat i transformat en lli. Les granges de morera independents, van florir en la regió de la Muntanya Dongting a Suzhou, aquests agricultors de morera no es guanyaven la vida per les terres de conreu, però en canvi, van créixer moreres i van criar cucs de seda i la seda va ser el fruit de la seva collita. La canya de sucre va aparèixer per primera vegada a la Xina durant el període dels Regnes Combatents. Durant la dinastia Song, la vall del llac Taihu era famós per la canya de sucre conreada. L'escriptor Wang Zhuo el 1154, descriu amb gran detall el mètode del seu conreu i la forma de fer la farina de canya de sucre en la seva monografia Clàssic del sucre, va ser el primer llibre sobre la tecnologia del sucre a la Xina.Ji Xianlin, pp- 124-129
La plantació de te en la dinastia Song va ser tres vegades més gran que durant la dinastia Tang. Segons una enquesta duta a terme el 1162, les plantacions de te es van distribuir en 66 prefectures de 244 comtats.Qi Xia p. 856 A Beiyuan hi va haver una plantació de te imperial a la prefectura de Fujian. Va produir més de quaranta varietats de te com a tribut per a la cort imperial. Solament la punta de les fulles es van recollir, es van processar i es van pressionar i van prendre forma com de tortes de te, amb un gravat en relleu del model de drac, que va ser conegut com a «tortes de te del Drac».Xiong Fan (Song dynasty) Xuanhe Beiyuan Dragon Tea Cakes
Amb el creixement de les ciutats, van sorgir granges d'hortalisses d'alt valor en els suburbis. Al sud de la Xina, de mitjana el conreu d'arròs un trós de terra era suficient per a la manutenció d'un home, mentre que al nord es necessitava el triple de terreny.Qi Xia, p. 180
Organització, inversió i comerç miniatura|Pintura Song de dos vaixells xinesos de càrrega; a on apareixen els cascs amb compartiments estancs. Durant la dinastia Song, la classe mercantil es va fer més sofisticada, molt respectada i organitzada que en els períodes anteriors de la Xina. La seva riquesa acumulada sovint rivalitza amb la dels erudits funcionaris que administraven els assumptes de govern.
Malgrat les grans indústries administrades pel govern i les grans empreses de propietat privada què van dominar el sistema de mercat de la Xina urbana durant el període Song, n'hi havia una gran quantitat de petites empreses i empresaris privats en els grans suburbis i zones rurals que van prosperar amb l'expansió econòmica de l'època. També n'hi havia un gran mercat negre a la Xina durant el període Song, que va ser engrandit una vegada que els Jurchens van conquerir el nord de la Xina i van establir la dinastia Jin. Per exemple, al voltant de 1160 n'hi va haver un estraperlo (mercat negre) anual d'unes 70 a 80 mil caps de bestiar. Hi havia una multitud de petites botigues i forns de ceràmica pertanyents a famílies de la zona, juntament amb premses d'oli, botigues d'elaboració de vi, petites empreses locals de fabricació de paper, etc. També hi va haver espai per al petit èxit econòmic amb l'hostaler, l'endeví, el venedor de drogues, el comerciant de teixit, i molts altres.Embree, p. 339-340
miniatura|esquerra|Pintura de la dinastia Song del Nord (960-1127) d'un molí hidràulic mogut per l'aigua per moldre el gra, junt amb el transport fluvial.
Les famílies rurals que venien un gran excedent agrícola en el mercat no només podien comprar més carbó, te, oli i vi, també podien acumular suficients fons per establir mitjans secundaris de producció i generar més riquesa.Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, p. 141. A més a més dels aliments agrícoles necessaris, les famílies camperoles podien produir vi, carbó de llenya, paper, tèxtils i d'altres béns que els venien a través d'intermediaris. Els agricultors de Suzhou es van especialitzar en la cria de cucs de seda per produir productes de seda, mentre que a Fujian, Sichuan i Guangdong es van dedicar més a la canya de sucre. Per tal d'assegurar la prosperitat de les zones rurals, van ser essencials les aplicacions tècniques per a projectes d'obres públiques i la millora de les tècniques agrícoles. El gran sistema de regadiu de la Xina va haver de ser equipat amb multitud de rodes hidràuliques estandarditzades de producció en massa que podien elevar l'aigua des de plans inferiors als més elevats del regadiu.Needham, Volume 4, Part 2, p. 347
Per a la roba, els vestits de seda van ser usats pels rics i l'elit, mentre que el cànem i el rami va ser usat pels pobres; per l'última època Song la roba de cotó també estava en ús. La tramesade tots aquests materials i mercaderies es va veure afavorit per la innovació, en el , de les rescloses del Gran Canal a la Xina; el científic i estadista Shen Kuo (1031-1095) va escriure que la construcció de comportes va deslliurar a Zhenzhou -presumiblement Kuozhou al llarg del Iang-Tsé- durant les dècada de 1020 i 1030 i va alliberar la utilització de cinc-cents obrers que treballen en el canal cada any, que va ascendir a un estalvi de fins a 1.250.000 cordes de diners en efectiu a l'any.Needham, Volume 4, Part 3, p. 352 Va escriure que l'antic mètode de transportar els vaixells limitava la importància de la càrrega a 300 «tan» d'arròs per vaixell -aproximadament 17 t / 17.000 kg-, però després que s'introduïssin les rescloses, els vaixells que transportaven 400 «tan» -més o menys 22 t / 22.000 kg-, aleshores podien utilitzar-les. Shen va escriure que pel seu temps (c.1080) els vaixells del govern podien portar pesos de càrrega de fins a 700 «tan» -39 t / 39.000 kg-, mentre que les embarcacions privades podien contenir fins a 800 bosses, cadascuna amb un pes de 2 «tan» -és a dir, un total de 88 t / 88.000 kg-.
Comerç exterior