El Front Nacional d'Alliberament d'Angola (portuguès Frente Nacional de Libertação de Angola, FNLA) va ser una organització militant que va lluitar contra Portugal en la Guerra de la Independència d'Angola sota la direcció de Holden Roberto. miniatura|Holden Roberto en 1973 Va ser fundat en 1954 com a moviment guerriller União dos Povos do Norte de Angola, conegut en 1959 com a União dos Povos de Angola (UPA) i des de 1961 com a FNLA en unir-se al Partit Democràtic d'Angola.John Marcum, The Angolan Revolution, vol. I. El PDA abans s'anomenava Aliazo (Alliance des Ressortissants de Zombo) i tenia llurs arrels en la comunitat religiosa ("sincrètica") fundada per Simão Toco. La constitució de FNLA es va donar quan va fracassar a Leopoldville a finals de 1960 la breu experiència d'un front comú amb el MPLA. Mesos després, es va intentar a Brazzaville una segona temptativa de constituir un front comú, el "Front Democràtic d'Alliberament de Angola (FDLA)", que tan poc va aconseguir el seu objectiu. miniatura|Militants del FNLA al Zaire Arran de la convocatòria de les eleccions generals d'Angola de 1992, el FNLA es va reconvertir en partit polític i va obtenir 5 escons i el 2,4% dels vots. A les eleccions legislatives d'Angola de 2008 va obtenir 3 escons i l'1,11% dels vots.Web de la comissió electoral nacional miniatura|Emblema de l'UPA. Història Origen En 1954 es va formar la União dos Povos do Norte de Angola (UPNA) com a moviment separatista de la tribu bakongo que desitjava restablir el regne feudal del i alhora un moviment de protesta contra els treballs forçats. Holden Roberto havia de ser el rei d'aquesta terra. Pel 1958 l'organització va canviar el nom pel d' “Uniao das Populaçoes de Angola” (UPA) sota Holden Roberto qui era originari de São Salvador, bakongo, nord d'Angola amb la nova organització descrita com a moviment polític etnicista. En març de 1961 l'UPA va començar un aixecament al nord atacant propietaris blancs de plantacions de cafès, als servents, “assimilados”, africans catòlics i membres d'altres tribus no bakongo. El govern portuguès va respondre enviant soldats a Angola i més de 50.000 persones moririen a causa de la violència a la fi de 1961. Es va dir que més d'un milió de refugiats van fugir del nord d'Angola cap el Zaire. En un intent de transformar-se en moviment polític nacional, es va fusionar amb el Partido Democratico de Angola (PDA) per formar el Frente Nacional de Libertação de Angola (FNLA). Pel febrer de 1962, el FNLA s'havia fusionat amb una organització anomenada Govern Revolucionari d'Angola a l'Exili (GRAE) amb Roberto com a president i Jonas Savimbi com a ministre d'afers exteriors, amb seu a Kinshasa, Zaire i reconegut per l'Organització d'Unitat Africana (OAU) com a únic moviment d'alliberament d'Angola fins 1971. El nucli dels seus membres eren refugiats angolesos i expatriats al Zaire. També va mantenir lligams amb el sindicat Lliga General dels Treballadors d'Angola (LGTA). miniatura|Membres del FNLA al Zaire
Ajuda estrangera El govern dels Estats Units va començar a ajudar el FNLA el 1961 durant el govern de John Fitzgerald Kennedy, i va encaminar un terç de la seva ajuda oficial al Zaire per a les organitzacions FNLA i UNITA. Al llarg de molts anys, els governs d'Algèria, Tunísia, Alemanya Occidental, Ghana, Israel, França, Romania, la República Popular de la Xina, Sud-àfrica, els Estats Units, Zaire i LibèriaLiberia and Independent Africa, 1940s To 2012: A Brief Political Profile, 2013. p. 7. van donar suport actiu ajuda al FNLA. El govern francès li proporcionà homes i li va prestar un milió de lliures esterlines sense interès. El govern d'Israel va donar ajuda al FNLA entre 1963 i 1969. Holden Roberto va visitar Israel durant la dècada de 1960 i membres del FNLA foren enviats a Israel per entrenar-se. Durant la dècada del 1970 el govern israelià va enviar armes al FNLA a través de Zaire. La República Popular de la Xina va començar a subministrar armes al FNLA en 1964. Li va proporcionar equip militar i almenys 112 assessors militars.
Ruptura del GRAE miniatura|Militants del FNLA Pel juliol de 1964 el dret del GRAE com a únic moviment d'alliberament fou desafiat amb la renúncia del primer ministre del Congo Cyrille Adoula, el seu principal suport, i la sortida de Jonas Savimbi, que passaria a formar el seu propi moviment d'alliberament UNITA a causa de la direcció dictatorial de Roberto, manca de voluntat f'acceptar el suport no occidental i la manca d'un programa polític. Roberto va intentar un cop d'estat al juny de 1965 amb el seu ministre de defensa i al novembre del mateix any, el seu cunyat, Mobutu Sese Seko va prendre el control del Zaire mercè un cop d'estat. Tanmateix, en 1968 la unitat del GRAE havia començat a desintegrar-se.
Política de Nixon a Angola Quan el president Richard Nixon assumí el càrrec en 1969 va ordenar una revisió de la política dels Estats Units envers Angola, així com a Sud-àfrica i la Colònia de Rhodèsia. El gener de 1970 va ser adoptat el Memoràndum Estudi 39 del Consell Nacional de Seguretat que reconeixia què el règim blanc en aquests països no ha de ser políticament i econòmicament aïllat i que participar en ells era el millor mitjà per aconseguir canvis en llurs sistemes. Això es va traduir en una reducció en l'ajuda a l'FNLA.
Cop a Portugal A finals de 1972 el FNLA acordà un alto el foc amb el MPLA amb la qual estava sent atacats per ells al nord-oest d'Angola i pels portuguesos al nord-est. Una condició de l'alto el foc era que necessitaven més armes, ja que no tenien l'ajuda americana, a part de la col·laboració de Roberto amb la CIA, i Neto va demanar als tanzans que intercedissin davant el govern xinès. Després que els dos grups es van reunir amb els xinesos, el FNLA va rebre ajuda militar i entrenament des de principis de 1973 fins a la tardor de 1974, i només a partir de llavors ajuda diplomàtica. L'abril del 1974 es va produir un cop militar a Portugal amb un anunci posterior d'una futura independència de les seves colònies, que va iniciar el procés pel FNLA, el MPLA i la UNITA de l'intent de reforçar el seu abast a tota Angola i va donar lloc a un conflicte entre ells. El govern romanès va lliurar armes al FNLL'agost de 1974. L'agost de 1974 el govern portuguès a Angola havia proposar un pla per a la independència en dos anys amb els tres grups i els colons blancs formant un govern de coalició, però va ser rebutjat de ple. Per tal de posar fi al conflicte entre els grups, s'acordaren alts el foc individuals entre els grups i el Consell Militar Portuguès d'Angola, i la signatura del FNLA el 15 d'octubre 1974 li va permetre a ell i als altres tres grups d'alliberament establir oficines polítiques a Luanda. Pel 25 de novembre de 1974, es va acordar un alto el foc entre FNLA i UNITA i el 18 de desembre amb el MPLA.
Política de Ford a Angola Quan Gerald Ford va assumir la presidència l'agost de 1974, la nova política exterior es va allunyar del Memoràndum Estudi 39 del Consell Nacional de Seguretat i s'inclinà per un de suport a un govern negre d'Angola, així com un suport passiu al govern blanc i van tornar a donar una ajuda mínima al FNLA. Però al novembre de 1974 els estatunidencs van decidir que no voluen un futur govern dominat per una MPLA pro-soviètic així que la CIA va finançar el FNLA amb 300.000$ per ajudar-lo a assolir aquest objectiu.
Intent d'Africa per mediar L'augment de la violència resultaria en la reunió del FNLA i les altres dues parts a Mombasa, Kenya, del 3 al 5 de gener de 1975 per invitació del president Jomo Kenyatta. L'objecte de la reunió era unir els partits i trobar un terreny comú abans de les converses per la independència de Portugal un mes més tard. Roberto va parlar en nom de tots, va declarar que l'acord havia estat aconseguit i que totes les parts havien superat les seves diferències i s'havien posat d'acord en primer lloc per una societat justa i democràtica, sense discriminació ètnica; acordant un govern de transició, forces armades i administració pública i, finalment, a cooperar en la descolonització del país i la defensa. El FNLA i els altres partits es trobarien a Portimão, Portugal el 10 de gener de 1975 i com a resultat es va arribar al tractat d'Alvor, signat el 15 de gener de 1975, que garantiria la independència d'Angola de Portugal l'11 de novembre, posant fi a la guerra. El pla també feia una crida a formar un exèrcit de coalició i un exèrcit unit.
Fracàs del Govern de Transició A les 24 hores de l'acord d'Alvor va esclatar la lluita a Luanda entre el FNLA i el MPLA amb actes de violència el 23 de març, quan el dirigent del MPLA Lopo do Nascimento fou subjecte d'un intent d'assassinat pel FNLA. El fracàs del treball del govern de transició també fou el resultat d'una falta d'interès per part del govern portuguès a Angola, ja que es produí un contra-cop d'estat fallit a Lisboa pel general Spinola, i de la manca de voluntat de les tropes portugueses per servir a Angola i posar fi a la violència entre el MPLA i el FNLA. El cop final fou la dimissió l'agost de l'Alt Comissionat portuguès Antonio da Silva Cardoso, l'intent del qual de dominar al MPLA tenia el suport del FNLA. El FNLA va veure que la seva única alternativa era la militar després d'haver estat expulsat de Luanda. El 29 d'agost de 1975 Portugal va suspendre el tractat d'Alvor, excepte per la independència al novembre, i la retirada de les seves tropes fou el senyal de l'augment de la violència pel control d'Angola abans de la data.
L'ajuda encoberta estatunidenca al FNLA creix