Luigi Carlini fou un compositor de música italià del .
Després d'estrenar diverses òperes a Nàpols, marxà a París el 1832, ciutat en la qual es dedicà especialment a l'ensenyança del seu art, retornant a Itàlia deu anys més tard, estrenant a Florència la seva última òpera titulada Ildegonda. Anteriorment havia fet representar amb èxit a Itàlia les òperes: La gioventú di Enrico Quinto (1819), Solimano secundo ossia de tre sultane (1820), Il contracambio ovvero l'Amor allà prova (1823), Francesca da Rimini (1825), Gli sposi fuggitivi (1828), i durant la seva estança a París la partitura del ball Chao-Kang.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11, pàg. 986. ()
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors napolitans Categoria:Compositors toscans Categoria:Artistes pisans Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII