Josep Borrell Aloy (Reus, 1916 - República Argentina, ) va ser un escriptor i empresari català.
Era fill de Josep Borrell Mestres i de Concepció Aloy Ferré, tots dos de Barcelona. La família tenia una carnisseria a la plaça de sant Pere, i el seu pare era un bon actor teatral. De jove es va dedicar al teatre com a actor i va ser col·laborador amb articles de crítica cultural i esportiva a algunes publicacions locals, com ara el Diario de Reus. Es va dedicar també a la poesia i va participar en certàmens i Jocs Florals. En la postguerra va formar part de la "Peña del Laurel", que es reunia al cafè del Teatre Bartrina, desvinculat aleshores del Centre de Lectura, que estava tancat per ordre governativa. D'aquesta penya en formaven part artistes reusencs de diferents disciplines: el músic Tous, els escriptors Bargalló, Amigó, Ardèvol, Arnavat, Martí Queixalós, el pintor Calderó, l'escultor Bofarull i d'altres. Però cap al 1943 es va afiliar a la Falange i va arraconar la poesia catalana per substituir-la per la castellana. Va guanyar premis als Jocs Florals celebrats pel Frente de Juventudes a Terrassa, va traduir algunes obres del francès i va ocupar el càrrec de «Delegado de Propaganda del Movimiento». Cap a començaments dels anys cinquanta, després que l'Ajuntament de Reus li concedís la Medalla de la Ciutat, va marxar a Buenos Aires per dedicar-se a l'avicultura, en unes explotacions que tenia allà la granja Banús de Reus. Va morir en data i lloc indeterminats a la República Argentina.
Referències
Categoria:Empresaris reusencs Categoria:Morts a l'Argentina Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors reusencs contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX