Happy Together (春光乍洩, Chun gwong cha sit) és el sisè llargmetratge del cineasta hongkonguès Wong Kar-wai. El film, estrenat el 14 de novembre de 1997 a Espanya, i escrit i dirigit pel mateix Wong Kar-wai, segueix la temàtica dramàtica i nostàlgica de les seves anteriors pel·lícules, afegint-hi aquest cop la relació d'amor i desamor entre dos homes de Hong Kong que viatgen a l'Argentina en la cerca d'un nou inici de les seves vides. La pel·lícula està basada en el relat de Manuel Puig The Buenos Aires Affair, que va servir inclús de títol provisional abans de seleccionar el definitiu Happy Together.
Amb aquesta pel·lícula, una de les més emblemàtiques del director, Wong Kar-wai va guanyar el premi a “millor director” en el prestigiós Festival de Canes l'any 1997. D'aquesta manera va ser catapultat a la fama, que va consolidar amb posteriors films com In the mood for Love o 2046.
Va ser doblada en valencià per l'estudi de doblatge Doble banda.
Argument En Ho Po-Wing (Leslie Cheung) i en Lai Yiu-fai (Tony Leung Chiu-wai), són una parella provinent de Hong Kong, que decideixen visitar Argentina per millorar el mal estat en què es troba la seva relació. Ambdós comparteixen un model d'abusos, trencaments i reconciliacions. El seu objectiu principal a l'Argentina és visitar les cascades d'Iguaçú, que serveixen com a leitmotiv de la pel·lícula.
En Ho Po-wing va comprar una làmpada la qual tenia dibuixada les cascades d'Iguaçu, i encisats per la seva bellesa, els dos van decidir visitar-les. Durant el viatge, però, tenen una gran discussió i trenquen. Des d'aquest punt els seus camins se separen. En Lai, que es el més estable i compromès de la parella, l'únic que desitja és una vida normal, tracta de superar el trencament de manera racional i comença a treballar en un local nocturn. En canvi, en Ho, que té una personalitat extremadament destructiva i no és capaç de mantenir una relació monògam, necessita atenció i comença a ferir els sentiments d'en Lai. Comença a quedar amb altres homes, i fins i tot els arriba a portar al club nocturn on treballa la seva ex-parella. En Lai, s'esforça de valent per mantenir una vida normal en aquest punt, però en Ho l'acaba traient de les seves caselles i aquest acaba abandonant el local on treballa després de colpejar a un home amb una ampolla.
Un dia, passat un temps, en Ho apareix davant del apartament d'en Lai amb ple de ferides i cops repartits per tot el cos, i aquest el porta endins i comença a tenir cura dels seus danys. A causa del mal estat en què es troben les mans d'en Ho, aquest necessita de l'ajut d'en Lai per a qualsevol cosa. Inicialment, en Hai fa tot el possible per mantenir a ratlla en Ho tan físicament com emocionalment. Tot i així, al final, tornen un altre cop a estar junts. Les seves accions en aquest punt tornen a ser les de l'inici, comencen els abusos, els trencaments, seguits sempre per la reconciliació. Sembla que per fi comencen a gaudir d'una relació genuïnament feliç i després de tot tornen a començar, malgrat això, un cop en Ho aconsegueix recuperar-se comença a ignorar de nou en Lai i recupera el contacte amb altres homes. Gradualment tornem a veure com el costat destructiu de la personalitat d'en Ho i el cicle d'abús i dependència cap al seu company comencen altre cop.
Al mateix temps en què la seva relació comença a decaure de nou, en Lai comença a treballar en un restaurant Taiwanès i coneix en Chang, que té una personalitat completament oposada a en Ho, és estable i senzill. Un cop en Ho es recupera del tot, torna a la seva vida de playboy i abandona difinitivament en Lai, que comença a passar més i més temps amb en Chang. La decantació sexual d'en Chang mai es deixa clara, aparentment sembla que li agraden les noies, però també es poden observar detalls que deixen entreveure una possible atracció amagada cap en Lai. En Chang, amb el seu comportament sincer, ajuda a veure a en Lai que la seva relació amb en Ho Po-wing es basava en un ideal que no tenia res a veure amb la realitat. En una de les seves converses, en Chang li explicà que el seu objectiu era visitar la punta meridional d'Amèrica del Sud, on hi ha un far en el que se suposa que tots els dolors es poden descartar. Amb el temps, en Chang va marxar de Buenos Aires i va prosseguir el viatge en busca d'aquest lloc fantàstic.
Després que en Chang marxi, en Lai cau en una profunda depressió; comença a treballar en diversos treballs avorrits per aconseguir diners sigui com sigui, i fins i tot comença a mantenir encontres sexuals amb altres homes en banys públics i cinemes com a mètode d'abolir la soledat. En aquest punt, remarca amb veu en off que entén molt millor la promiscuïtat d'en Ho, ja que mantenir aquests afers esporàdics ajuden a afeblir el patiment emocional.
El dia de Nadal, en Lai se seu tranquil·lament i comença a escriure una carta cap al seu pare. En aquesta, el honkones es disculpa al seu pare per haver-li robat una gran quantitat de diners al negoci del seu pare per finançar el viatge d'ell i en Ho a l'Argentina, a més, l'informa de que tornarà a Hong Kong i que pagarà per les seves accions passades. Tot i així, el seu pare li denega la petició per telèfon.
Passats uns mesos, en Ho contacta altre cop amb en Lai amb la intenció de iniciar un altre cop el cicle viciós. Aquest cop, en canvi, en Lai té la fortalesa per rebutjar-lo i refusa queda amb ell. Aparentment en Ho s'enfurisma per la negació, però dins seu un sentiment de melancolia lamenta la pèrdua. Finalment, en Lai agafa la confiança necessària i aconsegueix visitar les cascades ell sol abans de tornar a Hong Kong. No obstant, de camí a casa, en Lai visita Taipei en la recerca d'en Chang, però només hi troba la tenda de fideus que té la seva família en el mercat nocturn, sense cap rastre del seu antic company. Abans de marxar, roba una fotografia d'en Chang com a record.
Repartiment miniatura|Tony Leung com a Lai Yiu-Fai. Lai Yiu-Fai (Tony Chiu-Wai Leung): El film focalitza la major part de l'atenció en aquest personatge. Procedent de Hong Kong, és la parella d'en Ho-Powing i representa la part bondadosa de la relació. És de caràcter introvertit, és més responsable i sensible i sobretot té una gran empatia i paciència amb en Ho, tot i que al final del film al no aguantar més l'angoixa que li provoca decideix posar fi a la relació. Se sent atret per en Chang, un company de feina, i veu en ell tot allò que en Ho no li ha aportat mai, una vida normal i estable. No gaudeix d'un alt nivell econòmic i per realitzar el viatge a l'Argentina roba una gran quantitat de diners a l'empresa del seu pare.
Ho-Powing (Leslie Cheung): És la contrapart negativa de la relació amb en Lai. És extravertit, egoista, completament narcisista en mal estat i absort en si mateix. Contínuament evita qualsevol acte de responsabilitat i sempre marca el seu camí en totes les circumstàncies. Gaudeix fent patir en Lai i manipulant-lo, mantenint relacions sexuals amb altres homes fins al punt de prostituir-se. Com la seva parella, gaudeix d'un baix nivell de vida i d'una mala situació econòmica.
Chang (Chen Chang): Company de la segona feina que en Lai realitza a Buenos Aires, un restaurant de menjar xinés. En Chang prové de Taiwan i viatja pel Sud Amèrica en la cerca del Far de la Fi del Món. Al contrari d'en Ho, en Chang és una persona que li agrada escoltar les persones, i té com a hobby enregistrar veus de persones en una gravadora. És seriós i ajuda a superar a en Lai la seva relació amb en Ho fent-li veure la realitat en què es trobava. En tot el film mai s'arriba a saber exactament quina és la atracció sexual d'aquest personatge.
Temes miniatura|Chen Chang, com a Chang. A Happy Together es poden definir clarament un conjunt divers de temes i lectures de la trama.
La primera clau la trobem en el mateix títol en xinés Cheun Gwong Tsa Sit, que literalment significa les inesperades revelacions de les escenes primaverals, de les quals es poden deduir les clares connotacions eròtiques i aspectes sexuals que caracteritzen les produccions de Wong Kar-wai. Aquest film en concret, tracta sobre la relació amorosa entre dos homes, els seus conflictes i com responen envers ells cada integrant de la parella. Segons el mateix director, a l'hora de produir el film, no buscava crear una història que només pogués ser entesa com a relació homosexual, sinó mostrar una sèrie de situacions que es poguessin extrapolar a qualsevol tipus relació amorosa. En l'apartat d'amor també es pot afegir el tercer en discòrdia, la figura d'en Chang que serà la clau per què en Lai s'oblidi definitivament d'en Ho.
Però si ens fixem el títol en anglès, Happy Together, i el comparem amb com es desenvolupen els esdeveniments en la història, podríem definir que la frustració que viuen els protagonistes es mou envers la nostàlgia. La nostàlgia a tornar a ser feliços, o de tornar a la seva pròpia llar a Hong Kong i abandonar aquells carrers desconeguts de l'Argentina que els envolten, però els diners els ho impedeixen. Com el mite d'Adam i Eva en el Jardí de l'Edèn, a l'inici del film se’ns mostren imatges en blanc i negre dels dos mantenint relacions passionals. Aquests escenes mostren clarament un vincle de felicitat el qual ha quedat dissol en el temps, perquè per molt que s'esforcin, els personatges mai tornaran a viure en aquell mon idíl·lic en el que es trobaven, i el desig de tornar a ser feliços es transforma lentament en nostàlgia.
Cal esmentar també el problema sobre el nacionalisme que planteja la pel·lícula, un assumpte que es planteja des del primer pla del film. En ell, veiem els dits d'un personatge anònim (molt probablement un oficial d'immigració de l'Argentina) que observa atentament els passaports d'en Yiu-Fai i en Ho Po-Wing, en el que clarament apareix que són de nacionalitat britànica. Més enllà de les lectures d'aquest fet, durant el film es poden observar com algunes persones es burlen dels protagonistes amb bromes estereotipades i com a aquests els costa adaptar-se en un món tan completament diferent al seu.
Estil miniatura|Christopher Doyle, reconegut director de fotografia australià que ha treballat en nombroses produccions del director Wong Kar-wai. L'estil de Wong Kar-wai té com a característica principal la experimentació a través de diferents tècniques de velocitat de captura i color, i sobretot sofisticats mètodes de gravació i muntatge. Juntament amb Christopher Doyle, director de fotografia que l'acompanya en els seus fils més famosos. A més, té el costum de rodar sense un guió gaire elaborat, adaptant-se a les localitzacions i a la història. Però a Happy Together el director, tot i que manté la essència de les altres produccions, treballa amb diferents propietats estètiques que el fan únic.
Un dels aspectes que es diferencien son el conjunt de plans realitzats amb càmera en mà seguint l'estil d'un documental. Com per exemple les múltiples escenes de l'habitatge d'en Fai, el llarg passadís que arriba fins al bany públic o el interior del seu apartament, que es mesclen amb els plans estudiats del director i que creen una atmosfera trencada dins la realitat dels personatges.
També crida l'atenció el conjunt de plans que es realitzen en blanc i negre a l'inici del film, d'una Argentina sense esperança per la parella de hongkonguesos. El color apareix en el film quan en Ho Po-Wing li pregunta a en Lai de tornar un altre cop a estar junts.
La incertesa de la relació es veu remarcada per la incertesa de la localització. Wong Kar-wai en aquest aspecte es diferència dels films dominants. Deixant de banda els plans finals de les cascades d'Iguaçú i el Far Les Éclaireurs, la pel·lícula succeeix en zones que no situen l'espectador, una habitació anònima, un carrer, uns banys públics.
Localitzacions