El Premi Josep Vallverdú d'assaig és un premi literari en llengua catalana convocat anualment per la Paeria de Lleida des de l'any 1984 i està dotat amb 9.000 euros. Al guardó hi poden optar obres inèdites i és atorgat públicament al mes de novembre.
Obres guanyadores 1984: Núria Perpinyà i Xavier Macià per La poesia de Gabriel Ferrater 1985: Àngel Castiñeira per Àmbits de la Postmodernitat 1986: Vidal Vidal per Les rutes de Ponent 1987: Josep M. Casasús per El periodisme a Catalunya 1988: Oriol Pi de Cabanyes per Repensar Catalunya 1989: Carme Arnau per Miralls màgics. Aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda 1990: Gerard Vergés per Eros i art 1991: Xavier Duran per Les cruïlles de la utopia 1992: Enric Bou per Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques 1993: Xavier Lamuela per Estandardització i establiment de les llengües 1994: Josep Piera per El paradís de les paraules 1995: Núria Bou per La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood 1996: Salvador de Brocà per Les arrels romàntiques del present 1997: Ramon Camats per Les emocions de poder 1998: Ferran Sàez per El crepuscle de la democràcia 1999: Lluís Quintana per La paradoxa del majordom. Guia pràctica per reconèixer un esnob (i no tornar-s'hi) 2000: Ramon Camats per El llegat d'Antígona. El principi de desobediència civil 2001: Jordi Julià per Un segle de lectura. Assaig de literatura contemporània i el seu estudi 2002: Francesc Torralba per Un altre món és possible? Educar després de l'Onze de Setembre 2003: Francesc Burguet per Les trampes dels periodistes 2004: Pere Ballart per El riure de la màscara 2005: Jordi Ramírez per Les pel·lícules del laberint 2006: Eduard Vilella per Doble contra senzill 2007: Josep J. Conill per Submarins de butxaca. Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus 2008: Joaquim Espinós per Història d'un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana 2009: Elena Yeste per L'era de l'hipermemòria. Revisionisme en temps de tardor 2010: Ramon Usall per Futbol per la llibertat 2011: Eusebi Ayensa per D'una nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna 2012: Miquel Pueyo i Ernest Benach per Mort certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa 2013. Pere Franch per La guerra explicada des del Despatx Oval. Com els presidents nord-americans justifiquen l'acció bèl·lica en el seu discurs 2014: Carlos Miguel Ruiz per La digitalització de l'altre 2015: Xavier Duran per L'individu transparent. Dels raigs X al big data 2016: M. Àngels Cabré per Miralls creuats Roig/Capmany 2017: Joan Garcia del Muro i Solans per Good bye, veritat: una aproximació a la postveritat 2018: Josep Ballester per Atles d'aigua i pedra 2019: Jordi Romeu per Les arnes de Bendicó 2020: Lourdes Toledo per La inquietud (Dietari 2018-2019) 2021: Eusebi Ayensa per Un català a Grècia 2022: Josep Maria Sala-Valldaura per La serp i la poma. Al voltant del llenguatge poètic 2023: Helena Guasch per (In) comunicats 2024: Pere Bosch per El soldat lleial 2025: Rafel Jaume per L'algorisme d'Orfeu. Música, ètica i intel·ligència artificial
Referències
Categoria:Premis de literatura catalana de Catalunya Categoria:Premis d'assaig en català Categoria:Cultura de Lleida