miniatura|Mapa històric del territori de Memel i part nord de la Prússia Oriental. El territori de Memel (en ) o regió de Klaipėda (), la part més septentrional de l'antic II Reich, va ser definit en el Tractat de Versalles de 1920. Els anys següents, aquest territori de tan sols 140 km de llarg i 20 km d'ample, situat més al nord del riu Niemen, canvià molt sovint d'administració. En funció dels acords de pau de París, aquest territori fou declarat internacional i posat sota el control d'un Consell d'ambaixadors. El 1923 fou ocupat per Lituània. El 1939 fou annexionat novament al III Reich alemany. El 1946 passa a la Unió Soviètica. Finalment, amb la recuperada independència de Lituània el 1991 n'és part integrant. La frontera, que va ser establerta en el Tractat de Versalles al llarg del riu Niemen, roman encara ara com a frontera internacional entre Lituània i l'óblast de Kaliningrad, aquesta sota sobirania russa.
Història Cronologia Cronologia del territori amb els seus canvis de control pre-1252 Tribus dels escalvians i curonians 1252-1525 Orde Livonià i Estat Monàstic dels Cavallers Teutònics (també Estat Monàstic de Prússia) 1525-1657 Ducat de Prússia, un feu de la Mancomunitat Poloneso-lituana (en unió personal amb Prússia i Brandenburg des del 1618) 1657-1701 Ducat de Prússia, un Estat sobirà en unió personal amb Brandenburg, un feu del Sacre Imperi Romanogermànic (anomenat conjuntament Brandenburg-Prússia) 1701-1871 Regne de Prússia 1871-1918 Regne de Prússia, part de l'Imperi alemany (II Reich) 1918-1920 Estat Lliure de Prússia, part de la República de Weimar 1920-1923 Conferència d'Ambaixadors 1923-1939 República de Lituània 1939-1945 Alemanya Nazi (III Reich)1945-1990 RSS de Lituània, part de la Unió Soviètica1990-present República de Lituània
Orígens El territori originalment estava poblat per tribus escalvianes i curonianes. Cap al 1252 fou conquerit pels cavallers teutònics, els quals edificaren un castell que donaria lloc a la població ("el castell de Memel", també anomenat Memelburg) i la ciutat de Memel (ara Klaipėda). El 1422 en funció del Tracat de Melno, es va establir la frontera entre Prússia i Lituània que subsistirà inalterable fins al 1918 amb la fi de la Gran Guerra.
El 1918 aquesta regió estava poblada majoritàriament per alemanys. Els altres grups ètnics eren els lituans prussians (anomenats Lietuvininsk) i lituans. Durant la seva pertinença a l'Alemanya guillerminiana el territori de Memel formava part de l'anomenat Districte de Gumbinnen.
Tractat de Versalles miniatura|Bandera del territori de Memel des del 1919 fins al 1924 i de facto fins al 1939. miniatura|Segells postals de la regió de Klaipėdona en ús entre 1920-1925. El segell superior és francès sobreescrit en alemany "MEMEL". Els altres segells són lituans, un sobreescrit en lituà i alemany, i l'altre sense. L'últim va ser emès especialment per a ús dins de la regió. marc|Bitllet de banc d'emergència emès i utilitzat el 1922 a Memel (www.Germannotes.com). Les fronteres orientals de Prússia (des del 1871, part de l'Imperi alemany), que havien romàs inalterades des del Tractat de Melno del 1422, foren objecte de gran discussió durant els debats de la conferència de pau de París. Al mateix moment Lituània i Polònia aconseguien la seva independència. Pel que fa al Territori de Memel ambdós països estaven d'acord que aquesta regió no havia de tornar a formar part d'Alemanya. De fet, amb l'Acta de Tilsit, del 30 de novembre del 1918, el Consell Nacvional de la Lituània menor que representava els habitants lituans del Territori, establien que tant la regió com la zona de Vilnius havien de formar part del nou estat lituà. Tanmateix, la majoria dels lituans prussians no volien unir-se a Lituània tot i que els lituans prussians no formaven la majoria de la població.
La divisió de Prússia també fou promoguda pel representant polonès Roman Dmowski,"Lemtinga situacija susidarė 1919 m. Versalio taikos konferencijoje. Lenkijos atstovas R. Dmovskis ten pareiškė, kad Lietuva nepribrendo valstybingumui, ir reikalavo ją prijungti prie Lenkijos. Dmovskis su prancūzų atstovu Klemanso iškėlė Rytprūsių pasidalijimo klausimą. Jie siūlė Gumbinę su Įsrutimi prijungti prie Lenkijos, Karaliaučių paskelbti laisvu miestu, o likusią dalį atiduoti būsimai marionetinei, nuo Lenkijos priklausomai Lietuvai." Traducció: "Va aparèixer una situació fatal el 1919 a la conferència de pau de Versalles. El representant polonès Dmowski va expressar que Lituània no estava preparada per la independència, i insistia en ajuntar Lituània amb Polònia. Dmowski i el representant francès Clemenceau van promoure la idea d'una partició de Prússia Oriental. Proposaven d'ajuntar Gumbinnen i Insterburg a Polònia, que Königsberg fos declarada ciutat lliure, i que la part restant s'ajuntés amb Lituània, que seria controlada per Polònia." Nuotrupos iš Mažosios Lietuvos istorijos Consultat el 2007, 12-59; extracte de que actuava sota les directrius de Józef Piłsudski, a Versalles: el propòsit era donar la part inferior del riu Niemen i el seu delta, que estaven localitzats a Alemanya i denominat com a riu Memel, a Lituània. D'aquesta manera proporcionaria accés al mar Bàltic, mentre que Lituània pròpiament dita formaria part de Polònia. El primer ministre francès, Georges Clemenceau, donava suport a aquests plans."dem Entschluß, das Memelgebiet von Deutschland abzutrennen, trug die antideutsche Einstellung des französischen Premiers, Georges Clemenceau, bei, der „die armen versklavten Litauer in Ostpreußen aus dem deutschen Joch“ befreien wollte. Litauische Politiker haben diese antideutsche Haltung Clemenceaus später erfolgreich ausgenutzt und Forderungen, die für Litauen günstig waren, gestellt." Translation: "La resolució per separar el Territori de Memel d'Alemanya, l'actitud anti-alemanya del primer ministre francès, Georges Clemenceau, que volia "alliberar els pobres lituans de la Prússia Oriental esclavitzats pel jou alemany". Els polítics lituans més endavant van adoptar aquests punts de vista antigermànics de Clemenceau i feren reivindicacions favorables a Lituània." Vygantas Vareikis Consultat el 2007, 19-52
Finalment, l'article 99 del Tractat de Versalles establia que Alemanya «renuncia a favor de les principals potències aliades i associades a tots els drets i títols sobre els territoris compresos entre la mar Bàltica, la frontera nord-est de la Prússia Oriental descrita a l'article 28 i a les antigues fronteres entre Alemanya i Rússia», i a més es comprometia a «reconèixer les disposicions que les principals potències aliades i associats prenguessin relativament a aquests territoris, en especial pel que fa a la nacionalitat dels seus habitants». El 1920 quan entra en vigor oficialment el tractat de pau, el Territori de Memel passa a sota control de la Conferència d'Ambaixadors i sota administració francesa en mans d'un Alt Representant. Es van enviar tropes franceses per protegir aquesta entitat. Durant el període d'administració internacional i ocupació francesa, la idea d'un Estat independent de Memelland va créixer en popularitat entre els habitants locals. L'organització Deutsch-Litauischer Heimatbund (Federació Nostrada Germano-Lituana) va promoure la idea d'un Freistaat Memelland (Estat Lliure de Memelland), que posteriorment hauria de tornar dins Alemanya. Aquesta entitat aproximadament tenia 30 000 membres, tant ètnicament alemanys com lituans, el que representava gairebé un 21 % de la població.
Adquisició lituana El 9 de gener del 1923, tres anys després de l'entrada en vigor del Tractat de Versalles, Lituània ocupa el territori arran de l'anomenada revolta de Klaipėda amb l'ajut de milícies que van entrar des de Lituània.L'ocupació és admesa pels actuals historiadors lituans: "Neue Untersuchungen machen es heute möglich, die tatsächliche Verteilung der Rollen auf die Schützen, die litauische Regierung und die Armee bei der Besetzung des Memelgebietes offenzulegen." tr.: "Noves investigacions permeten avui en dia revelar que distribució real dels rols entre la Unió de Lituans, el govern i l'exèrcit lituans en cas d'ocupació del Territori de Memel" França al mateix temps havia iniciat l'ocupació del Ruhr a Alemanya, per la qual cosa l'administració francesa en Memel no va prendre cap mesura contrària als rebels. Finalment, el 19 de gener el territori és annexionat a Lituània. El fet consumat (fait accompli) va ser finalment confirmat pel Consell d'Ambaixadors el 1924.
Regió autònoma dins de Lituània El 8 de maig del 1934, una convenció signada entre la Conferència d'Ambaixadors i Lituània confirma la seva annexió però sota forma d'un govern autonòmic. En funció d'això, la regió tindria un parlament separat, dues llengües oficials, capacitat per augmentar els impostos locals, gravar impostos de duana, gestionar els seus assumptes culturals i religiosos, un sistema judicial separat, ciutadania separada, control forestal intern i agricultura, així com un sistema de seguretat social independent. El territori de Memel va ser reconegut com a part integral de la República de Lituània també per Alemanya el 29 de gener de 1928, on els dos països van signar el Tractat Fronterer Lituà-Germà.
L'annexió donava a Lituània el control d'un port al Bàltic lliure de gels durant tot l'any. Lituània va modernitzar i eixamplar el Port de Memel (Klaipėda) especialment per a les seves exportacions agrícoles. La reconstrucció del port va ser una de les majors inversions a llarg termini realitzades pel govern lituà durant el període d'entreguerres.
Als habitants de la regió no se'ls va donar l'opció a triar si volien formar part de Lituània o d'Alemanya. Els partits polítics pro-germans van obtenir una majoria de més del 80% en totes les eleccions al parlament local en el període d'entreguerres, la qual cosa dona una idea del sentir majoritari d'un hipotètic referèndum en favor d'Alemanya. De fet, la zona havia estat unida a Prússia des de l'Estat monàstic del , i fins i tot els habitants lituanoparlants es referien a si mateixos com a prussians orientals i es declaraven Memellanders/Klaipėvaig donarškiai en els censos oficials (vegeu informació demogràfica més a baix) i no volien pertànyer a l'Estat nacional lituà. Des del punt de vista lituà, els Memellanders eren vists com a lituans germanitzats i que se'ls havia de relituanitzar per la força.Segons l'opinió lituana abans de la guerra, els habitants de Memel eren lituans germanitzats que s'havien de relituanitzar.
També existia un forta diferència confessional, ja que prop del 95% dels habitants de Lituània Menor eren luterans i més del 90% dels habitants de la Gran Lituània eren catòlics. Així, el govern de Lituània es va enfrontar amb considerable oposició per part de les institucions autonòmiques regionals. Amb el temps, van créixer les veus per a una reintegració amb Alemanya. Només en l'últim període Lituània va instituir una política de "lituanització". Això va ser rebut amb una forta oposició creixent. Les diferències religioses i regionals lentament convertien en insuperables.
Després del cop d'estat de desembre de 1926, Antanas Smetona va pujar al poder. Com que l'estatus del Territori de Memel estava regulat per tractats internacionals, el Territori de Memel es va convertir en un oasi de democràcia a Lituània. La intel·liguèntsia lituana sovint realitzava matrimonis en Memel/Klaipėda, mentre que aquest territori era l'únic lloc a Lituània on estaven en ús les unions civils; a la resta de Lituània només estaven legitimats els matrimonis religiosos. Així, l'oposició al règim de Smetona també va tenir la seva base al Territori de Memel.