El terme pèplum (encunyat pel crític francès Jacques Siclier) es refereix a les pel·lícules italianes d'ambientació historicomitològica entre el final dels anys cinquanta i la meitat dels anys seixanta. En l'àmbit anglosaxó aquest gènere es coneix com a sword and sandal films, literalment "pel·lícules d'espasa i sandàlia", i en italià com a sandaloni, literalment, "sandàlies". Aquest gènere d'epopeies històriques (i també bíbliques) va dominar la indústria cinematogràfica italiana durant el període 1958-1965. El pèplum va tractar d'emular les epopeies històriques de gran pressupost del Hollywood de l'època, com ara Samson and Delilah (1949), Quo Vadis? (1951), La túnica sagrada (1953), Els Deu Manaments (1956), Ben-Hur (1959), Espàrtac (1960) i Cleòpatra (1963).

El peple o pèplum era una túnica femenina de les antigues Grècia i Roma. Efectivament, era una peça rectangular de grans plecs doblegada en dos per cobrir el cos i després cosida amb la finalitat de formar una espècie de tub cilíndric, on la part superior descendeix sobre el pit. Les dues meitats de la tela són unides per una agulla sobre cada espatlla. 333px|miniatura|pèplum Les temàtiques antigues no eren novetat en el cinema. No obstant això, es considera que el gènere pèplum apareix cap al 1958 amb la pel·lícula Le fatiche di Ercole, interpretat per Steve Reeves, un ex Míster Univers que es va transformar en una de les icones del gènere.

Des dels inicis del cinema, l'antiguitat grecoromana sempre ha estat una font inesgotable d'històries, aventures i personatges que semblaven fets per al cinema. El pèplum es converteix així en un dels gèneres més rellevants des del punt de vista quantitatiu de la producció del cinema italià. Però resulta ser un camp de tensions que travessa tota la història del cinema amb una intensitat variable, modulant de forma diferent segons les èpoques i les necessitats.

Característiques Tot i que l'argument de les diferents pel·lícules de gènere pèplum és variat, podem trobar en la majoria d'elles una sèrie de característiques comunes: El fil argumental típic de les pel·lícules pèplum es limita a ser el d'un governant sense moral ni escrúpols que té subjugada a la població i al qual l'heroi s'hi ha d'enfrontar. Les aventures de l'heroi es teixeixen al voltant d'una trama d'intrigues de palau ordides pel malvat. Hi ha una radicalització moral absoluta. L'heroi és d'una bondat impol·luta i el dolent és d'una maldat irredimible. L'heroi en té prou amb la seva pròpia força física o habilitat de lluita per sortir victoriós. Els personatges femenins es limiten al de la noia bona i la noia del dolent. Els escenaris o el vestuari no tenen per què tenir cap relació artística o històrica precisa amb l'època que retraten. Inclouen habitualment una escena de dansa de dones exaltant la bellesa femenina, i una lluita multitudinària. El pèplum era un gènere que normalment tenia un baix pressupost, arribant a reciclar molts escenaris d'altres pel·lícules.

Relació entre el pèplum i el cinema bíblic El pèplum és un gènere fílmic que generalment es considera com a cinema històric d'aventures. El fil argumental típic de les pel·lícules pèplum es limita a ser el d'un governant sense moral ni escrúpols que té subjugada a la població i al qual l'heroi s'hi ha d'enfrontar.

El cinema bíblic és un gènere cinematogràfic caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada. És un dels gèneres més comuns i els seus orígens es remunten fins als orígens mateixos de la història del cinema.

Al llibre Peple: El cinema italià lluitant contra el món antic, Francesco di Chiara ens explica els principis del pèplum i la rellevància que va tenir en la producció del cinema italià.

Els orígens S'ha de buscar l'origen del pèplum en una sèrie de superproduccions de Hollywood que es van rodar durant la primera meitat de la dècada de 1950.

L'èxit de les pel·lícules Quo Vadis, La túnica sagrada (i de la seva segona part, Demetri i els gladiadors) i Els Deu Manaments van motivar de l'aparició del gènere pèplum pocs anys després.

Quo vadis

És una pel·lícula estatunidenca del 1951, del gènere històric, basada en la novel·la homònima d'Henryk Sienkiewicz. Va ser dirigida per Mervyn LeRoy. La pel·lícula fou candidata a vuit premis Oscar, però no n'obtingué cap. Peter Ustinov va obtenir la candidatura a l'Oscar al millor actor secundari pel seu personatge de Neró.

Amb un pressupost de 7,6 milions de dòlars, i uns ingressos de 21 milions de dòlars, va obtenir un benefici de 13,4 milions de dòlars.

La túnica sagrada

The robe en el seu títol en anglès, és una pel·lícula nord-americana èpica-històrica de 1953 dirigida per Henry Koster i basada en la novel·la històrica homònima de Lloyd C. Douglas, publicada el 1942. És protagonitzada per Richard Burton, Jean Simmons i Victor Mature en els papers principals.

Va obtenir tres candidatures al Premi Oscar en 1954, incloent-hi les de millor pel·lícula, millor actor principal (Richard Burton) i millor fotografia. Va guanyar el Globus d'Or 1954 a la millor pel·lícula de drama, i després va ser guardonada amb dos Premis Oscar 1954, a la millor direcció artística i millor disseny de vestuari.

Aquesta pel·lícula tenia un pressupost de 4,1 milions de dòlars, i va obtenir uns ingressos de 36 milions de dòlars, això va suposar un benefici de 31,9 milions de dòlars. Poc després es va fer una segona part, Demetri i els gladiadors, el 1954.

Demetri i els gladiadors

És una pel·lícula nord-americana de 1954 dirigida per Delmer Daves. Protagonitzada per Victor Mature, Susan Hayward, Michael Rennie, Debra Paget, Jay Robinson, Barry Jones, William Marshall i Anne Bancroft en els papers principals.

El guió està basat en els personatges creats per Lloyd C. Douglas en la seva novel·la The Robe. És una seqüela de la pel·lícula La túnica sagrada.

Aquesta pel·lícula tenia un pressupost d’1,99 milions de dòlars, i va obtenir uns ingressos de 26 milions de dòlars, la qual cosa va suposar un benefici de 24,01 milions de dòlars.

Els deu Manaments

És una pel·lícula estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille i estrenada l'any 1956. És protagonitzada per Charlton Heston, Yul Brynner i Anne Baxter. La pel·lícula va aconseguir l'èxit internacional i va obtenir set nominacions a l'Oscar, guanyant l'Oscar als millors efectes especials per escenes tan sorprenents com l'obertura de les aigües del mar Roig.

Els inicis Les principals pel·lícules d'aquest període són:

1958. Le fatiche di Ercole. La princesa Iole va en un carro tirat per uns cavalls desbocats. Hèrcules, que va de camí a la cort del rei Pelias de Yolco per instruir en l'ús de les armes al príncep Ífito, arrenca un arbre i, posant-davant travessat en el seu camí, deté als cavalls.

1958. La batalla de Marató. Guerres Mèdiques (490-479 aC) En l'edat antiga, Grècia estava dividida en petites ciutats estat completament independents entre si. No obstant això, quan les tropes de Darios, rei dels perses, intenten envair la península hel·lènica, tots els estats grecs van unir les seves forces entorn d’Atenes per defensar la seva llibertat i independència. L'any 490 aC va tenir lloc la batalla de Marató, en la qual l'exèrcit atenès dirigit per Milcíades va obtenir una gran victòria.

1958. La rebel·lió dels gladiadors. Durant el les fronteres de l'Imperi Romà s'estenen fins als límits del món conegut en aquell temps. El tribú Marc Numidio, que porta una vida ociosa en la seva vila de Roma, ha d'anar a Armènia, on una revolució de gladiadors li està creant no pocs maldecaps al vell governador. Però en Telifonte, la capital d'Armènia, l'espera una cort plena d'escurçons, entre les quals hi ha la princesa Amira.

1959. Hèrcules encadenat. Etèocles pretén fer de Iole víctima de les feres a l'arena de l'amfiteatre. Hèrcules mata tres tigres, rescata a la seva esposa i ajuda l'exèrcit tebà a repel·lir a uns assaltants que són mercenaris comandats per Polinices.

L'època daurada La dels anys seixanta va ser la dècada daurada del pèplum. Algunes superproduccions de Hollywood com Ben-Hur (1959), Espàrtac (1960) i La caiguda de l'Imperi Romà (1964) donaran durant aquests anys un fort impuls a la producció de nombroses pel·lícules de l'esmentat gènere. A més, el pèplum ja no serà només el gènere de les pel·lícules de temàtica clàssica, sinó també les que es basen en algun episodi de la Bíblia, com ara Barrabàs (1961).

Cinecittà És un gran estudi cinematogràfic situat a Roma, a la via Tuscolana, a la perifèria oriental de la ciutat. És considerat el bressol del cinema italià on s'hi han rodat més de 3.000 pel·lícules, noranta de les quals han rebut una nominació als premis Oscar i 47 han guanyat el guardó.

Pel·lícules 1959. Ben-Hur: Antiga Roma, sota el regnat dels emperadors August i Tiberi (s. I dC). Judà Ben-Hur (Charlton Heston), fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala (Stephen Boyd), tribú romà que dirigeix els exèrcits d'ocupació, són dos antics amics, però un accident involuntari els converteix en enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'atemptar contra la vida del nou governador romà, i Mesala l'empresona a ell i a la seva família. Mentre Ben-Hur és traslladat a galeres per complir la seva condemna, un home anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dona a beure. A galeres coneixerà al comandant de la nau (Jack Hawkins) i més tard a un xeic àrab (Hugh Griffith) que participa amb els seus magnífics cavalls en curses de quadrigues.

1960. Espàrtac: En unes pedreres de Líbia, un esclau anomenat Espàrtac tracta d'ajudar a un ancià que cau esgotat pel pes de la seva càrrega, i per això és assotat pels guàrdies. És llavors quan arriba Lèntul Batiat, un mercader d'esclaus i dirigent d'una escola de gladiadors a Capua, el qual decideix endur-se Espartac amb ell.

1960. El monstre de Creta: A Creta, la bella i malvada princesa Fedra envia a l'oficial Quiron a assassinar la seva germana bessona Ariadna, que va créixer en una família camperola.

1960. El rapte de les Sabines: Segons el mite, a la Roma dels primers temps hi havia molt poques dones. Per solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei, va organitzar unes proves esportives en honor del déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns.

1960. Goliath and the dragon: Més coneguda com La venjança d'Hèrcules, és una coproducció franco-italiana protagonitzada per un aixecador de pes i la gimnasta Mark Forest i Broderick Crawford com el dolent.

1960. Mesalina: Al , l'Emperador Calígula ha estat assassinat i Claudi és proclamat Cèsar. Un noble conspirador demana que Claudi es casi amb la jove Messalina, per poder manipular-la i controlar el tron. No obstant això Messalina té els seus propis projectes i mata al noble una vegada casada. Mentrestant, un jove comandant militar anomenat Lucius Maximus troba a Messalina en els jardins i s'hi enamora, però ella fa servir un nom fals i ell no arriba a esbrinar la seva identitat. Messalina l'envia a la guerra a Armènia.

1961. La venjança d'Ursus: El malvat Rei Zagro (Livi Lorenzon) demana al rei d'un país veí (Rei Alteo) el permís per casar-se amb la seva filla, la bella princesa Sira (Wandisa Guida), una unió política que permetrà unir els dos països.

1961. La guerra de Troia: La història clàssica dels grecs, de l'amor entre Helena i Paris, del guerrer Aquil·les amb el seu punt dèbil al taló, Enees, i el cavall de fusta de Troia donat com a regal, que amagava soldats enemics.

1961. Ròmul i Rem: Els germans bessons es revolten contra la tirania preromana a Itàlia i després arribar a una bifurcació dels camins, ja que porten a la seva gent cap a la fundació d'una nova ciutat, coneguda com a Roma. Basada en la llegenda de Ròmul i Rem. Gènere: Acció, Aventura, Drama, Història, Guerra.