LAnarquia militar és un període de la Crisi del que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder. En aquest període també s'intensificaren les invasions bàrbares (gots, alamans, francs), i els primers intents de desmembrament de l'imperi. A l'altra punta de l'imperi, els sassànides reemplaçaren els parts a l'Orient en la seva hostilitat amb Roma.
Maximí el Traci Mort Alexandre Sever, el darrer emperador de la Dinastia severa, Maximí el Traci, d'origen got, conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia el 235 i es va trobar amb una invasió recent dels germànics Alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234).
El mateix any de l'accés al tron de Maximí, Udainath Ben Hairan va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maximí, escollit per les tropes però que no havia desenvolupat anteriorment cap dignitat de rang senatorial o eqüestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exèrcit (era un dels generals més populars, i havia ingressat a l'exèrcit a la guàrdia de l'emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulència) i va ignorar completament al Senat, qui per la seva part li va mostrar la seva hostilitat. Durant el seu govern hi va haver freqüents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes. El 236 va aconseguir recobrar el territori dels Agri Decumates, i va començar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els sàrmates (237- 238). El 237 els perses sassànides van envair novament Mesopotàmia. El General Emperador va triomfar contra els dacis i sàrmates (238), però simultàniament els carps i gots van envair Mèsia Inferior.
L'any dels sis emperadors
La situació era delicada. El sosteniment de l'exèrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la província d'Àfrica van ser els primers a reaccionar; aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i la joventut de Tisdre (centre productor d'oliva) van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial
Gordià I i Gordià II Es va proclamar Emperador a l'ancià procònsol Gordià I (descendent dels Gracs, i que era a Tisdre) qui per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordià II. Quan es va saber la rebel·lió d'Àfrica, el Senat, hostil a Maximí, va reconèixer el nou Emperador. El governador de Numídia, Capel·lià, partidari de Maximí, va marxar sobre Cartago i va derrotar les forces locals i les forces reclutades pels terratinents, morint en la lluita Gordià II. El pare d'aquest, Gordià I, que tenia 80 anys, en conèixer la notícia, es va suïcidar.
Balbí i Pupiè, i Gordià III El Senat va mantenir la seva hostilitat a Maximí, i va designar Emperadors conjunts a Dècim Celi Balbí (distingit senador) i Marc Clodi Pupiè Màxim (destacat militar), als quals poc després, i sota pressió popular, es va afegir un tercer Emperador, Gordià III (de 13 anys), fill de Gordià II. Maximí, que havia designat "Cèsar" a Juli Ver Màxim, va marxar a Itàlia per imposar allà la seva autoritat, però va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia, i els seus propis soldats el van assassinar, i també a Ver Màxim.
Balbí i Pupiè van quedar de fet com a emperadors doncs Gordià III era massa jove, però aviat es van enemistar entre ells i van donar lloc a les conspiracions dels pretorians. Una primera rebel·lió va fracassar, però en un segon intent els dos Emperadors van ser assassinats i Gordià III, que comptava amb el suport popular, va ser reconegut com a únic Emperador. El prefecte del Pretori, Furi Sabí, va reorganitzar l'exèrcit i va aconseguir rebutjar als carps, gots i perses sassànides. El 240 es van produir combats fronterers amb els francs a la regió de Magúncia (els francs entraven per primer cop a la història), i els gots van tornar a efectuar incursions a Tràcia i Mèsia que van ser rebutjades, i a l'any següent (241) els sassànides atacaren la província d'Osroene (a Mesopotàmia) i amenaçaren Síria. Gordià es va casar amb Tranquil·lina, filla de Timesiteu, prefecte del Pretori, sota consell del qual va expulsar de la cort als eunucs, i va organitzar una forta expedició contra els perses. Aquests van ocupar la resta dels territoris romans a Mesopotàmia, i una part d'Armènia (242). Les forces romanes i les perses es van enfrontar, i en una batalla a prop de l'Eufrates va morir Timesiteu (probablement el 243) succeint-lo al càrrec un àrab anomenat Marc Juli Felip, qui aviat es va enfrontar a Gordià III, i poc després es creu que el va fer assassinar (244), si bé la versió persa parla que Gordià va morir en combat contra els sassànides.Historia Augusta XIX 20,4
Felip l'Àrab Marc Juli Felip, conegut com a Felip l'Àrab, es va proclamar Emperador i va ajustar una pau amb Pèrsia que comprenia el pagament d'una forta suma i el lliurament d'un tribut. Sigui com sigui Felip l'Àrab va ser aclamat Emperador per les legions i va designar "Cesar" al seu fill Marc Juli Filip.
Felip va tractar de fer-se reconèixer pel Senat, que després de certes vacil·lacions, va accedir. Va concloure probablement la pau amb Pèrsia (encara que es va difondre el rumor que la pau havia estat ajustada per Gordià abans de la seva mort), i de fet va renunciar tàcitament a Mesopotàmia i a part d'Armènia ja ocupades pels sassànides. El 246 el seu fill Filip va rebre el títol d'"August" és a dir coemperador. Però en diverses províncies van sorgir pretendents, sense que el reconeixement del Senat als Felip pogués impedir-ho.
Les legions d'Orient es van sublevar el 248 i van proclamar a Papiè, però els rebels van acabar sotmetent-se; poc després (ja el 249) les legions de Pannònia i Mèsia (temoroses dels invasors gots que havien envaït la regió des de feia uns mesos) van proclamar Emperador al centurió Pacatià, i les del sud de la Gàl·lia van proclamar a Claudi Marci. Felip va enviar contra els rebels de Pannònia i Mèsia (i per frenar als gots que des de feia uns mesos assolaven la regió) al general panoni (nascut a Budalia, prop de Sírmium) de rang senatorial C. Mesi Quint Trajà Deci, emparentat per matrimoni a una antiga família italiana. L'any 248 els sàrmates van envair Dàcia i com ja hem indicat, a l'any següent també els gots van efectuar incursions a la regió del Danubi. Quan el general Deci va arribar a la zona Danubiana, les legions van abandonar a Marí, que va ser assassinat, i van proclamar Emperador per la força a Deci.
Aquest no es va enfrontar a sàrmates i gots, sinó que va dirigir les seves forces a Itàlia, amb intenció de renunciar a la corona després de prendre algunes mesures urgents, però Felip, desconfiant d'ell, li va sortir a l'encontre amb tropes, però Deci les va derrotar a Verona (249), on Felip va morir en la lluita i Deci va ser reconegut Emperador pel Senat (no és segur si Marc Juli Filip va morir a la mateixa batalla o va ser assassinat a Roma pels pretorians quan es va conèixer la mort del pare). Després de posar fi a la rebel·lió de Pacatià i dictar mesures contra la secta oriental dels cristians (que ells van anomenar la "setena persecució") dictant el primer edicte general contra la nova religió, va preparar una expedició al Danubi per combatre els gots (250- 251). El 250 Hairan o Havian II ben Odenat va succeir al seu pare en el govern de Palmira i en aquest mateix any Deci va nomenar "Cèsar" al seu fill Herenni Etrusc i el va enviar al Danubi. A Síria es va sublevar Jotapià, que es va proclamar Emperador, però va acabar vençut i executat. El 251 la lluita contra els gots, a Mèsia i Tràcia, va adquirir protagonisme (van ocupar diverses ciutats i van derrotar Deci i a Volusià a Berea de Macedònia. El governador de Tràcia, Gai Juli Prisc, es va proclamar Emperador. Deci va partir de Roma, reunint-se amb Volusià, i després de derrotar Prisc, es va enfrontar als gots, aconseguint vèncer-los repetidament, fins que en una última batalla en Abritium (Dobrudja) van trobar la mort (novembre del 251).
El governador de Mèsia, Gai Vibi Trebonià Gal, va ser aclamat Emperador, i va associar al govern a Hostilià, un altre fill de Deci. Trebonià, comprenent que era difícil combatre els gots, els va comprar la pau, oferint-los-hi una gran quantitat d'or si es retiraven (251). Els gots no van respectar el tractat i van tornar a envair la Mèsia, però van ser rebutjats pel seu governador Marc Emilià, que va prometre als legionaris els diners que havien de lliurar-se als gots; després de la victòria els legionaris el van aclamar Emperador (252). A Roma mentrestant, es va desencadenar una epidèmia de pesta que es va estendre a altres províncies (del 252 al 266), i va morir el Cèsar Hostilià. Trebonià Gal va associar llavorsa l'imperi al seu propi fill Volusià, i va preparar la lluita contra el seu rival Marc Emilià. Mentrestant els sàrmates tornaven a assolar Dàcia (252), i a Palmira moria Havian II al que va succeir el seu germà Odenat II, casat amb Zenòbia. L'any 253 Gal va enviar contra Emilià al general i senador Publi Aureli Licini Valerià, que més tard seria proclamat emperador amb el nom de Valerià I. Trebonià Gal i el seu fill Volusià van acudir a sotmetre els rebels personalment, però les seves tropes es van passar a Emilià, i Gal i Volusià van morir a mans dels soldats a Terni (febrer del 254). Emilià va quedar com a únic Emperador, sent reconegut pel Senat. Els alamans i francs van travessar el Rin i van penetrar en Les Gal·lies, i Emilià no va trigar a ser assassinat pels seus propis soldats a Spoleto.
Valerià I i Gal·liè: Primera partició de l'Imperi Valerià I, que va ser reconegut Emperador pel Senat, va designar "Cèsar" al seu fill Publi Licini Gal·liè, a qui va confiar poc després el govern de les províncies occidentals, amb el títol d'"August" iniciant així un fraccionament de l'Imperi que acabaria sent definitiu. Gal·liè va rebutjar als alamans quan ja penetraven a Itàlia, però el seu pare no va poder impedir les incursions dels gots que arribaren fins i tot a la costa de l'Àsia Menor (a més de Mèsia, Tràcia i Macedònia), ni tampoc una incursió del poble dels boranis (que des de Crimea van travessar en vaixells la mar Negra) i encara que va ser inicialment rebutjada van acabar ocupant Trebisonda l'any 253. Gal·liè va combatre amb fortuna i va expulsar els alamans i francs (254) però va haver de fer front a una nova amenaça: les incursions dels nòmades a la província d'Àfrica, als que va aconseguir derrotar completament després de sis anys de combats 254-260. Valerià va controlar als gots i altres pobles, i va fer front a les incursions dels sàrmates, que el 254 van dirigir els seus atacs cap a Pannònia.Historia Augusta XII, 2-5
A partir del 255 Valerià va haver de dirigir la seva atenció a la frontera persa, perquè les posicions romanes a Armènia, Síria i Capadòcia estaven amenaçades pels sassànides; els gots van renovar les seves incursions. El 257 es va produir una nova onada de repressió contra la secta dels cristians (anomenada la "vuitena persecució", que va acabar més tard per ordre del seu fill Gal·liè quan aquest va arribar a Emperador) i el mateix any es va produir el famós incident d'Antioquia, ciutat ocupada pels perses, quan part de la població estava al teatre, se'n va adonar de la conquesta quan ja els perses havien pres la ciutat.
El 258 el governador de les Gàl·lies, Marc Casià Latini Pòstum, es va sublevar i les legions el van proclamar Emperador a Trèveris, mentre les legions de Pannònia proclamaven emperador a Decim Leli Ingenu (o Inganul). Pòstum es va apoderar de la Tarraconense (cap al 259) i altres províncies, governant fins al 267, i en aquell any el va succeir el seu fill Victorí, del que no se sap si també va dominar la Tarraconense.