Hermic Films va ser una productora cinematogràfica fundada el 1941 per Manuel Hernández Sanjuán. Amb més de dos-cents curtmetratges, sobretot documentals, és considerada com una de les pioneres en el documental colonial espanyol.
Història Hermic Films va ser fundada el 1941 per Manuel Hernández Sanjuán juntament amb el seu soci italià, Lamberto Micangeli, que va tornar a Itàlia poc després, deixant Sanjuán com a únic representant. El seu nom comercial és un acròstic compost per la primera síl·laba dels cognoms dels dos primers socis amb els quals va explicar l'empresa, Hernández Sanjuán (Her) i Lamberto Micangeli (Mic).
La primera pel·lícula produïda per Hermic Films és Primer Amor (1942) de Claudio de la Torre. La pel·lícula s'estrena a Barcelona al cinema Alcázar el 23 de gener de 1942 i a Madrid, en l'Imperial, al març del mateix any.
El 1944, el directorgeneral del Marroc i Colònies, el general José Díaz de Villegas, va encarregar a la productora la realització d'una sèrie de pel·lícules documentals sobre la Guinea Espanyola. L'equip que es va desplaçar a Guinea, entre 1944 i 1946, era composta pel director, Manuel Hernández Sanjuán; el càmera, Segismundo Pérez de Pedro (Segis); el muntador, Luís Torreblanca; i el guionista i narrador, Santos Núñez. El resultat d'aquesta expedició cinematogràfica, parcialment subvencionada per la Direcció general del Marroc i Colònies, van realitzar 31 curtmetratges propagandístics i més de 5.500 fotografies.
El 17 d'octubre de 1946, una altra vegada a Guinea, José Torreblanca Ortega, Luis Torreblanca Ortega i Santos Núñez Gómez passen a formar part de la productora Hermic Films al costat de Manuel Hernández Sanjuán. José Torreblanca Ortega deixaria la productora en 1950.
En 1947, i després de l'èxit obtingut amb els documentals de la Guinea Espanyola, el Director General del Marroc i Colònies, el General José Díaz de Villegas, torna a encarregar a la productora la realització d'una sèrie documental sobre el Marroc espanyol. La sèrie acaba composta per 22 documentals, 9 dels quals van ser presentat en el Palau de la Música de Madrid en 1949.
Van ser dirigits per Manuel Hernández Sanjuán, amb guions de Santos Núñez, fotografia de “Segis” i muntatge de Luis Torreblanca, sota el patrocini del tinent general José Enrique Varela, Alt Comisariat d'Espanya al Marroc. Entre 1950 i 1951, produeixen una sèrie de documentals sobre l'Àfrica Occidental Espanyola, rodats a l'Ifni i el Sàhara Espanyol.
Hermic Films es va constituir com el portaveu cinematogràfic oficial de les reivindicacions colonialistes franquistes. És l'única empresa privada espanyola que va tenir com a orientació principal la producció de documentals de caràcter etnogràfic, la qual cosa en fa la responsable de la majoria de filmacions adscribibles al minso cinema colonial espanyol. Tot i quesobretot van fer curtmetratges, van fer una incursió en el llargmetratge amb pel·lícules com La puerta entornada (España en África Ecuatorial), (1954) de Santos Núñez, i La llamada (1965) de Xavier Seto.
El 1977 Hermic Films va subrogar tots els drets a A.C.P. Producciones S.A.
Referències
Categoria:Cinema a Espanya