miniatura|Columnes d'Hèrcules i Plus Ultra, del llatí «Més enllà» Aquest lema i icona foren adoptats per l'emperador Carles V com a simbolisme de limperi espanyol. El lema pretenia simbolitzar el desafiament a l'antic mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència Non Terrae Plus ultra (No existeix terra mes allà).
LImperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història. L'Imperi Espanyol va ser un dels primers imperis globals —un imperi que abastava possessions a tots els continents—, a diferència dels imperis de l'edat antiga i medievals. Altres imperis globals posteriors o contemporanis foren l'Imperi Portuguès i l'Imperi britànic, i va arribar a tenir una extensió de gairebé 20 milions de km², si bé en alguns territoris, com per exemple les grans planes d'Amèrica del Nord o la part més austral d'Amèrica del Sud, la presència estable espanyola fou moltes vegades nominal, i en tot cas més teòrica que real. El zenit territorial de l'imperi arribà amb la Unió Ibèrica, moment en què els imperis espanyol i portuguès s'uniren sota la Monarquia Hispànica.
Durant els segles i , l'imperi funcionà amb un estructura territorial pròpia, virregnal i no pas colonial. Aquest sistema, molt diferent al d'altres imperis europeus, basat en la consideració dels territoris d'ultramar com a extensions de la metròpoli i, per tant, amb els mateixos drets que la península, va funcionar fins a l'any 1768.
Els inicis de l'imperi miniatura|esquerra|Columnes d'Hèrcules i el lema Plus Ultra. Expansió atlàntica de Castella
Al principi de l'edat moderna, la Corona de Castella, en competència amb Portugal, havia intervingut a l'Atlàntic en allò que seria el començament del seu expansionisme extra-peninsular. Enric III de Castella començà la colonització de les Illes Canàries el 1402 en enviar-hi l'explorador francès Jean de Béthencourt. Mentrestant, exploradors portuguesos com Gonçalo Velho Cabral havien colonitzat les Açores, Cap Verd i l'arxipèlag de Madeira. El tractat d'Alcaçovas de 1479, que va portar la pau a la guerra civil castellana, va delimitar també les zones d'influència de cada país a l'Àfrica i a l'Atlàntic. El text reservava per a Portugal les terres africanes situades per dessota del Cap Verd, i concedia a Castella la sobirania de les Illes Canàries, mentre que el regne wattàssida es repartia entre ambdues potències.
El motiu de la voluntat expansionista era aconseguir comerciar amb les riqueses d'Orient, les rutes de les quals estaven bloquejades pels otomans, que havien conquerit Constantinoble en el (1453). Portuguesos i castellans competien per trobar un nou camí que no fos el tradicional per l'Orient Mitjà. Els portuguesos, que començaven a destacar com a navegants, iniciaren aleshores les seves expedicions per tal de circumnavegar l'Àfrica, cosa que els donà el control tàcit de les illes i costes d'aquest continent, inici de l'Imperi Portuguès. La butlla papal Aeterni Regis del 1481 garantiria a Portugal tota la costa africana al sud de les Canàries.
Descobriment d'Amèrica (1492-1499)
Anys més tard, just quan s'acabà la Reconquesta (1492), la Corona de Castella va recolzar Cristòfor Colom, l'origen del qual és molt discutit, en la seva expedició. Colom creia que la circumferència de la Terra era menor que la real, i va voler arribar a Cipango (Japó, Xina, les Índies i l'Orient) navegant cap a l'oest, en comptes de circumnavegar l'Àfrica. Però no comptava amb l'existència d'Amèrica, continent del qual Cristòfor Colom ha passat a la història com a descobridor. Amb tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María, un pressupost d'uns dos milions de maravedisos sufragat per Isabel I de Castella a través de banquers i burgesos valencians, de la resta d'Espanya i italians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable i primordial dels germans Pinzón: Martín Alonso i Vicente Yáñez, els quals eren copropietaris de la Pinta i la Niña, formaren una flota descobridora que seria de les més transcendentals de la història i s'inicià el primer viatge.
miniatura|Primer viatge de Colom. El seu objectiu era Cipango (l'actual Japó). El dia 13 de setembre, descobrí la declinació magnètica de la terra, i el 16 de setembre arribaren a la mar dels Sargassos. El 24 de setembre va haver a bord de les naus un intent de motí, però la crisi va ser superada. A partir de l'1 d'octubre s'adona que alguna cosa no va bé. El 6 d'octubre ja havien sobrepassat les 800 llegües sense indicis de terra, tot i que segons les seves estimacions haurien hagut de tocar terra després d'haver navegat 700 llegües. Durant la nit del 6 al 7 d'octubre, es produí el primer motí entre els mariners de la Santa María. Els germans Pinzón feren costat a Colom i sufocaren el motí. No obstant això, la nit del 9 al 10 d'octubre el malestar s'estengué a tots, inclosos els mateixos Pinzón. Llavors, acordaren de navegar tres dies més i al cap d'aquest temps, si no trobaven terra, tornarien. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grumet Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Desembarcaren el 12 d'octubre, havent trigant 36 dies de viatge, a una illa coneguda pels natius com Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les BahamesLÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 43.FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VI. També desembarcà a l'illa de Cuba, a la qual va anomenar Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 81 Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 82 LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 45. En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa on s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que l'expedició no interferia amb les seves propietats allen mar. Després de la descoberta d'Amèrica, la corona castellana va ser la primera a afirmar-ne el dret de possessió, d'acord amb les butlles pontifícies d'Alexandre VI (1493-94). El tractat de Tordesillas (1494) va significar el repartiment del Nou Món entre el regne de Castella i Portugal, deixant a aquest últim la part més oriental del Brasil.
miniatura|esquerra|El quart i darrer viatge de Colom (1498). El 1493 Colom inicià el segon viatge emparat pel papa Alexandre VI que havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.Leandro Tormo Sanz, Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica, dins de AAVV El temps dels Borja, Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996. Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo LXXXII, pág. 499. » L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses. Quan cap a la fi de 1493 arribà al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, hi va trobar el fortí destruït i tots els companys morts. A mitjan febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament d'Antonio de Torres, qui portà un memorial als reis catòlics reclamant ajut desesperadament,Carta de Colom als reis de 20 de gener de 1494Memorial de Colom de 30 de gener de 1494 especialment menjar i que es paguessin els sous de la gent. Es queixava en aquest memorial que li havien enviat dos cents persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necessitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien. A final d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 1495 amb un carregament de 400 esclaus i una carta on es queixava de la gent que havien anat a les Índies només a enriquir-se "sense cap treball ni pena"Cristobal Colon, Textos y documentos completos, Juan Gil y Consuelo Varela,p 314Guillermo Cespedes, Dos textos manustcritos de Colón en la Academia de la História,Valladolid, 2006 El 1496, Colom torna a la peninsula.
El 1498 Colom inicià el tercer viatge i quan arribà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car se sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès. Els reis havien enviat a l'administrador reial Francisco de Bobadilla, que arribà a La Hispaniola l'any 1500. Allí va trobar a Diego Colom, germà de l'almirall, ja que Bartomeu Colom era amb Roldan a Xaraguà reprimint una conspiració, i Cristòfor Colom era a la Concepció. El 15 de Setembre en arribar Cristòfor, Bobadilla va fer detenir i encadenar a Diego i Cristófor Colom, conminant a Cristófor a escriure a Bartomeu Colom perquè es presentés a Santo Domingo, cosa que l'almirall va fer. En arribar Bartomeu va ser detingut i tancat amb els seus germans. A primers d'octubre de 1500 els germans Colom van ser enviats a la peninsula. A les darreres setmanes de l'any 1500 arribaren a Granada i es presentaren davant dels reis. El 1502 Colom inicià el seu quart i darrer viatge. Arribà a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics. Explorà les costes de l'actual Hondures, i el 1503 arribà a Jamaica on perdé els dos vaixells que li quedaven. El 1504 foren rescatats de Jamaica i a final d'any arribava a la península.
Els altres descobridors (1499-1510)
miniatura|Viatges d'Alonso de Ojeda (1499 - 1502) i (1509 - 1510).