alt=Estudiants en una escola islàmica del Pakistan l'any 2011.|miniatura|Estudiants en una escola islàmica del Pakistan l'any 2011.Les complexes relacions de la dona en l'islam són definides pels textos islàmics i per la història i cultura del món islàmic.Haddad and Esposito, pp. xii Si bé l'Alcorà estableix que els homes i les dones són iguals fins i tot hi ha una surah en l'Alcorà que es diu An-Nisà, Les dones,The position of women in Islam by Dr. Jamal A. Badawi, edited by Ayesha Bint Mahmood. també diu que «els homes són els protectors i proveïdors de les dones, perquè Al·là ha fet que un d'ells superi l'altre, i perquè gasten dels seus béns. Per tant, les bones dones són devotament obedients i modestes en absència del seu espòs que és el que Al·là exigeix». Encara que l'Alcorà s'expressa en aquest termes, la superioritat dels homes s'interpreta en termes de la fortalesa del context -els homes mantenen les dones. Aquest versicle fa referència a les relacions entre el marit i la seva esposa, i no en el context general de la societat.

La jurisprudència islàmica (Xaria) parla de contemplació, les diferències es donen entre els rols de les dones i els homes, drets i obligacions. No obstant això, ni l'Alcorà ni el Hadit mencionen que les dones hagin de ser mestresses de casa. En la major part dels països musulmans les dones posseeixen un conjunt divers de drets pel que fa al casament, el divorci, els drets civils, l'estatus legal, codis de vestimenta i educació, basats en diferents interpretacions de l'Alcorà. Els erudits i altres analistes discrepen respecte a si és correcta la interpretació d'aquests imperatius religiosos i si són o no justos.

Rol de gènere miniatura|Dona recollint llavors per cultivar L'Alcorà presenta dos visions pel que fa al rol de la dona. Ambdues emfatitzen la igualtat de les dones i els homes davant Déu pel que fa als seus deures religiosos (incloent creure en Déu i en el seu profeta, pregar, fer dejuni, fer actes de caritat, realitzar el pelegrinatge a la Meca i a Medina) i col·loca a les dones «sota» la cura dels homes (és a dir, els homes són responsables des d'un punt de vista financer de les seves esposes). En cert versicle s'indicaː «Els homes estan per damunt de les dones precisament per preeminència que Déu posà dels uns sobre les altres i perquè ells tenen més despeses a fer dels seus diners». L'Alcorà explica que els homes i les dones són iguals en la creació i en la vida eterna posterior, però no idèntics. La sura An-Nisà, Les dones, al primer versicle, indica que els homes i les dones han estat creats d'una sola ànima. Una persona no s'avantposa a l'altra, una persona no és superior a l'altra i una persona no és derivada de l'altra. Una dona no ha estat creada per servir als propòsits d'un home. Sinó que ambdós han estat creats per benefici mutu de cadascun.

Matrimoni i sexualitat miniatura|Casament musulmà a la vora d'un riu a l'Índia. esquerra|miniatura|Jove amb el cap cobert. A diferència del món occidental en el qual el divorci era relativament inusual fins als temps moderns, i contrastant amb les baixes taxes de divorci a l'orient modern, el divorci era relativament comú entre certs estats de finals del món musulmà medieval. Al Sultanat Mamel·luc i a l'Imperi Otomà, la taxa de divorci era més elevada que l'actual a l'Orient Mitjà. L'Alcorà explícitament tracta sobre el zawaj al-hall, o matrimoni amb problemes, en el qual un home desitja contraure matrimoni amb una antiga esposa per segona vegada; al respecte estableix que perquè un segon matrimoni sigui legal per l'antic espòs, la ex esposa ha d'haver estat casada durant un període intermedi amb un segon home des de la renúncia al matrimoni previ. La intenció d'aquest paràgraf de l'Alcorà era posar fi als abusos del dret a renunciar al matrimoni que es remuntava a costums antigues.

A l'Egipte medieval, Al-Sakhawi va deixar registres de les històries maritals de més de 500 dones, en la que és la major mostra de dones casades de l'Edat Mitja, entre les seves conclusions cita que un terc de totes les dones en el Sultanat Mameluc d'Egipte i Síria es casàven més d'una vegada, moltes es casàven tres o més vegades. Segons Al-Sakhawi, gairebé tres de cada deu matrimonis durant el a el Caire finalitzava en divorci. A inicis del , en algunes vil·les de l'oest de Java i de la península de Malaca la taxa de divorci era gairebé del 70%.

¿Qui es pot casar? miniatura|Il·lustració dun recinte exclusiu per dones en un Serrall. Els costums pel que fa al matrimoni varien entre els diferents països musulmans. Els costums culturals de vegades són implementats en el context de l'Islam. No obstant, la jurisprudència islàmica permet una poligàmia limitada sota determinades circumstàncies.

Segons el dret islàmic, el matrimoni no pot ser forçat."Ibni `Abbaas cita el caso de una joven que fue a ver al mensajero de Dios, Mahoma, y le explicó que su padre la habia obligado al matrimonio sin su consentimiento. No obstant s'ha de destacar que el contracte matrimonial es porta a terme entre el guardià de la núvia i el nuvi, no entre aquest últim i la núvia. Només un musulmà lliure pot ser el guardià de la núvia. El guardià generalment és un familiar de la núvia, preferiblement el seu pare. Gran part dels erudits de l'Islam sostenen que si la núvia és verge, el guardià, que és el seu pare o avi patern, poden obligar-la a contraure matrimoni en contra del seu desig.

Tradicionalment, els juristes islàmics han sostingut que les dones només es poden casar amb homes musulmans, l'evidència en aquest sentit és el versicle 60ː10 que tracta sobre dones musulmanes que no són devotes a causa d'homes no creients (no musulmans), i el versicle 2ː221, que tracta sobre dones musulmanes que no són devotes a causa d'homes politeïstes. Una altra evidència és una dona de l'època del Profeta, Ramla bint Abi Sufyan, el marit de la qual es va convertir al cristianisme, el que va fer que el matrimoni quedés anul·lat. Per altra banda, l'Alcorà permet als homes musulmans contraure matrimoni amb dones de la Gent del Llibre, un terme que inclou a les jueves i cristianes, però han de ser castes. Tot i això, la llei fiqh ha determinat que és makruh (rebutjable però no prohibit) que un home musulmà es casi amb una dona que no és musulmana en un país que no és musulmà. L'estudiós Bilal Philips ha expressat que el versicle que permet que els homes musulmans es casin amb dones que no són musulmanes no és vàlid en el món actual a causa de diverses raons entre las que es troba la seva interpretació errònia. Una explicació de les restriccions sobre el matrimoni és que les mateixes s'ajusten al principi que els musulmans no s'han de posar en una posició inferior a l'ostentada pels seguidors d'altres religions.Friedmann (2003), p. 162

El califa Úmar, a qui els musulmans consideren com un dels «homes savis», obertament va prohibir el matrimoni amb dones d'altres religions dientː «¿Si tots fossin empressin aquesta dispensa qui es casaria amb les joves musulmanes?»

El xeic Ahmad Kutty, un erudit de Toronto, ha expressat el seu rebuig al matrimoni entre persones de diferents religions, citant el califa Úmar. https://web.archive.org/web/20151016210718/http://www.onislam.net/english/ask-the-scholar/family/marriage/174258-marriage-to-a-christian-woman-unrestrictedly-permitted.html

El matrimoni als països predominantment musulmans encara conserva certes pràctiques pròpies dels temps preislàmics. L'endogàmia, la cerca de parella en el nucli de la comunitat veïna i la poligàmia són comuns en alguns països islàmics. No obstant, existeixen països musulmans als quals la poligàmia és il·legal o es troba restringida pels nous codis familiars, per exemple el Moudawwana al Marroc. La poligàmia és permesa sota determinades condicions, però no és popular.The New Encyclopedia of Islam (2002), AltaMira Press. Tot i això, l'Alcorà posa èmfasi en no promoure-la, expressant que, «se'ls ha de fer justícia a totes, però no seràs capaç de fer-ho, per tant no et dediquis per complet a una mentres ignores a la resta d'esposes». Això també s'ha d'entendre des del punt de vista del context històric, ja que era en realitat una restricció quant a la quantitat d'esposes que els homes de les tribus àrabs poden tenir. De vegades els homes d'època preislàmica podien arribar a tenir fins a vuit esposes. A les dones no se'ls permet practicar la poliàndria, mentre que als homes si que se'ls permet tenir diverses esposes.Ghamidi, Mizan, The Social Law of Islam

Un matrimoni de plaer, en el qual un home paga una quantitat de diners a la dona o a la seva família a canvi d'una relació marital transitòria, és una pràctica antiga que ha tornat a reviure a l'Iran en temps recents. Els que la practiquen citen la xaria, que indica que és una pràctica permesa. Els grups de drets de la dona han condemnat aquesta pràctica per considerar-la una forma de prostitució legalitzada.

Comportament en el matrimoni L'Alcorà considera que l'amor entre els homes i les dones és un signe de Déu. Els esposos han de ser bons amb les seves esposes i les esposes han de ser bones amb els seus esposos. Dit això, s'ha de destacar que l'Alcorà permet que els homes colpegin sense força a les seves esposes si «sospiten de la seva lleialtat», tot i que menciona que, almenys en algunes traduccions, se les ha de castigar de manera «lleugera». S'ha debatut què significa un càstig «lleuger», existint diverses postures pel que fa a l'estricte de les restriccions que imposa el terme «lleuger». També està estipulat que els homes tenen el dret d'utilitzar el cos de les seves dones com una possessió, emprant-lo com i quan l'home ho desitgi i on el consentiment de la dona no està subjecte a discussió. L'Alcorà també encoratja la discussió i l'acord mutu en les decisions familiars encara que la decisió de l'home és la definitiva.

Sexualitat Es creu que l'Islam associa el plaer sexual amb el matrimoni; per exemple aquesta és la tesi d'Asra Nomani a la seva polèmica obra Islamic Bill of Rights for Women in the Bedroom (Drets islàmics per les dones al dormitori). A continuació es presenten alguns exemples d'aquesta posturaː

Es valora, en gran manera, la castedat femenina (que no s'ha de confondre amb el celibat). Per protegir a les dones d'acusacions de comportament no cast, l'escriptura estableix severs càstigs per aquells que realitzen acusacions falses sobre la castedat d'una dona. No obstant, en algunes societats, poques vegades es qüestiona una acusació i la dona acusada poques vegades té l'oportunitat de defensar-se d'una forma apropiada i justa.

Mutilació Genital Femenina De forma equivocada la Mutilació Genital Femenina (MGF) s'ha associat de vegades al Islam. En efecte, és principalment practicada a certes zones d'Àfrica, Orient Pròxim i Àsia, on ha adquirit una dimensió religiosa a causa de la justificació de que aquesta pràctica ajuda a mantenir la castedat femenina. Un estudi portat a terme per UNICEF en 14 països africans no va trobar una correlació entre religió i la pràctica de la MGF.UNICEF. A Mauritània, on els «promotors de la salut estimen que més del 70̤̥ per cent de les nenes mauritanes pateixen l'ablació parcial o total dels seus genitals externs sense mediar raó de caràcter mèdic», el gener del 2010, 34 erudits del Islam han signat una fatwa prohibint aquesta pràctica. L'objectiu és evitar que les persones citin a la religió com una justificació per la MGF. Els autors citen el treball de Ibn al-Hajj, un expert legal islàmic, que afirma que «aquestes pràctiques eren desconegudes als països del Magreb». La MGF «no és un hàbit instintiu, segons els Malkis; per tant, va ser abandonada a les regions del nord i occidental del país», van agregar els autors."Mauritania fatwa bans female genital mutilation", BBC, January 18, 2010

Zina