miniatura|Artaxerxes I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca miniatura|Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida
Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir l'Àsia Occidental entre els segles i , abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651. És, juntament amb l'art aquemènida de la dinastia anterior, un dels períodes més brillants de l'art a Pèrsia abans de la conquesta i l'art islàmic. Es caracteritza per una producció artística molt desenvolupada, gràcies a la riquesa de l'Imperi Sassànida i la seva posició entre l'Imperi Romà a l'oest i la Xina a l'est, en la intersecció d'intercanvis materials i culturals entre diverses civilitzacions: el món occidental, el món asiàtic i l'Iran.
L'any 224, l'últim rei dels parts va ser derrotat per Artaxerxes I. La posterior dinastia sassànida romandria quatre-cents anys governant un territori que es correspon als països actuals d'Iran, l'Iraq, i gran part de la zona a l'est i al nord del modern Iran. Ocasionalment també van controlar la costa de Llevant, gran part d'Anatòlia, i zones d'Egipte i la península Aràbiga. Així doncs va començar una nova època a l'Iran i Mesopotàmia, que en molts aspectes es basava en les tradicions aquemènides, incloent l'art de l'època, amb d'altres influències de llocs més llunyans com la Xina i el Mediterrani.Harper; Cotterell, 177–178;
L'art dels sassànides que ha arribat als nostres dies es troba sobretot en la seva arquitectura, els relleus i la metal·listeria, i encara queden algunes pintures del que va ser una producció molt difosa. Els relleus en roca deurien ser molt inferiors en nombre respecte als interiors en escaiola, però d'aquests últims queden molt pocs. Les escultures exemptes són menys que les de l'art part, però hi han excepcions destacades com l'estàtua de Sapor I (r. 240–272), tallada en una estalagmita a l'interior d'una cova;Harper hi ha esments literaris a d'altres colossals estàtues de reis, avui desaparegudes.Keall També s'hi troben de l'època importants relleus en roca i, a més a més, van continuar la tradició parta de decoració en estuc modelat, realitzant també grans escenes figuratives.
L'art sassànida que ha arribat als temps moderns representa escenes cortesanes i cavalleresques amb considerable grandesa d'estil, reflectint una vida luxosa, i mostren la cort sassànida tal com la van documentar els ambaixadors romans d'Orient. Les obres que han sobreviscut solen ser imatges de governants, encara que cap tan gran com la ja esmentada estàtua de Sapor I. Van gaudir d'una particular popularitat les escenes de caça i batalla, i dones ballant lleugeres de roba, a més d'altres entreteniments. Les representacions sovint estan col·locades a manera d'un escut d'armes, que al seu torn potser va tenir forta influència en la producció artística d'Europa i l'Extrem Orient. Encara que en l'art part dominaven les vistes frontals, en les representacions narratives de l'art sassànida són menys freqüents, i sovint figures es presenten de perfil o rotades tres quarts. miniatura|Part d'un camafeu en ònix que representa el rei sassànida Sapor I (ca. 260) Estudi i influències L'art sassànida és tema d'estudi des de la segona meitat del . Els coneixements són encara sovint hipotètics i qüestionables. El que si és clar és que les influències es poden trobar en períodes artístics anteriors. Així, l'arquitectura sassànida inclou elements de l'arquitectura aquemènida —les construccions en fusta verticals cobertes amb estuc—, i dels parts, com l'iwan i el morter. Alguns motius decoratius són d'inspiració grecoromana, com les fulles d'acant. També el contacte prolongat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Sassànida va influir en l'art sassànida, i és particularment manifest després de la victòria de Sapor sobre Valerià el 260. Dins aquest context es troben els mosaics de Bixapur, que poden haver estat realitzats per artistes deportats dels territoris romans.
L'art sassànida va tenir una forta influencia sobre l'art islàmic de Pèrsia. L'arc és un dels elements més característics de l'arquitectura persa. Especialment a l'Àsia central, com a Sogdiana, els mètodes i els costums artístics són directament atribuïbles als sassànides. La col·locació heràldica dels animals en parelles que es pot trobar a l'Imperi Romà d'Orient i a l'Europa medieval posterior sembla haver-se tramés directament de les obres d'art de l'Imperi Sassànida; fou principalment a través dels teixits que es van difondre els motius heràldics, encara que alguns mosaics tan primerencs com els del d'Antioquia representaven els mateixos motius.
Escultura miniatura|L'estàtua de Sapor I miniatura|El triomf de Sapor I sobre l'emperador romà Valerià, i Felip l'Àrab (Naqsh-e Rostam) miniatura|Taq-i Bostan; el «cavaller» és probablement Còsroes II muntat sobre el cavall Shabdiz Dimensional D'aquesta època són rares les escultures soles, sense cap altre tipus de suport, en comparació de les elaborades en temps dels Parts. L'estàtua de Sapor I és l'única excepció que en queda actualment. Situada a la cova de Muden-i Shapur, prop de Bixapur, té una alçada superior a 7 m, representa una persona amb vestit reial i armes amb gran detall, i la seva intenció és desconeix.
Relleus en roca Un mitjà habitual en l'art persa és el relleu en roca de gran grandària, tallat, col·locat en general a considerable altura, al costat d'una carretera, i prop d'una font d'aigua; es va utilitzar principalment per a glorificar al rei i proclamar el control persa sobre el territori.Canepa, 53, 63-64 i 76-78. Va començar amb relleus en roca elamita i Lullubi, com la de Kul-e Farah i Eshkaft-e Salman en el sud-oest de l'Iran, i va continuar sota els assiris. El relleu i inscripció de Behistun, realitzat entorn de l'any 500 aC per a Darios el Gran, tenia una escala molt superior, reflectint i proclamant el poder de l'imperi Aquemènida.Luschey; Canepa, 55–57 Els governants perses sovint presumien del seu poder i els seus assoliments, fins que la conquesta musulmana va eliminar la imatgeria dels seus monuments; molt més tard va haver-hi un petit renéixer amb la dinastia qajar.Herrmann i Curtis
Behistun és una excepció dins aquest estil d'art pel fet que té una gran inscripció que, com la pedra Rosetta egípcia, repeteix el text en tres idiomes diferents, i amb gran importància per a la comprensió moderna d'aquests idiomes. Altres relleus perses, per regla general, manquen d'inscripcions, fet que comporta dificultats en identificar els reis que representen. El problema se supera en part, en el cas dels sassànides, pel seu costum de mostrar un estil diferent de corona per a cada rei, i poden ser identificats a partir de comparacions amb les monedes que van encunyar.
La necròpolis de la dinastia aquemènida (500–330 aC), Naqsh-e Rostam, té quatre grans tombes tallades en un penya-segat. Presenten sobretot decoració arquitectònica, però les façanes inclouen grans panells sobre les llindes, totes semblants pel que fa al seu contingut, amb figures del rei investit per un déu, sobre una zona amb files de figures menors que porten tribut, amb soldats i oficials. Les tres classes de figures estan marcadament diferenciades en grandària. L'entrada a cada tomba es troba al centre de cada creu, que s'obre a una petita càmera, on jeu el rei en un sarcòfag. El travesser horitzontal de cadascuna de les façanes de la tomba es creu que era una rèplica de l'entrada del palau de Persèpolis.
Molt per sota de les tombes aquemènides, prop del nivell del sòl, es troben relleus en roques amb figures dels reis sassànides, alguns reunint-se amb déus, uns altres en combat. El més conegut mostra a Sapor I a cavall, amb l'emperador romà Valerià I inclinant-se davant ell a manera de submissió, i Felip l'Àrab (un emperador anterior que va prestar tribut a Sapor) aguantant-li el cavall, mentre que l'emperador difunt Gordià III, mort en batalla, queda sota (encara que s'han suggerit altres identificacions). Aquest relleu commemora la batalla d'Edessa l'any 260, quan Valerià es va convertir en l'únic emperador romà capturat com a presoner de guerra, una humiliació per als romans. La ubicació d'aquests relleus suggereix la intenció sassànida de relacionar-se amb les glòries de l'Imperi Aquemènida que els va precedir.Herrmann i Curtis; Canepa, 62, 65–68 Hi ha altres tres tombes reals aquemènides més, amb similars relleus, a Persèpolis, una inacabada.
Els set relleus sassànides, les dates aproximades de les quals van des de l'any 225 a 310, mostren escenes d'investidura i batalles. El relleu més antic està a Elam, del voltant de l'any 1000 aC. A una distància d'aproximadament un quilòmetre es troba Naqsh-e Rajab, amb quatre relleus sassànides fet a la roca, tres referents a reis i un a un sacerdot. Un altre important lloc sassànida és Taq-e Bostan, amb diversos relleus que inclouen dues investidures reials i una famosa figura d'un catafracta o soldat de la cavalleria pesant persa, de grandària aproximadament el doble de les dimensions reals, probablement representant al rei Còsroes II muntat sobre el seu cavall favorit, Shabdiz; la parella es anomenada també en literatura persa posterior.Herrmann i Curtis; Canepa, 74–76 Firuzabad i Bixapur tenen grups de relleus sassànides, la primera incloent la més antiga, una gran escena de batalla, ara molt desgastada.Herrmann i Curtis; Keall per a les sis de Bixapur A Barm-e Delak, un rei ofereix una flor a la seva reina.
Els relleus sassànides es concentren en els primers 80 anys de la dinastia, encara que un grup important són del , i en un nombre relativament escàs de llocs, la major part en el nucli de la terra d'origen sassànida. Els posteriors suggereixen que sorgeixen d'una tradició, avui perduda, de relleus similars en estuc dins els palaus. Els relleus en roca varen ser possiblement coberts d'escaiola i pintats.
El catàleg estàndard dels relleus perses preislàmics reuneix els exemples coneguts (l'any 1984) de la següent manera : Lullubi n. 1–4; Elam n. 5–19; Assíria n. 20–21; Aquemènida n. 22–30; Aquemènida tardà/posterior i selèucida n. 31–35; Parts n. 36–49; Sassànides n. 50–84; d'altres n. 85–88.Vanden Berghe, Louis, Reliefs rupestres de l'Iran ancien, 1983, Brussel·les, per un resumen en línia de la llista vegeu aquí
miniatura|esquerra|Relleu en roca de Còsroes II muntat sobre el seu cavall Shabdiz i amb tota l'armadura de batalla Alguns dels majors assoliments són una sèrie de més de trenta monuments de relleus en roques. Es troben sobretot a la província de Fars, que era la província originària de la dinastia governant sassànida. Els relleus daten principalment d'entre el i començaments del IV. Presenten algun esdeveniment significatiu i són habitualment atribuïts a governants concrets.
miniatura|Caça de l'os a Taq-e Bostan Un relleu a Naqsh-e Rostam està muntat per sota de les tombes reals aquemènides i probablement es refereixi a aquesta, com una forma de relacionar al monarca amb l'antiga dinastia i presentar-li homenatge. Representa a Artaxerxes I amb el déu Ahura Mazda, cadascun en perfil estricte i de la mateixa grandària. Això expressa la igualtat entre el monarca i el déu, indicant la seva grandesa. El relleu té un fort modelatge, però és bastant caut en representar detalls i presenta evidència d'influències hel·lenístiques.