Bellesa robada (títol original en italià: Io ballo da sola; en anglès: Stealing Beauty) és una pel·lícula italo-franco-britànico- estatunidenca de Bernardo Bertolucci, estrenada l'any 1996, amb l'actriu Liv Tyler. Ha estat doblada al català.
Argument El film té lloc a la Toscana a una propietat als voltants de Siena. La jove estatunidenca Lucy (Liv Tyler) ja hi havia anat una vegada fa alguns anys i ara hi torna després de la mort de la seva mare, que era amiga de Ian (Donal McCann) i de Diana (Sinéad Cusack), que viuen allà des de fa decennis. Ian és escultor, i ella és la seva model. En la seva primera estada, Lucy s'havia enamorat del jove Niccolò (Roberto Zibetti) i desitja ara tornar-lo a veure. Lucy és en un edifici annex, i la seva habitació és veïna de la d'Alex (Jeremy Irons), un escriptor greument malalt. Aquest són per ell els últims dies de vida i és feliç amb la presència d'aquesta bella jove. La família de Diana i de Ian es reuneix cada any per l'aniversari de Diana. Per això la seva filla Miranda (Rachel Weisz) és allà igualment. El seu fill Christopher (Joseph Fiennes) arriba més tard d'un viatge en companyia de Niccolò.
Repartiment Liv Tyler: Lucy Harmon Jeremy Irons: Alex Parrish Carlo Cecchi: Carlo Lisca Sinéad Cusack: Diana Grayson Donal McCann: Ian Grayson Jean Marais: M. Guillaume Rachel Weisz: Miranda Fox Joseph Fiennes: Christopher Fox Jason Flemyng: Gregory Anna-Maria Gherardi: Chiarella Donati D.W. Moffett: Richard Ignazio Oliva: Osvaldo Donati Stefania Sandrelli: Noemi Roberto Zibetti: Niccolò Donati Francesco Siciliano: Michele Lisca Mary Jo Sorgani: Maria Leonardo Treviglio: el Tinent
Premis i nominacions 1996: Festival de Canes: Nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula) 1996: Premis Satellite: Nominada a Millor actor de repartiment drama (Jeremy Irons) 1995: Premis David di Donatello: 5 nominacions, incloent Millor pel·lícula Liv Tyler ha estat seleccionada als premis YoungStar l'any 1997.
Critica « Per una part, l'encant del film ve de la seva modèstia i de la ironia qui s'hi lliga ». El film és « un exercici soft'' (…) on tot la llum va del rostre increïblement expressiu, i a aquest moment commovedor, de Liv Tyler. »Positiu n° 424, juny 1996, pàg. 23-24 "Bertolucci segueix ocultant superficialitat sota la seva habitual brillantor. (...) Tot en ella és artificiós, buit, fals i mediocre, excepte els 15 minuts que duren els tres inoblidables tu a tu de la bellíssima noia i meravellosa actriu Liv Tyler i aquest Brando prim i britànic que coneixem com Jeremy Irons. Un duo de cristall de roca incrustat en dues hores de plàstic." "Alguna cosa carregant, Bertolucci torna a la seva Toscana natal per receptar ració doble d'arrugar les celles" L
Referències
Categoria:Pel·lícules de França del 1996 Categoria:Pel·lícules del 1996 doblades al català Categoria:Pel·lícules dirigides per Bernardo Bertolucci Categoria:Pel·lícules romàntiques de França Categoria:Pel·lícules ambientades a Itàlia