Les coves de Yungang són un conjunt de 53 grutes i unes 1200 fornícules budistes, amb més de 51.000 estàtues de pedra que s'escampen per una àrea d'un quilòmetre quadrat d'extensió. Se situen als afores (al voltant de 20 km.) de la ciutat de Datong, a la província de Shanxi, en el nord de la Xina, era la capital de la dinastia Wei del Nord.
La construcció de les coves a les muntanyes properes a la capital van començar l'any 460, amb les propostes del mestre monjo Tan Yao i l'autorització de l'emperador Wencheng, de la dinastia Wei del Nord. Els treballs van acabar l'any 494, quan la dinastia Wei del Nord, va decidir traslladar la capital a Luoyang.
Cada una de les grutes té una estàtua principal de la figura de Buda. La més gran té 16,8 metres d'altura i la menor té 13,5 metres d'altura. Sovint les cinc primeres imatges del Buda en cada cova, s'han relacionat amb els cinc primers emperadors de Bei Wei (també coneguda com la dinastia Wei del Nord); emfatitzant d'aquesta manera els aspectes polítics i el paper econòmic que la cort va imposar al budisme.
Ens trobem en un període de molta activitat, que arriba fins al segle XI.
Podem veure un canvi de proporcions en les estàtues principals. Els forats que trobem al voltant del Buda, formen part del procés constructiu. A més, el Buda en qüestió, no és el Buda històric, sinó Vairocana, entès com a Buda celestial, que representa la saviesa transcendental i la veritat absoluta.
Trobem una escola budista en qüestió, que pensa que aquest personatge, anomenat també, el gran Buda solar del Mahayana, és en realitat la figura principal a la qual rebre culte. Per aquesta escola, el Buda històric és una forma provisional i Vairocana és la figura major.
Les coves es troben entre els primers exemples que queden de la gran època d'esplendor de l'art budista a la Xina. Algunes d'elles eren simplement recintes en forma de cel·la, per a les figures del Buda, mentre que d'altres eren recintes per ser utilitzades com a capelles. Els primers cinc temples van ser ordenats per un monjo d'una església, anomenat Tan Yao.
Patrimoni de la Humanitat Les grutes de Yungang representen una realització excepcional de l'art rupestre búdic a la Xina dels segles V i VI. Les anomenades Cinc Grutes, realitzades per Tan Yao amb una rigorosa unitat de traçat i disseny, són una obra mestra clàssica del primer període d'apogeu de l'art budista a la Xina.
Constitueixen el grup més gran de grutes conservat a la Xina, sent per aquesta raó famosa tant a la Xina com a tot el món. L'any 2001, van ser declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Abastant una àrea protegida de 348,75 ha i una àrea de respecte de 846,809998 ha.
La inscripció de les coves de Yungang a la llista de Patrimoni de la Humanitat destaca el seu paper com a testimoni clau de la difusió del budisme a la Xina i la influència de diverses cultures a través de les rutes comercials de la Ruta de la Seda. A més, les coves es valoren pel seu estat de conservació relativament bo i per les seves escultures monumentals, que exemplifiquen l'habilitat tècnica i l'art refinat de l'època de la dinastia Wei del Nord.
Història Després de la decadència de la dinastia Jin, les regions del nord de la Xina, van quedar sota el control de la dinastia Wei del Nord. Van fer de la ciutat de Pingcheng, ara coneguda com a Datong, la seva capital. A causa de la seva promoció, Pingcheng va registrar un augment en els treballs de construcció. El Wei del Nord va adoptar anticipadament el budisme com a religió estatal. Aquesta religió va arribar a aquest lloc a través dels viatges a l'antiga Ruta de la Seda del Nord, la ruta més septentrional d'uns 2600 km de longitud, que connecta l'antiga capital xinesa de Xi'an cap a l'oest a través del pas de Wushaoling a Wuwei abans d'unir-se a l'antiga Pàrtia.
El treball en aquest primer període de la talla va durar fins a l'any 465 dC, i les coves es coneixen ara com les coves 16 i 20. Començant al voltant de l'any 471 dC, en una segona fase de construcció, que va durar fins al 494 dC, les coves bessones 5/6, 7/8 i 9/10, així com les coves 11, 12, 13 i probablement es van construir sota la supervisió i el suport de la cort imperial. El patrocini imperial va acabar l'any 494 dC amb el trasllat de la cort Wei a la nova capital de Luoyang. Totes les altres coves van sorgir sota el patrocini privat en un tercer període de construcció, que va durar fins a l'any 525, quan la construcció es va aturar finalment a causa dels aixecaments a la zona.
Des del final dels treballs, la pedra arenisca de les grutes ha estat exposada a l'erosió pesada. Per tant, els segles següents van veure diversos intents de preservar les coves i per reparar el dany continu. Durant la dinastia Liao es feu alguna renovació de les estàtues i l'acumulació dels "10 temples de Yungang" de 1049-1060, que estaven destinats a protegir a les principals coves. No obstant això, van ser destruïts altra vegada només uns 60 anys més tard en un incendi. Els edificis de fusta existents al davant de les coves 5 i 6 es van construir l'any 1621, durant la dinastia Qing. Des de la dècada de 1950, les esquerdes a la pedra sorrenca han estat segellats per la beurada, i el repoblament ha estat implementat en un esforç per reduir l'erosió a causa de les tempestes de sorra.
Inici de la construcció La construcció de les coves de Yungang es va iniciar sota el patrocini de l'emperador Wencheng (452-465 dC), amb el suport del monjo budista Tan Yao, qui va ser un dels principals promotors del projecte. El seu objectiu era crear un complex de coves dedicat al budisme, que servís tant com a centre culte religiós com per projectar el poder i la devoció budista de la cort imperial.
Fases de construcció Primera fase (460-465 dC): Va estar marcada per la construcció de les cinc primeres coves, conegudes com les coves de Tan Yao (coves 16 a 20). Aquestes coves es van construir seguint un estil monumental, amb escultures colossals de Buda tallades directament a la roca. Aquestes obres tenen una clara influència de l'art indi i de Gandhara, amb trets facials i robes que reflecteixen aquestes influències culturals. Segona fase (després del 465 dC): La construcció va continuar amb una major diversificació d'estils i tècniques. Les escultures i els relleus de les coves es van fer més detallats i sofisticats, amb un augment de les influències xineses en el disseny. Els motius decoratius van incloure una barreja d'estils centreasiàtics i xinesos i es van incorporar nous elements simbòlics i iconogràfics del budisme. Tercera fase (segles VI-VII): Major incorporació d'elements xinesos tradicionals, amb una clara evolució cap a un estil més nacional i menys influenciat per les tradicions estrangeres. Les estàtues de Buda es van fer més elegants i amb trets més suavitzats, i l'enfocament es va desplaçar cap a la creació de coves més petites però molt decoratives, amb un treball detallat en els relleus i les escultures.
Representació en les coves de Yungang Hi ha grans representacions d'escultures i relleus que representen diversos temes, incloent-hi de Buda, de bodhisattves, de deïtats protectores, de figures celestials, a més d'altres elements molt simbòlics del budisme.miniatura|Figura gegant de Buda, Coves de Yungang, la Xina|310x310px
Figures de Buda Són els elements més destacats que ens trobem en aquest monumental jaciment arquitectònic. Hi ha figures colossals de Buda tallades a la roca, algunes de les quals arriben fins als 17 metres d'alçada. Les més grans estan tallades directament a la roca i són les més impressionants del conjunt. Aquestes últimes sovint es troben en les coves centrals i són visibles des de lluny, i el seu significat serveix per emfatitzar el poder i l'autoritat espiritual de Buda.
Normalment, expressen diversos mudres budistes, que són significats simbòlics profunds i representen diferents aspectes de la vida i les ensenyances de Buda. Ens mostren diverses postures meditatives d'importància significativa en el budisme, com el Buda assegut en la postura de lotus (dhyanasana), que simbolitza la serenitat i la il·luminació espiritual. Altres mudres que ens podem trobar en les figures colossals d'aquest conjunt de coves són: el mudra de la meditació (dhyana mudra), el mudra de la presa de contacte amb la terra (bhumisparsha mudra), o el mudra de la protecció (abhaya mudra).
Les cares són rodones, amb ulls mig tancats en un gest de contemplació tranquil·la, i els llavis lleugerament corbats en un somriure suau que irradia pau interior. Aquesta expressió de calma i serenitat es considera un símbol de l'estat de Nirvana, una manifestació de la il·luminació i la transcendència del desig i el patiment.
Tipus de representacions de Buda Buda Shakyamuni: també conegut com a Siddhartha Gautama, és el protagonista principal en moltes de les representacions de les coves. Sovint es mostren en la postura asseguda, amb el gest de tocar la terra que simbolitza la seva il·luminació sota l'arbre Bodhi. Aquest gest representa el moment en què va invocar la Terra com a testimoni de la seva resolució per aconseguir la il·luminació, un acte clau en la història del budisme. Buda Maitreya: el Buda del futur, molt comú a les coves de Yungang. Sovint representat assegut amb les cames creuades de manera menys rígida o fins i tot dret, preparat per baixar al món en el futur per salvar els éssers vius. Buda Amitabha: el Buda de la Llum Infinita, representat com el Buda que presideix la Terra Pura (o Paradís Occidental). Sovint són considerades símbols de salvació i esperança per als devots budistes que busquen renéixer en el seu regne després de la mort.
A les primeres coves les estàtues tenen una clara influència de l'art indi i de Gandhara, mentre que les figures posteriors tenen un estil més xinès.miniatura|249x249px|Estàtues de les coves de Yungang, la Xina Bodhisattves Éssers il·luminats que han renunciat al Nirvana per ajudar a guiar els altres en el seu camí cap a la il·luminació. Se solen mostrar amb un aspecte més ornamentat que el Buda, amb joies, corones i vestits elegants, destacant la seva qualitat compassiva i el seu rol com a guies espirituals.
En les coves de Yungang, hi ha el Avalokiteshvara (Guanyin), el bodhisattva de la compassió, un dels més venerats en el budisme Mahayana. Se sol representar amb una actitud serena i compassiva, a vegades amb múltiples braços i ulls per simbolitzar la seva capacitat de veure i ajudar tots els éssers que pateixen. Poden mostrar-lo amb un vas de nèctar o amb una flor de lotus, símbols de puresa i compassió. miniatura|Apsares, Cova 12, Yungang Els Manjushri (Wenshu), és el de la saviesa i sovint es representa portant una espasa flamígera que talla la ignorància i un llibre de la saviesa (la Prajnaparamita Sutra) a la seva mà. És el símbol del coneixement i la comprensió que condueixen a la il·luminació. Poden estar envoltades de patrons que simbolitzen el coneixement, com ara rodes de Dharma o flames de saviesa.
Apsares i figures celestials Són criatures celestials o nimfes que apareixen en moltes de les talles decoratives de les coves. Es mostren flotant en l'aire, amb postures gracioses i roba ondulant, i sovint estan tocant instruments musicals o oferint flors. Simbolitzen la bellesa i la devoció, i es creu que estan associades amb la música celestial i la dansa que celebra els ensenyaments budistes. miniatura|252x252px|Escena de la vida de Buda, Yungang
Relleus narratius i escenes de la vida de Buda