Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916) fou un arquitecte modernista català.
Va contribuir a la modernització de Barcelona i, molt especialment, a la de Sabadell, ciutat que també vivia un moment de expansió i renovació urbanística.
Biografia Era fill de Vicenç Pascual (Santa Coloma de Cervelló), mestre de cases, i de Josefa Tintorer Casas. Va contraure matrimoni al 7 d'abril de 1881 amb Concepción Soldevilla Boixader, filla de Dolores Boixader Subirana i Carlos Soldevilla i Pujol, qui va ser metge i Cavaller de la Reial Orde de Carles III. El matrimoni va tenir quatre fills: Alfredo, Alberto, Carlos i Lluís. Alfredo, advocat de professió, va ser vocal de la Lliga Regionalista de Gràcia entre l'any 1914 i 1918. Carlos, va continuar l'ofici del pare convertint-se en arquitecte i contractista d'obres. Va ser secretari de la Junta de Govern del Reial Cercle Artístic de Barcelona entre els anys 1926 i 1928. Va contraure matrimoni amb la Josefina Sacrest Dusol filla de la família d'industrials tèxtils Sacrest i les colònies industrials Dusol. Lluís es va dedicar a l'enginyeria industrial i va fundar la Companyia Industrial y Comercial, S.A.
La família Pascual i Tintorer era molt aficionada al teatre, i acostumaven a fer representacions privades a la torreta on estiuejaven al carrer Escorial, juntament amb els seus nebots el dramaturg Carles Soldevila i l'historiador Ferran Soldevila.
Miquel Pascual i Tintorer va ser soci resident de l'Ateneu Barcelonès inscrit en la secció de Belles Arts fins a l'agost de 1883. Tres anys abans havia estat elegit revisor de comptes de l'Ateneu. En aquestes mateixes eleccions també van ser escollits: Francisco P. Carbonell (president); Josep Masriera i Manovens (vicepresident), fill de Josep Masriera Vidal família d'artistes molt influents en la societat catalana del i XX; Salvador Amet folklorista i crític musical (secretari) i Joan Baptista Pons i Trabal arquitecte barceloní influenciat pel modernisme (vicesecretari); i Frederic Aymamí vocal de la junta directiva.
Miquel Pascual i Tintorer estudia a Barcelona a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des de 1866 fins a 1870, posteriorment acabarà els seus estudis a la Reial Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1878.
Inicia la seva vida professional com arquitecte municipal a l'Ajuntament de Sabadell el 5 de febrer de 1879 i cessà del càrrec l'1 d'agost de 1895. Paral·lelament comença com a arquitecte municipal de la Vila de Gràcia l'any 1880. El juny de 1897, quan la Vila de Gràcia és agregada definitivament a la ciutat de Barcelona, Miguel Pascual i Tintorer és nomenat «Jefe de la sección de la oficina facultativa de Edificaciones y Ornato» de l'Ajuntament de Barcelona. Deu anys més tard, el febrer de 1907, serà anomenat «Jefe de la División 2ª de Urbanización y Obras». L'octubre del mateix any serà ascendit a «Jefe de la Sección 1ª de Urbanización y Obras» del mateix ajuntament.
El 1887 rep una medalla d'or juntament amb l'enginyer-arquitecte García Faria pel projecte de les obres de clavegueram a la Vila de Gràcia.
Coincidint amb l'Exposició Universal a Barcelona el 1888, Miquel Pascual i Tintorer participa en el “Segundo Congreso nacional de arquitectos” celebrat a la ciutat de Barcelona.
Obres a Sabadell Miquel Pascual i Tintorer va tenir una activitat laboral molt productiva duran el període que va estar com a funcionari de l'Ajuntament de Sabadell. Les seves obres es poden catalogar com a obra privada, foment, obra religiosa i projecte urbanístic, de les quals descriurem detalladament obra per obra seguint les característiques específiques de les fitxes tècniques proporcionades pel mateix ajuntament.
Torre Gorina
La Torre Gorina és considerat com a edifici d'estil eclèctic, situada a la Rambla, nº 247, l'obra es promoguda per l'industrial tèxtil sabadellenc Josep Gorina Pujol fill de Joan Gorina Morató, dedicat al tèxtil des de 1835. La Torre Gorina és símbol de la puixança que és produeix a la dècada dels 80 a Sabadell a conseqüència de la febre d'or, que afavorirà als industrials tèxtils. La Torre Gorina està formada per planta baixa, primer pis i golfes a la part central. En destaca el complex joc de les cobertes, diferenciant volums coberts a dues i a quatre aigües, de les quals sobresurten unes treballades xemeneies de maó vist. Façanes amb un acabat d'estuc imitant el maó vist que contrasta fortament amb les arestes on l'estuc imita als carreus de pedra i amb els emmarcaments de les obertures. Les façanes presenten elements premodernistes amb motius florals. Es tracta d'un edifici exempt voltat per un ampli jardí de frondosa vegetació on hi ha un mobiliari amb coves i estalactites artificials.
Casa Brujas
La casa Brujas, situada al Carrer de la Creueta, n 97 que es va construir de 1888 a 1912. La va fer construir com habitatge particular l'industrial tèxtil Mateu Brujas i Romeu. La façana principal està composta simètricament, amb les obertures de llinda i emmarcades per unes pilastres que sostenen un petit entaulament col·locat sobre el dintells, excepte les dues finestres de la planta baixa que també tenen entaulament però aquest està sostingut pels mateixos brancals. Les façanes posterior i lateral segueixen el mateix llenguatge. La façana principal, de planta baixa i pis, es compon a partir de tres eixos verticals marcats per les obertures, l'eix central marcat per la porta d'accés i un balcó que sobresurt més que els dels laterals. Com a elements remarcables es veu el treball de la pedra en el marc d'una composició molt mesurada. Rajoles policromades del cancell, utilitzant la tècnica de trepa, i decorades amb elements d'influència mudèjar.
Casa Francisco Llonch (Casal Duran) El Casal Duran està situat al carrer Cervantes, 55-57. Aquest edifici fou encarregat per Francesc Llonch al 1897. La façana principal, de composició asimètrica, destaca per la cornisa superior sostinguda per uns potents permòdols, els quals prenen una entitat quasi escultòrica, donant ritme i volum a la façana, decoració utilitzant el coup de fouet. També es caracteritza per les obertures d'estil modernista i la gran balconada sostinguda per permòdols i treball de forja de la barana del balcó i de les reixes que protegeixen les finestres de la planta baixa.
Església de la Puríssima Concepció
La parròquia de Santa Maria de la Puríssima Concepció s'erigeix canònicament al 1867, instal·lant-se provisionalment en la Capella de la Casa de la Caritat, ubicada en el lloc que ara ocupa la Plaça Marcet. Un any després de la canonització el Bisbe de Barcelona traspassa el tresor de l'antiga parròquia de Sant Pau de Riusec a la nova Puríssima.
La nova seu de la parròquia a la Via Massagué nº19, fou dissenyada per Miquel Pascual i Tintorer, l'inici de la construcció data de 1879, sis anys més tard, el 1885 l'església va ser consegrada. La construcció de campanar, dissenyat pel mateix arquitecte, comença el 1892 i s'inaugura el 1893.
La façana principal de l'església es compon de tres cossos verticals. Els laterals, d'alçada i amplada inferior n'emmarquen el cos central. A aquest s'hi troba la portalada d'accés principal formada per arc de mig punt i cor superior, ressaltat per l'imposta i rosetó emmarcat per arc de mig punt amb columnes. Les façanes es troben acabades revestides i pintades, amb treballs de relleu a les cantonades i als emmarcaments d'obertures. L'església compta amb planta basilical d'una sola nau coberta amb volta d'aresta, absis semicircular i capelles entre els contraforts. El campanar es troba compost exteriorment per basament de planta rectangular, seguida de planta octogonal al pis on s'hi troben les campanes i planta circular al pis superior. El conjunt es troba coronat per una cúpula recoberta d'escates de ceràmica vidriada.
Església de la Mare de Déu de la Salut
Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a la Carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui, km. 24. Al 1872 es decideix enderrocar la vella ermita i construir el santuari. El primer edifici iniciat al 1876 per Carles Gauran es va esfondrar i les obres de nou van ser represes l'any 1880 pel nou arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, sent inaugurat l'any 1882. El campanar és de construcció posterior bastit per Juli Batllevell. Conjunt eclesiàstic aïllat, integrat per església i campanar. La façana principal de l'església a l'oest de la nau principal, es compon per tres cossos verticals. Els laterals on es troben les capelles d'amplada més reduïda emmarquen el central, on es troba la portalada principal formada per arquivolta, llinda i timpà, sobre el que s'hi troba una obertura amb arc de mig punt i traceria. Les façanes laterals tenen un ritme marcat pels contraforts amb obertures d'arc de mig punt. A la façana sud s'hi troba l'accés secundari, obert per arc de mig punt i escalinata, amb ressalt al coronament. El conjunt destaca pel coronament general amb bandes llombardes que recorren tot el perímetre. El campanar de planta octogonal coronat per coberta cònica, ubicat sobre el creuer de l'església. d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. L'església compta amb una sola nau de quatre crugies amb transsepte, absis poligonal i capelles laterals. La nau central lleugerament més elevada, es cobreix per volta de canó amb arcs torals.
Capella Cementeri de Sant Nicolau miniatura|Capella Sant Nicolau La capella del cementiri de Sant Nicolau està ubicada a la carretera de Sant Nicolau de Granollers km. 0,15 Les obres comencen el 1887 i va ser consagrada al 1893. La capella compta amb quatre façanes, tres de les quals són iguals, ubicant-se a cadascuna d'ella una portalada d'accés amb escalinata. De composició i ritme clarament simètric, es troben estructurades per un basament, una part central i un coronament superior, ressaltades aquestes tres parts per la línia d'imposta. La quarta façana i els paraments exteriors de la creu grega segueixen igualment aquesta estructura, però menys treballades i amb una proporció més alta de ple. Les façanes es troben acabades estucades, amb pedra artificial a les cantonades, al coronament i als emmarcaments d'obertures. La coberta de la capella a dues vessants a cadascun dels braços de la creu, amb ressalt de cúpula a la intersecció dels eixos, sobre tambor amb òculs cruciformes. Portalades d'accés i obertura de la planta primera amb emmarcaments de pedra i llindes amb símbols relacionats amb la iconografia funerària. Coronament superior, amb graonat seguit el pendent de la coberta, emmarcat per dos elements petris. Combinació de fusta i ferro forjat a les portes d'accés. La cúpula es troba revestida per peces de ceràmica vidriada en forma d'escates.
Safareigs de la Font Nova
Els safareigs de la Font Nova al carrer de les Paus, 36, daten de l'any 1833, però l'edifici que actualment es coneix va ser dissenyat l'any 1892 per Miquel Pascual Tintorer. L'edifici consta de planta rectangular amb façanes al carrer de la Font Nova i al Carrer de les Paus. L'obra és de maó vist amb una franja ceràmica situada al llarg del basament dels finestrals. La coberta és a una sola vessant, cosa que permet recollir l'aigua de la pluja i aprofitar-la per omplir els safareigs. A l'interior hi ha dos gran receptacles o safareigs. El seu funcionament ens parla de la forma de vida sobre tot de les dones al i principis del XX, fins que es va donar lloc a l'arribada de l'aigua corrent a les cases. L'obra s'inicia degut a les queixes de les dones que realitzen les tasques de rentat als safareigs de la falta de protecció davant la pluja y el sol, és per això que l'ajuntament inicia el concurs públic per la construcció dels murs de protecció.
Ajuntament Sabadell