miniatura|Genealogia deorum gentilium, 1532 La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360. Segons Boccaccio escriu al prefaci, va emprendre el projecte a petició d'Hug IV de Xipre.
La primera versió va ser completada l'any 1360, i l'autor va corregir i revisar l'obra fins a la seva mort al 1374, de manera que existeixen diverses versions de l'obra copiades de manuscrits diferents. Mentre Boccaccio va ser viu i durant els dos segles següents, aquesta fou considerada la seva obra més important.
La totalitat de les genealogies dels Déus clàssics són descrites en quinze llibres.
Fonts El text es basa en l'estudi de fonts de diferent procedència. Les més importants són els textos clàssics d'Homer, a qui Boccaccio coneixia gràcies a Lleonci Pilat, i també altres textos grecs com els comentaris a Licòfron.
Però és sobretot en la literatura llatina on Boccaccio es basa, com el De natura deorum de Ciceró i obres de Virgili com l'Eneida i Les Metamorfosis d'Ovidi. Boccaccio inclou també com a fonts, les tragèdies de Sèneca, la Historia natural de Plini, les Metamorfosis d'Apuleius, i altres treballs de Justí, Censori i Macrobi.
Les fonts cristianes que utilitza són les Divinae Institutiones de Lactanci la Ciutat de Déu de Sant Agustí i les Mitologies de Fulgenci, entre d'altres.
Edicions impreses La primera edició impresa es va fer a Venècia l'any 1472, en una edició de la Genealogia amb altres textos de Boccaccio. Poc després apareix una edició al 1473 que fou el primer llibre imprès a Lovaina. Es van publicar quatre incunables més i una traducció al francès realitzada entre els anys 1498 i 1499. El llibre era força popular, i això va motivar diverses reimpressions durant el , algunes il·lustrades.
Referències
Categoria:Obres literàries del segle XIV Categoria:Llibres en llatí