Walt Disney Animation Studios, és un estudi cinematogràfic d'animació, amb seu a Burbank, Estats Units, que produeix llargmetratges, curtmetratges i especials de televisió per The Walt Disney Company. És una divisió de The Walt Disney Studios i va ser fundada el 16 d'octubre de 1923. Ha realitzat 56 pel·lícules, Blancaneus i els set nans (1937) va ser la primera i Vaiana (2016) la més recent.
Originalment establert com a Disney Brothers Cartoon Studio en 1923, és incorporat com a Walt Disney Productions en 1929. L'estudi, en els seus inicis, es va dedicar exclusivament a produir curtmetratges. En 1983, Walt Disney Productions va anomenar Walt Disney Pictures al seu estudi dedicat a les pel·lícules d'imatge real. No obstant, durant una reestructuració corporativa tres anys després, Walt Disney Productions va ser reanomenat com a The Walt Disney Company i la seva divisió animada, reanomenada com a Walt Disney Feature Animation, es va convertir en subsidiària de la seva divisió cinematogràfica, The Walt Disney Studios. En 2006, Walt Disney Features Animation va adquirir el seu nom actual, Walt Disney Animation Studios, després que Disney adquirís Pixar Animation Studios aquell mateix any.
Durant molt temps, va ser reconegut com l'estudi d'animació principal dels Estats Units; va desenvolupar diverses tècniques, conceptes i principis que es van convertir en normes de l'animació tradicional. També va ser precursor de l'art del guió gràfic, el qual s'ha convertit en una tècnica àmpliament utilitzada en la producció de cinema animat i d'imatge real. El seu llistat de llargmetratges és un dels actius més destacats de Disney i les estrelles dels seus curtmetratges—Ratolí Mickey, l'Ànec Donald, Goofy i Pluto entre altres— s'han convertit en figures reconegudes en la cultura popular i en mascotes de The Walt Disney Company.
Actualment, l'estudi està dirigit per Edwin Catmull i John Lasseter (els quals també dirigeixen Pixar) i continua produint tant pel·lícules amb tècniques tradicionals com per animació digital.
Història Dècada de 1920: Inicis com a Disney Brothers Cartoon Studio miniatura|L'edifici en Kingswell Avenue en Los Feliz, va ser la llar dels estudis des de 1923 a 1926. Els germans Walt i Roy O. Disney, originaris de Kansas City, Missouri, van fundar el Disney Brothers Cartoon Studio a Los Angeles el 16 d'octubre de 1923. La seva primera producció va ser una sèrie anomenada Alice Comedies, curtmetratges que presentaven a una jove actriu (en imatge real) en un món animat. La sèrie va ser distribuïda per Winkler Pictures de Margaret J. Winkler, qui també va distribuir, a partir de 1927, una segona sèrie de curtmetratges totalment animada, Oswald the Lucky Rabbit, per mitjà d'Universal Pictures. En un inici, en ser traslladat a Califòrnia, els germans Disney van començar a treballar en les cotxeres del seu oncle, Robert Disney, en el 4406 de Kingwell Avenue en el barri Los Feliz de Los Angeles. Posteriorment, a l'Octubre de 1923, van fundar el seu estudi a la part darrere d'una oficia immobiliària en el 4651 de la mateixa avinguda. Al Febrer del següent any, l'estudi es va traslladar a l'edifici del costat amb una oficina pròpia. En 1925, Disney tenia una nova ubicació en el 2719 de Hyperion Avenue, que seria reconegut com a Hyperion Studio per diferenciar-lo de l'altra localització, en el barri de Silver Lake. Finalment, al Gener de 1926, l'estudi es va traslladar a la seva nova ubicació i va començar a anomenar-se Walt Disney Studio.
Al mateix temps, després del primer any d'Oswald, Walt Disney volia renovar el contracte amb Winkler Pictures, però Charles Mintz, qui es va fer càrrec del negoci de Margaret Winkler després de casar-se amb ella, va voler forçar a Disney a acceptar una menor paga avançada per cada curt. Encara que Disney es va negar, Universal era propietari dels drets, amb els quals Mintz va establir el seu propi estudi d'animació per produir els curts d'Oswald. Després de la finalització del contracte a mitjans de 1928, gran part del personal de Disney fou contractat per Mintz.
miniatura|Fragment de Steamboat Willie (1928), els primers dibuixos animats de Mickey Mouse amb so sincronitzat Treballant en secret mentre la resta del personal finalitzava els curts restants d'Oswald, Disney i el seu animador principal, Ub Iwerks,van liderar un petit grup de treballadors lleials i produïren nous dibuixos animats amb un nou protagonista anomenat Mickey Mouse. Els primers dos curts, Plane Crazy i The Gallopin' Gaucho, tingueren preestrenes limitats durant l'estiu de 1928. No obstant, pel tercer curt, Dinsey va produir una banda sonora (amb col·laboració del músic Carl Stalling i l'empresari Pat Powers, qui li va proveir el sistema Cinephone). Per tant, Steamboat Willie es va convertir en el primer curt de Disney amb so sincronitzat. Fou un èxit després de la seva estrena en Novembre de 1928 en el West 57th Theatre en Nova York. La sèrie sonora de Mickey Mouse, distribuïda per Powers mitjançant Celebrity Productions, es va fer ràpidament la més popular dels Estats Units. L'any següent, el 7 de Setembre, s'estrena una segona sèrie sonora de dibuixos animats, Silly Symphonies, amb el primer curt The Skeleton Dance.
Dècada de 1930: Silly Symphonies i Snow White and the Seven Dwarfs El 16 de desembre de 1929, l'estudi fou incorporat amb el nom de Walt Disney Productions. A més, es va firmar un nou contracte de distribució amb Columbia Pictures. Com a resposta, Iwerks renuncià i començà a produir els seus propis dibuixos animats. Columbia va distribuir els curts de Disney durant dos anys, al cap dels quals, l'estudi va firmà un acord amb United Artists en 1932. Aquell mateix any, Disney pactà amb Technicolor un conveni exclusiu de dos anys per utilitzar el seu nou procés de tres tires, que permetia la reproducció a tot color. El resultat va ser Flowers and Trees (1932), el primer curtmetratge estrenat comercialment produït amb aquesta tècnica i premiat amb el premi Óscar al millor curtmetratge d'animació. L'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques també va premiar a Disney per la creació de Mickey Mouse. Després del seu èxit, els curts de les Silly Symphonies y Mickey Mouse van ser produïts de la mateixa manera.
A inicis de la dècada de 1930, Walt Disney va comprendre que les històries amb èxit depenien de personatges amb personalitats humanes. Va buscar transformar l'animació, dels seus basts orígens, a representació de les «històries i sentiments humans». Això li va portar a crear un «departament de guió», format per artistes del guió gràfic dedicats al desenvolupament de les trames. Amb personatges ben desenvolupats i interessants històries, Three Little Pigs (1933) es va convertir en un èxit de recaptació i en la cultura popular, igual que la seva cançó Who's Afraid of the Big Bad Wolf.
En 1934, Walt Disney reuní a nombrosos membres claus del personal i va anunciar els seus plans de produir el primer llargmetratge animat de l'estudi. Malgrat les burles de la indústria, Disney va continuar la producció, a la qual van anomenar «Disney's Folly» («la bogeria de Disney»), de Snow White and the Seven Dwarfs (1937). Es va convertir en el primer llargmetratge animat en anglès i en tecnicolor. En la producció s'inclouen processos de formació i desenvolupament; animadors consagrats, artistes de altres camps i universitaris recent graduats es van unir al estudi per treballar en el film. Les classes d'entreteniment, supervisades per animadors com Les Clark, Norm Ferguson i Art Babbitt e impartides per Donald W. Graham, un professor de l'Institut d'Art Chouinard, van començar en 1932 i foren expandides a capacitacions d'orientació i classes d'educació contínua.
Graham i els animadors van crear i formalitzar diverses tècniques i processos que es van convertir en principis claus de l'animació tradicional. The Goddess of Spring (1934) i The Old Mill (1937)) van ajudar amb la experimentació de noves tècniques com l'animació de figures humanes realistes, efectes especials i l'ús de la càmera múltipla (un invent que dividí en plans el treball artístic d'animació, permetent que sembli que la càmera es mou dimensionalment mitjançant les escenes animades). miniatura|Walt Disney presenta a cadascun dels set nans en una escena del tràiler original de Blancaneus. Snow White and the Seven Dwarfs, que va tenir un cost d'1.4 milions de dòlars (incloent 100.000 utilitzats únicament en desenvolupar la història), va ser un èxit sense precedents després de la seva estrena en febrer de 1938 (realitzat per RKO Radio Pictures, que va assumir la distribució de les produccions de Disney en finalitzar el contracte amb United Artists en 1937). Breument, fou la pel·lícula amb la major recaptació de la història; superat per Gone with the Wind dos anys després, la qual va tenir una recaptació de 8 milions de dòlars en la seva estrena.
Durant la producció del film, es va continuar treballant amb les sèries de curtmetratge de Mickey Mouse i les Silly Symphonies. En 1935, Mickey Mouse es va traslladar al tecnicolor; en aquell moment ja s'havien incorporat altres personatges com Pluto, el gos de Mickey, i els seus amics Donald Duck i Goofy. Els tres van protagonitzar la seva pròpia sèrie en 1940. Fins i tot, quant a popularitat, la sèrie de Donald Duck va eclipsar a la de Mickey Mouse. Les Silly Symphonies, guanyadores de set Òscars, va finalitzar en 1939.
Dècada de 1940: Noves pel·lícules, vaga i Segona Guerra Mundial Gràcies a l'èxit de Snow White, Disney va poder construir un nou edifici, un estudi més gran a la Bona Vista Street a Burbank (seu de The Walt Disney Company en l'actualitat). El 2 d'abril de 1940, Walt Disney Productions va realitzar la seva primera oferta pública de venda, sent Walt Disney president i Roy Disney el director executiu. En aquest punt, l'estudi va començar la producció de nous llargmetratges animats; el primer d'ells va ser Pinocchio, estrenat al febrer de 1940. Encara que la pel·lícula no va ser un èxit de recaptació (els ingressos van ser inferiors als obtinguts per Snow White i als esperats per l'estudi. D'un cost de 2.289 milions de dòlars, Disney va recuperar un milió a finals de 1940. Els informes finals de l'estudi van xifrar entre 1.4 i 1.9 milions recaptats), si ho va ser entre la crítica. A més, va rebre el premi Óscar a la millor cançó original i a la millor banda sonora.
Al novembre d'aquest mateix any es va estrenar Fantasia, un film experimental que va comptar amb el seu propi acompanyament orquestral, dirigit per Leopold Stokowski. La seva producció va tenir un cost de dos milions de dòlars i, malgrat haver recaptat 1,4 milions en la seva gira de projeccions, l'alt cost (85 000 per teatre) d'instal·lar Fantasound va causar més perdudes que Pinocchio. En 1941, RKO va assumir els treballs de distribució (amb el pas dels anys, el film seria reestrenat en diverses versions editades). Malgrat el seu fracàs financer, Fantasia va rebre dos Premis Oscar honoraris el 26 de febrer de 1942 (un per al desenvolupament de l'innovador sistema Fantasound per crear la banda sonora estereoscópica de la pel·lícula i un altre per les contribucions de Stokowski al film).