alt=Imatge d'una protesta antigitana a Sofia (Bulgària) el 1r d'octubre del 2017.|miniatura|Protesta antigitana a Sofia (Bulgària) el 1r d'octubre del 2017.Lantigitanisme o romofòbia és el racisme específic contra el poble roma, sinti, traveller i altres comunitats que són estigmatitzades en l'imaginari col·lectiu com a "gitanes" atribuint un sentit pejoratiu al terme. Encara que el terme obté cada vegada més reconeixement institucional, encara no hi ha un acord total sobre la seva naturalesa i implicacions. L'antigitanisme s'utilitza amb freqüència en un sentit restringit per assenyalar les actituds antigitanes o l'expressió d'estereotips negatius a l'espai públic o el discurs de l'odi. No obstant això, l'antigitanisme fa referència a un espectre més ampli de les expressions i pràctiques discriminatòries, incloent formes subtils i invisibilitzades. L'antigitanisme no és només el que es diu, sinó el que es fa i també el que no es fa, com podria ser la impunitat davant un delicte d'odi contra persones o comunitats gitanes.
Existeix la creença que és a causa del seu estil de vida seminòmada i a les diferències de llenguatge i cultura, que s'ha produït una sensació de desconfiança i rebuig als gitanos i gitanes per part dels països pels quals s'han estès al llarg del temps. No obstant això, les persones i comunitats gitanes no són responsables ni causants de l'antigitanisme, sent forçats a l'assimilació i exclosos al llarg de la història del poble gitano.
L'arrel tsigan és la base de la paraula que designa als roma en molts idiomes europeus. En la majoria d'aquests llenguatges la pronunciació és similar a la paraula hongaresa cigány. En espanyol ha donat origen al terme “cíngaro”, derivat de la paraula hongaresa. Però el terme més conegut i estès és el de “gitano”, derivat de la paraula "egiptano", perquè al es creia que els gitanos venien d'Egipte o d'Egipte Menor, una regió de l'Àsia Menor.
Definició Encara no existeix una definició comunament acceptada de l'antigitanisme que trobi una àmplia acceptació en la societat civil, les institucions públiques i l'acadèmia. Certs elements es repeteixen, però les descripcions sovint són imprecises o fins i tot manquen totalment de documents que utilitzin el terme. Però utilitzar l'antigitanisme com a sinònim de "discriminació dels romanís" o com una referència a certes expressions específiques (tals com a discurs d'odi o estereotips negatius) enfosqueix l'especificitat, l'abast i l'estructura subjacent del fenomen.
El terme "antigitanisme" apareix per primera vegada a la fi de la dècada de 1920 a Rússia. El seu actual ús s'origina als debats acadèmics dels anys setanta i vuitanta i va començar a entrar en el lèxic institucional a principis dels anys 2000. La seva adopció gradual assenyala el reconeixement que els romanís i els grups estigmatitzats com a "gitanos" són víctimes d'una forma específica de racisme. Aquest reconeixement és un pas transcendental en la lluita per la igualtat de drets.
Els textos clau que reflecteixen aquest procés inclouen la Resolució del Parlament Europeu de 20055, que per primera vegada va utilitzar "antigitanisme" en un document oficial de la UE. L'OSCE, FRA i, en particular, el Consell d'Europa (CoE) han estat pioners en l'exploració de les implicacions de l'antigitanisme i la seva inclusió en les agendes dels responsables polítics. La Recomanació de la ECRI del Consell d'Europa núm. 13 (2011), segueix sent el punt de referència per abordar l'antigitanisme de manera coherent i global.
En 2015, el Parlament Europeu va reiterar la seva crida de 2005 per fer front a l'antigitanisme, i la Comissió Europea va utilitzar per primera vegada de manera significativa l'informe sobre l'aplicació del Marc de la UE per a les estratègies nacionals d'integració roma. Malgrat el seu ús institucional creixent, encara és necessari el seu reconeixement traduït en una acció efectiva i basada en una comprensió profunda del fenomen.
La definició d'antigitanisme proposada per Valeriu Nicolae en el seu article de 2006 "Cap a una definició d'antigitanisme" segueix sent influent avui. A través de la seva afirmació que la deshumanització forma el principi central de l'antigitanisme, l'argumentació del document és més evocadora que sistemàtica. Com suggereix el títol, pretén generar debat, no tancar-lo.
Des de l'Alliance Against Antigypsyism es va proposar en 2016 la següent definició de treball:
"L'antigitanisme és un complex persistent i construït històricament de racisme consuetudinari contra grups socials identificats sota l'estigma "gitano" o altres termes relacionats, i incorpora: una percepció i descripció homogeneïtzants i essencializants d'aquests grups; l'atribució de característiques específiques als mateixos; les estructures socials discriminatòries i les pràctiques violentes que sorgeixen en aquest context, que tenen un efecte degradant i ostracista i que reprodueixen desavantatges estructurals".
Aquesta definició de treball té com a objectiu presentar una explicació analíticament coherent de l'antigitanisme. Subratlla la seva estructura en capes, indicant de quina manera les pràctiques discriminatòries que formen part de l'antigitanisme flueixen i es relacionen amb la construcció ideològica d'un altre, un procés que l'antigitanisme té en comú amb altres racismes. Subratlla el caràcter inventat o "imaginari" dels seus objectes, per aclarir que no es dirigeix a individus o grups amb atributs comuns, sinó que opera sobre la base de la projecció de certs trets compartits que suposadament difereixen d'unes normes comunes, al mateix temps que nega als afectats el reconeixement d'una dignitat comuna.
La definició també posa en relleu el caràcter històric del fet que no té un contingut fix, s'adapta als canvis socials, econòmics i les realitats polítiques, però sempre ressorgeix. Aquesta definició evita posar certes manifestacions de l'antigitanisme específiques al centre d'atenció, a fi de no ocultar altres formes d'antigitanisme menys visibles però igualment perjudicials. Reconèixer l'antigitanisme és reconèixer el caràcter multifacètic del fenomen i les arrels comunes de les pràctiques discriminatòries sota diferents formes i intensitats.
Terminologia Termes com a "racisme antigitano" o "romofòbia", que de vegades es proposen com a sinònims, es refereixen directament al grup que està majoritàriament però no exclusivament, afectat per aquest racisme. El terme "antigitanisme" fa referència a les projeccions des de l'imaginari col·lectiu cap al "gitano". És analíticament més precís i deixa clar que altres grups, sinti, travellers, manuche, egipcians, estan igualment afectats. El terme "antigitanisme” transmet un mateix contingut, ja que s'estableix "gitano" com en el terme anglès, que té elements d'aquesta ideologia racista.
D'altra banda, no s'utilitza el terme amb guió "anti-gitanisme" perquè podria fer l'efecte que alguna cosa com el 'gitanisme' existeix. Encara que certs corrents de pensament afirmen l'existència d'una Rromanipen, és a dir, un marc compartit d'afiliació entre els romanís, això no s'ha de relacionar en absolut amb les projeccions pronunciades en el discurs de l'antigitanisme, ja que aquells que encarnen l'antigitanisme són completament ignorants de les cultures i perspectives romanís.
Història de l'antigitanisme Edat mitjana A principis del s'esmenten en els registres de l'Imperi Romà d'Orient la presència dels Atsínganoi, que són descrits com un poble de fetillers inspirats pel diable i que pretenen predir el desconegutGeorge Soulis (1961): The Gypsies in the Byzantine Empire and the Balkans in the LAte Middle Ages (Dumbarton Oak Papers) Vol.15 pp.146-147, cited in David Crowe (2004): A History of the Gypsies of Eastern Europe and Russia (Palgrave Macmillan) p.1
Al els gitanos s'havien estès per la major part d'Europa, i per guanyar-se la vida treballaven com a músics, calderers i a vegades com a soldats.David Crowe (2004): A History of the Gypsies of Eastern Europe and Russia (Palgrave Macmillan) p.
Mentre els turcs otomans s'estenien pel territori de l'actual Bulgària van relegar als gitanos, que mancaven d'una afiliació professional permanent al nivell més baix de la societat.Crowe (2004) p.2 A Eslovàquia i l'oest d'Hongria i Croàcia, es van emetre ordres contra els gitanos, que eren considerats espies o infiltrats dels turcs. En aquesta atmosfera van ser expulsats de moltes localitats i el seu nomadisme es va incrementar. La primera legislació contra els gitanos va ser promulgada a Moràvia el 1538, i tres anys després l'emperador Ferran I d'Habsburg va ordenar que els gitanos dels seus regnes fossin expulsats després d'una sèrie d'incendis a Praga.Crowe (2004) p.1, p.34 El 1548, la Dieta d'Augsburg va declarar que qualsevol que matés un gitano, no seria culpable d'assassinat.Crowe (2004) p.34 El 1556, el govern va suavitzar la mesura afegint la prohibició d'ofegar a dones i nens gitanos.
A Anglaterra, l'“Acta dels Egipcis” de 1530 prohibia als romanís entrar al país i ordenava, als que ja vivien en territori anglès, que l'abandonessin en 16 dies. Els qui no complissin l'ordre podrien ser empresonats, deportats i sofririen la confiscació de les seves propietats. La mesura va ser suavitzada amb l'“Acta dels Egipcis” de 1554, que retirava el càstig als romanís que abandonessin les seves “repugnants, desviades i impies” formes de vida i companyies i s'assentessin en un lloc de forma estable. No obstant això, pels qui es neguessin a portar una vida sedentària, el càstig s'elevava a l'execució.
Segle El 1710, l'emperador Josep I d'Habsburg va emetre un edicte contra els gitanos ordenant que tots els homes adults siguin penjats sense judici i que les dones i els joves siguin assotats i expulsats per sempre. A més, se'ls tallava l'orella dreta en el regne de Bohèmia i l'orella esquerra a Moràvia. En altres parts d'Àustria eren marcats a l'esquena amb un ferro candent, representant la forca. Aquests càstigs i mutilacions permetien a les autoritats identificar els gitanos en un segon arrest. A més l'edicte imperial ordenava els funcionaris locals que perseguissin als romanís o que paguessin una multa de 100 tàlers si no ho feien. Qualsevol que ocultés o ajudés als gitanos seria castigat amb mig any de treballs forçats.
Encara que molts gitanos van fugir, es van produir diverses massacres. El 1721, l'emperador Carles VI d'Habsburg va incrementar la duresa de la mesura incloent l'execució de dones gitanes adultes, i que els nens gitanos anessin separats dels seus pares i internats en hospicis per a la seva educació.Crowe (2004) p.36-37 El 1774, l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria va emetre un edicte prohibint els matrimonis amb gitanos. Una dona romaní que es casés amb un no gitano havia de presentar evidències d'un treball estable i industriós a casa i familiaritat amb els principis del catolicisme, i un home romaní que es casés amb una dona no gitana havia de demostrar habilitat per mantenir una dona i fills. A més, els nens gitanos majors de cinc anys havien de ser apartats dels seus pares i educats per famílies no gitanes.Crowe (2004) p.75
En l'actual Romania, els prínceps, terratinents i monestirs ortodoxos mantenien als gitanos com a esclaus. L'esclavitud romaní no va ser abolida fins al 1856, després de diverses revoltes.Company News Story
Porraimos Aquestes i altres mesures semblants i discriminatòries es van emetre en un grau o un altre per tots els països europeus, i la tendència es va accentuar amb el sorgiment dels diversos nacionalismes, que rebutjaven i marginaven als gitanos i altres minories ètniques i religioses com una amenaça o un obstacle per a la unitat nacional.