Franz Anton Rösler (Litoměřice, nord de Bohèmia, 1746 - Ludwigslust, 30 de juny de 1792) fou un compositor i contrabaixista del període clàssic. Als voltants de 1773 va adoptar la forma italiana del seu nom, Francesco Antonio Rosetti, i a partir de llavors es va referir sempre a si mateix com a Antonio Rosetti.
Biografia L'existència durant aquest període de diversos músics que comparteixen un o altre dels cognoms del compositor ha donat lloc a una gran confusió en la identificació de la seva música. Després de l'abolició de l'ordre jesuïta a Bohèmia on va rebre la seva primera educació i formació musical; es va allunyar. I segons fonts recentment descobertes, va exercir en la dècada de 1770 com el compositor de la música per al regiment rus Orlow. Això probablement es refereix al comte Orlov (a partir de 1770 Príncep Cesmenskij). El setembre del 1773, va deixar el seu país natal i es va incorporar com a contrabaixista a la Hofkapelle de Kraft Ern, el príncep (Fürst) von Öttingen-Wallerstein, a qui va servir durant setze anys.
D'acord amb Gerber, Rosetti ja havia compost algunes de composicions de cambra i música de l'església abans de sortir de Bohèmia, i durant els seus primers anys havia contribuït en una sèrie de composicions al repertori de la cort. A la primavera de 1774 va dur a terme una visita de tres setmanes a la cort d'Ansbach. Després de la mort de l'esposa de Kraft Ernst, Maria Theresa, en 1776, com a resultat de complicacions després del part, Rosetti compon ràpidament en un Rèquiem en mi bemoll major, que es va interpretar per primera vegada el 26 de març 1776. Llavors, el tribunal es va veure immers en un període de dol, durant el qual no es permetia la música, i Rosetti, entre d'altres, se li va donar permís per viatjar. El 28 de gener 1777 Rosetti es va casar amb Rosina Neher (que va morir l'1 d'abril de 1813 a Ludigslust), i que era la filla d'un hostaler de Wallerstein. Van tenir tres filles. Ja a finals de la dècada de 1770 s'havia fet un nom com a compositor fins i tot més enllà de les fronteres del sud d'Alemanya.
A partir d'1776-1777 l'editorial Breitkopf a Leipzig anuncià la seva música a la venda en còpies manuscrites. La primera edició impresa de les seves obres eren tres simfonies que van ser publicats en 1779 per Le Menu et Boyer a París. En 1780, el príncep estava a punt de reenfocar la seva atenció en la música; per la tardor d'aquest any havia tornat a muntar una orquestra de talent excepcional, incloent alguns dels millors intèrprets de vent que hi havia. Un punt d'inflexió en la carrera de Rosetti es va produir en 1781, quan se li va concedir un permís d'absència per visitar París. Durant la seva estada de cinc mesos allà, es va promoure activament la seva música, i els seus treballs van interpretats pels millors conjunts de la ciutat, incloent l'orquestra del Concert Spirituel, per a la qual va compondre diverses noves simfonies. Allà es barrejaven amb persones influents en la vida musical de París, entre els quals es trobaven el Príncep Rohan-Guémenée i el príncep Borbó-Conti, Charles Ernest de Bagge, Joseph Boulogne de Saint-Georges, i Joseph Legros. Rosetti també va utilitzar aquesta oportunitat per disposar la publicació de la seva música per empreses com ara Li Menú et Boyer & Sieber, qui en 1782 va publicar un conjunt de sis de les seves simfonies, Op.3, dedicat al príncep Ernst Kraft.
Quan Rosetti va tornar a Wallerstein al voltant del 20 de maig de 1782, es va assegurar al seu reconeixement com a compositor. Les simfonies, concerts i partites de vent que Rosetti compon entre 1782 i 1789 proporcionen un clar testimoni de la qualitat dels conjunts Wallerstein. Dignes de menció especial són les notables concerts en solitari i doble corn creats especialment per al duo de Bohèmia Franz Zwierzina i Joseph Nagel. Molts dels més notables conjunts musicals de la ciutat van interpretar la seva obra. Rosetti va aconseguir que la seva música fos publicada, incloent una sèrie de sis Simfonies editades en 1782. Llavors va retornar a les seves funcions, amb la seguretat d'haver estat reconegut com un consumat compositor de l'ONU. A la primavera de 1783 Rosetti va passar diverses setmanes a la cort de la Markgraf a Ansbach. A l'hivern de 1783-1784 va emprendre un viatge més llarg juntament amb el fagotista Wallerstein Christoph Hoppius a la zona de Rhein-Main (Mainz, Frankfurt, Darmstadt i Speyer). Després de la sortida de Josef Reicha per a la cort de Bonn de l'elector Maximilian Franz a l'abril de 1785, Kraft Ernst delegada a Rosetti la direcció musical de l'orquestra Wallerstein. En 1785 Rosetti va assumir les funcions de mestre de capella. Una de les seves primeres prioritats era millorar la música de l'església Wallerstein, i en un document d'aquest any es van proposar alguns canvis substancials - la majoria de les quals no van ser mai implementades.
El seu Der oratori sterbende Jesús (publicat per Artaria a Viena el setembre de 1786) va ser probablement la intenció de demostrar el seu control d'un mitjà de veu a gran escala. En el febrer de 1786 va viatjar a Múnic i el 1788 i 1789 en diverses ocasions a Augsburg. Després de 1786 les seves simfonies apareixen regularment en els programes de la gran sèrie de concerts a Londres (concerts de Salomon, concert professional, etc.). La vida de Rosetti a Wallerstein estava plena de dificultats financeres. Els seus deutes van seguir augmentant, i el 1789, després de nombrosos reversos financers, que van sol·licitar l'alliberament del servei del príncep per tal d'acceptar el càrrec de mestre de capella a Friedrich Franz I (1756-1837), duc de Mecklenburg-Schwerin.
De mala gana, el 9 de juliol 1789 Kraft Ernst va estar d'acord, i més tard aquest mateix mes Rosetti es va traslladar a Ludwigslust. Els seus anys a Ludwigslust eren menys frustrant que els de Wallerstein. Gràcies a un generós salari, va tenir per primera vegada la seguretat econòmica, i la seva creixent reputació com a compositor que li van portar una sèrie d'importants comissions. A Wallerstein, allà Rosetti va compondre una sèrie d'obres de gran escala per a solistes, cor i orquestra, incloent una òpera de cambra, un oratori i una cantata. El 14 de desembre de 1791 a principis Wallerstein un Rèquiem de 1776 es va dur a terme a la cerimònia commemorativa a Praga pels morts W. A. Mozart per un gran conjunt de músics, incloent a la soprano Josepha Duschek, que era una amiga de Mozart.
Al febrer de 1792 el rei Frederic Guillem II va convocar Rosetti a Berlín, on per ordre del rei el 2 de març 1792 una interpretació de l'oratori Jesús a Getsemaní i la cantata Al·leluia (1791) va tenir lloc al palau reial, a la qual el es va convidar als ministres de Berlín. A més de l'excel·lent personal de la Hofkapelle (incloent 76 instrumentistes i cantants 32), els millors cantants de l'Òpera de Berlín italians van participar com a solistes. L'editor Bossler, es van trobar amb Rosetti a Berlín, i van assenyalar que estava greument malalt. La causa de la seva malaltia era una mala tos (Gerber 1813-1814), de la qual Rosetti ja havia patit durant molt de temps. Només uns mesos més tard, el 30 de juny de 1792, va morir a Ludwigslust d'esgotament (documents de la parròquia).
Els seus contemporanis Rosetti va deixar enrere la música principalment instrumental, sinó també una gran quantitat d'obres sacres i Lieder. Charles Burney el considerava un dels compositors més importants de finals del i fins i tot el va portar a terme a la mateixa empresa amb Haydn i Mozart. També Christian Friedrich Daniel Schubart el va anomenar un dels compositors més estimats del seu temps i va destacar en particular la musicalitat de la seva música. Va reconèixer en les obres de Rosetti gràcia i la bellesa d'una infinita, delicada naturalesa."Ideen zu einer Ästhetik der Tonkunst. Wien 1806, pàg. 167 i seg.
L'estil melòdic substancial, fresc que distingeix molt del seu treball es remunta inconfusiblement a les seves arrels en la música popular de Bohèmia. Amb el seu tractament extremadament elegant del Waldhorn, Rosetti va contribuir molt al desenvolupament d'una forma melòdica expressiva de la composició per a aquest instrument. Especialment distingint les seves composicions madures són un ric llenguatge sonor i harmònica plena d'expressivitat, que en part es mira cap endavant a l'època romàntica, i una orquestració imaginativa general.
Només uns pocs compositors de l'època sabien com escriure una música tan colorida per a instruments de vent com Rosetti. Fins i tot els seus contemporanis van comentar: i la seva escriptura per a instruments de vent, que comprengui com emprar amb mestria en la música orquestral, és sovint celeste bonic. Sense cap dubte, Haydn representa una influència molt important en la seva música instrumental. A partir d'ell, Rosetti pot haver après la seva forma senzilla de manejar material temàtic i la seva passió per l'experimentació amb la forma. Basat en el model de Haydn, també afilada i va refinar el seu sentit d'humor musical. Ludwig Finscher, que veia en ell un dels simfonista més important de l'època, caracteritza les seves simfonies com per a les obres del seu temps no només moderns, però clarament originals, amb […] minuets, que, igual que amb Haydn, s'inclinen per assemblar-se a peces de caràcter, una barreja extraordinàriament flexible dels passatges concertants de contrapunt i homofónicas, i, sobretot, una inclinació cap economia temàtica gairebé fins al punt de monothematicsim, que està vinculada a una tendència pronunciada per al desenvolupament temàtic.Article "Symphonie" en 2MGG, Sachteil Bd 9. Kassel 1998, Colls 41 f ...) ~ Günther Grünsteudel (Traducció: Sterling E. Murray
Obra La seva obra comprèn 44 Simfonies, més de 60 concerts i Simfonies concertants per a solista i orquestra, especialment per a Instruments de vent, obres de música sacra i nombroses peces per formacions de cambra i per a teclat. Rosetti també va compondre un nombre significatiu d'obres vocals i corals, sobre tot en els últims anys de la seva vida. Entre elles es troben els oratoris alemanys Der sterbende Jesu i Jesús a Getsemaní (1790) i un Al·leluia alemany. En l'actualitat és més conegut pels seus concerts per a trompa, que segons el estudiós de Mozart H. C. Robbins Landon (és el company de Mozart), poden haver estat un model per als quatre concerts per a trompa de Mozart. Rosetti també és conegut per haver escrit el Rèquiem de 1776, que va ser interpretat en un memorial per Mozart al desembre de 1791. Hi ha dificultats en l'atribució de certa música de Rosetti, ja quehi havia uns compositors amb noms similars: com Franciscus Antonius Xaverius Rössler. La numeració estàndard d'Oskar Kaul enumera 32 simfonies Rosetti, totes escrites entre aproximadament 1784 i 1792. Igual que les simfonies del seu gran model, Haydn, que s'assemblaven sovint de Rosetti, que estan plens de cops audaçment originals i sovint humorístiques.
La seva música de començaments del decenni de 1780 mostra els primers signes d'una maduresa estilística que es van dur a plena floració en les obres compostes després d'al voltant de 1784. Aquests es caracteritzen per una major dependència d'inflexió cromàtica en les línies melòdiques, un llenguatge harmònic i tonal més rica, més hàbil el maneig del contrapunt i orquestració imaginativa i acolorida. Al llarg de la sortida de Rosetti, dos trets distintius distingeixen el seu estil: un tractament senzill dels materials, el que sovint resulta en estructures musicals ajustats es mantenen units per relacions motíviques discernibles, i una feina segura i imaginatiu dels instruments de vent.Die Musik en Geschichte und Gegenwart 2. ed Personenteil, Bd 14 .. Kassel de 2005, Colls. 417-424. cortesia proporcionada de la Societat Internacional Rosetti.
Catàleg Simfonies Catalog
A1 I:8 Symphony C major
A2 I:46 Symphony C major
A3 I:43 Symphony C major
A4 I:4 Symphony C major
A5 I:6 Symphony C major