miniatura|430x430px|Adam Smith, The Wealth of Nations. La història del pensament econòmic és la branca de l'economia que estudia la història dels esforços intel·lectuals per comprendre i explicar els fenòmens comuns de la naturalesa. És a dir, és la disciplina que tracta del procés cronològic del naixement, desenvolupament i canvi de les distintes idees i diferents economies en diverses societats, mostrant la contribució del pensament econòmic dominant a l'economia moderna.
Període preclàssic Es troben poques idees econòmiques en el pensament antic. En efecte, als primers autors preclàssics no els interessava els mercats atès que tenien relativament poca importància en les activitats diàries de la població. Així, els pensadors xinesos, grecs, àrabs i escolàstics no van analitzar l'economia com una disciplina independent. Els interessava més aviat qüestions molt més àmplies i filosòfiques. Tot i així, les seves idees sobre alguns fenòmens econòmics han servit de base per a pensadors posteriors. Al món occidental, l'economia no va ser una disciplina separada, sinó que formava part de la filosofia fins a la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX i la Gran Divergència del segle XIX, que va accelerar el creixement econòmic al món.
El pensament xinès La majoria dels escrits xinesos sobre economia són, més aviat, reflexions sobre l'administració pública dins de models ètics que no pas estudis estrictament científics. No obstant això, l'obra de Guan Zhong polític de l'estat de Qi durant el període de Primaveres i Tardors destaca perquè surt del motlle administratiu. La teoria més important que emet és sobre “allò lleuger i allò pesat”. Amb aquests termes intenta descriure la llei de l'oferta i la demanda. Així, Guan Zhong sosté que quan el diner és pesat el seu preu puja, mentre que quan és lleuger el seu preu baixa. Per aturar aquestes fluctuacions proposava a l'Estat de comprar bens quan el diner fos pesat i vendre bens quan fos lleuger.
Fan Li, assessor del rei Goujian de Yue, va escriure sobre qüestions econòmiques i va desenvolupar les Regles d'Or de l'Èxit Empresarial.. Discursos sobre la sal i el ferro va ser un dels primers debats registrats sobre la intervenció estatal i el laissez faire.
El pensament grec Els autors més destacats són Aristòtil i Plató; sent “La República” l'obra més important del segon. Tot i així, es poden citar altres autors com Xenofont i la seva obra “Ecònomic” o Demòcrit, que havia defensat la divisió del treball i incentivat la propietat privada com a element d'activació econòmica. Aristòtil és important per la influència que ha exercit en les idees econòmiques durant el període de l'escolasticisme.
Es produeixen dues visions diferents sobre la ciutat ideal entre Aristòtil i Plató. Plató afirma que la classe governant no pot tenir accés a la propietat privada, sinó que ha de tenir propietat comunitària. Aristòtil, per contra, creu que la propietat privada compleix una funció útil en la societat. Tanmateix, condemna la cerca del benefici atès que diferencia les necessitats del desig. Per necessitat hom cerca el benefici, sent aquest el cas, es tractaria d'una pràctica natural, mentre que la cerca del benefici per desig ja no l'és.
El pensament hindú Els vedas contenen idees econòmiques, i d'ells, Atharvaveda és el que més en parla. Chanakya, durant l'Imperi Maurya, va ser l'autor de l'Arthashastra juntament amb diversos savis indis, un tractat sobre govern, política econòmica i estratègia militar. L'Arthashastra planteja la teoria que hi ha quatre camps de coneixement necessaris: els Vedas, l'Anviksiki (filosofia de Samkhya, Ioga i Lokayata), la ciència del govern i la ciència de l'economia (agricultura, el bestiar i el comerç), i d'aquests quatre es deriven tots els altres coneixements, riquesa i prosperitat humana.
El pensament àrab Es creu que les primeres formes de mercantilisme i capitalisme es van desenvolupar a l'edat d'or de l'islam a partir del . El primer comerç islàmic va aplicar una sèrie de conceptes i tècniques, com ara lletres de canvi, formes de societat de negocis (mufawada) com les societats limitades (mudaraba) i les primeres formes de capital (al-mal), acumulació de capital (nama al-mal), xecs, pagarés, fideïcomisos (waqf), comptes de transaccions, préstecs, llibres majors i cessions. Les empreses organitzatives independents de l'estat també existien al món islàmic medieval, mentre que també es va introduir la institució de l'agència. L'Europa medieval va adoptar i desenvolupar molts d'aquests conceptes a partir del segle XIII. Una economia de mercat va florir al món islàmic sobre la base d'un sistema econòmic semblant al capitalisme mercantil. El treball va promoure la formació de capital a la societat islàmica medieval, i un nombre considerable de propietaris de fons monetaris i metalls preciosos van desenvolupar capital financer. Els capitalistes (sahib al-mal) es van situar en el punt àlgid del seu poder entre els segles IX i XII, però la seva influència va disminuir després de l'arribada dels ikta (propietaris de la terra) i després que la producció fos monopolitzada per l'estat, ambdós que van dificultar el desenvolupament del capitalisme industrial al món islàmic.
Els estudis islàmics medievals examinen les qüestions econòmiques en el context més ampli de les seves idees religioses. Vist que es considerava que totes les activitats humanes estaven interrelacionades i sotmeses al govern de la llei divina, era difícil formular un model econòmic analític. Així doncs, Abu Hamid al-Ghazali escriu enfocat en temes religiosos encara que en els seus escrits es pot apreciar com s'adona de la necessitat de posar una moneda en circulació que vingui a substituir la barata. Fou teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí. Ibn Khaldun, per la seva banda, descriu un primer cicle de desenvolupament, fet que el porta a tocar temes com la demografia, l'oferta, la demanda, els preus, els bens, les excedències agregades o la formació de capital. Fou historiador, filòsof i polític d'origen andalusí.
Escolasticisme Sant Tomàs d'Aquino és l'autor més rellevant de l'escolasticisme. Com al món islàmic, les qüestions econòmiques les aborda des d'un punt de vista religiós. En el seu intent per adaptar-se als incipients canvis econòmics de l'època, St. Tomàs d'Aquino aborda qüestions com la propietat privada i els conceptes de preu just i usura.
Els seus escrits són un intent de conciliar la doctrina cristiana amb l'activitat econòmica. Així mira de justificar els beneficis de la propietat privada. Pren les idees del pensament grec. Sosté que si el comerciant contribueix al benestar públic i si els seus preus són justos, de manera que el comprador com el venedor surten beneficiats, el comerciant actua correctament. Condemna, però, els interessos per usura.
El renaixement El feudalisme, una societat estamental, autàrquica i pobre, dona pas a una societat amb grans nivells de mobilitat social i geogràfica i una classe mitjana consolidada i uns nivells de riquesa material desconeguts fins aleshores, un procés molt gradual impulsat pel capitalisme, un nou sistema econòmic basat en el comerç, que fa florir ciutats amb grans nivells de riquesa material i es consoliden com a centres de poder amb el desenvolupament dels drets de propietat i el dret mercantil, que afavoreixen l'aparició del treball cooperatiu en massa i del crèdit i els mercats de capitals, i un desenvolupament tecnològic que propicia l'aparició d'excedents amb els quals comerciar i permet el desenvolupament de cadenes de valor.
Precursors del pensament econòmic clàssic Al segle XVII arriba la Il·lustració, i amb el despotisme il·lustrat es produeix una certa liberalització de la producció comercial i industrial, i es creen bancs i fomenta l'ús de diners fiduciaris, es fomenta el desenvolupament industrial equipant les fàbriques existents i instal·lant noves fàbriques, i els governants s'esforcen en reestructurar la xarxa de transport per facilitar la circulació de productes. A partir de la dècada de 1760, els funcionaris de França i Alemanya van començar a confiar cada cop més en dades quantitatives per a la planificació sistemàtica, especialment pel que fa al creixement econòmic a llarg termini, combinant l'agenda utilitària del despotisme il·lustrat amb les noves idees que s'estaven desenvolupant en el pensament econòmic. A Alemanya i França, la tendència va ser especialment forta en el cameralisme i la fisiocràcia. El control centralitzat necessitava informació sistemàtica centralitzada sobre la nació. Una renovació important va ser la recollida, l'ús i la interpretació de dades numèriques i estadístiques, que van des d'estadístiques comercials, informes de collita, avisos de defunció fins a censos de població.
Mercantilisme
El mercantilisme no és una escola de pensament econòmic, però un conjunt de propostes econòmiques desarticulades entre elles. El mercantilisme va dominar Europa del segle XVI al XVIII. Malgrat el localisme de l'Edat Mitjana, la decadència del feudalisme va veure que els nous marcs econòmics nacionals començaven a enfortir-se. Després que els viatges del segle XV de Cristòfor Colom i altres exploradors obrissin noves oportunitats de comerç amb el Nou Món i Àsia, les monarquies recentment poderoses volien un estat militar més poderós per augmentar el seu estatus. El mercantilisme va ser un moviment polític i una teoria econòmica que defensava l'ús del poder militar de l'estat per garantir la protecció dels mercats locals i les fonts de subministrament, generant el proteccionisme.
La major part dels escrits del mercantilisme aparegueren a la Gran Bretanya, i Thomas Mun pot considerar-se'n un dels principals escriptors, amb la seva obra pòstuma, El tresor mitjançant el comerç exterior (1664). Els teòrics mercantils sostenien que el comerç internacional no podia beneficiar tots els països alhora. S'hauria de mantenir una balança comercial positiva mitjançant un superàvit d'exportacions, sovint recolzat per la força militar. Malgrat la prevalença del model, el terme mercantilisme no va ser encunyat fins al 1763, per Victor Riqueti i popularitzat per Adam Smith el 1776, que s'hi va oposar enèrgicament.