L'indicador de tipus de Myers-Briggs (conegut per l'acrònim MBTI, de les sigles Myers-Briggs Type Indicator) és un qüestionari autoavaluat que fa afirmacions pseudocientífiques per classificar els individus en 16 "tipus de personalitat".
L'MBTI és una teoria psicomètrica que indica quines són les preferències psicològiques de les persones, com perceben el món que les envolta i com prenen decisions.MBTI basics, The Myers-Briggs Foundation, 2014Myers-Briggs Type Indicator (MBTI), CPP.com, Menlo Park, CA, 2014 És un teoria introspectiva i autoavaluable que és usada com a eina psicològica arreu del món.
L'MBTI va ser creat per Katharine Cook Briggs (1875 - 1968) i la seva filla Isabel Briggs Myers (1897 - 1980). Es basa en la teoria tipològica proposada per Carl Jung en la seva obra Psychologische Typen, en la qual especulava que hi ha quatre funcions psicològiques principals a partir de les quals les persones actuen —observació, intuïció, sentiment i pensament– i que una d'aquestes funcions és majoritàriament dominant en cada persona. La teoria de les psicòlogues Myer-Briggs implementa l'existència de vuit funcions cognitives, ampliant la perspectiva des de la que es generen els 16 tipus de personalitats.
L'MBTI va ser creat per emfatitzar el valor de les diferències mentals des de les que es percep el món, defensant que cada persona veu la realitat a través de l'òptica del seu tipus psicològic. Aquesta teoria alhora proposa realitzar una autoanàlisi en aquestes línes per reconèixer quin és l'origen mental de les diferents motivacions i preferències personals, així com identificar les possibilitats particulars del creixement mental.
Malgrat la seva gran popularitat en el sector laboral –amb especial renom als Estats Units d'Amèrica– i a la xarxa, hi ha una forta confrontació envers la seva validesa i fiabilitat que posa en dubte les seves qualitats psicomètriques; també ha estat acusat de caure en fal·làcies que el categoritzarien com una pseudociència, com també de caure en l'efecte Forer.
Història miniatura|Isabel Briggs Myers i la seva mare, Katherine Cook Briggs. El Myers-Briggs Type Indicator (MBTI®) va ser creat l'any 1942 i publicat l'any 1944.
L'origen roman en el psicòleg Carl G. Jung, que començà a parlar de la seva teoria de tipus psicològics (Psychologische Typen, publicada l'any 1921 a Alemanya) en el Congrés Psicològic de Múnic de 1913. A partir d'aquí, l'interès i els estudis de Katharine Cook Briggs sobre les teories contemporànies de l'educació i el desenvolupament social dels nens van anar evolucionant lentament cap al concepte d'un indicador tipològic, gràcies sobretot a la combinació que va realitzar dels seus estudis amb les prominents teories psicològiques de Carl Jung. Katharine es volia centrar en una possible aplicació de la seva recerca i la tipologia a l'orientació vocacional i professional dels nens; ella ho veia com una clau cap a un futur feliç.
La teoria del Myer-Briggs Type Indicator (MBTI) va ser posteriorment desenvolupada per la filla de Katharine, Isabel Briggs Myers. Isabel es va sentir inspirada pels estudis de la Katherine i la tipologia creada per Jung en el seu Psychologische Typen, observant com podia compaginar-la amb els seus propis estudis sobre cognició humana. Així, l'MBTI va prendre vida com el test d'indicació psicològica Myer-Briggs, en el qual tant Isabel com Katharine van treballar constantment per refinar-lo amb l'assistència del mànager Edward Laney, que va ser el primer a utilitzar i aplicar el concepte de l'MBTI a la seva empresa, The Pennsylvania Company. Tot això sota la supervisió de la Briggs-Myers Type Research, Inc.
Durant la dècada dels 40 va ser la Isabel qui, després de la retirada de la seva mare, va començar a desenvolupar la seva teoria de l'indicador de l'MBTI fins a la seva mort el 1980. El 1943 va publicar les dues primeres formes, A i B, del test d'identificació de tipus. Poc temps després, va publicar el seu primer llibre, Briggs Myers Type Indicator Handbook (1944). En els seus estudis, Isabel va rebre l'ajuda, durant la dècada dels 50, de l'Educational Testing Service (ETS), i publicà per primer cop la seva obra estrella, el Manual for the Myers Briggs Type Indicator, el 1962. Anys després, també es va començar a introduir en la teoria molts estudiants de la Michigan State University, donant-la així a conèixer a poc a poc. En els quaranta anys després de la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar una fèrria recerca psicològica utilitzant el seu cada cop més perfeccionat Indicador del MBTI, i escriví diversos articles i publicacions sobre les seves recerques en el Consulting Psychologist Press. Destaca notablement que el 1970 es va publicar la Introduction to Type (1970).
L'objectiu d'Isabel Myers i Katherine Briggs era perfeccionar la teoria de Carl Jung per fer que anés més enllà de la pura teoria i pogués tenir un ús pràctic. Això no obstant, en el context en què es trobaven, en plena Segona Guerra Mundial, la Isabel es va adonar que l'instrument psicològic que estaven creant —que potenciava l'enteniment i l'empatia cap a les diferències humanes— no seria gaire apreciada.
La Katharine i la Isabel visqueren en una època en la qual les dones no eren estimulades a desenvolupar les seves ments, i un camí de carrera tradicional per a una dona era fora de dubte. Totes dues van ser recordades per la seva enorme contribució al camp de les proves psicològiques i a la teoria de la tipologia, també pel seu fort caràcter i la seva cerca constant per entendre l'ésser humà. Actualment, milions de persones arreu del món s'han interessat o han aplicat l'indicador MBTI des de la seva primera publicació el 1962.
La teoria L'objectiu del Myers-Briggs Type Indicator de personalitat és transformar la teoria tipològica de Carl Jung en una teoria que pugui ser entesa i aplicada a la vida personal i a l'autoanàlisi. L'essència de la teoria és que el que pot semblar com un comportament humà aleatori és, de fet, quelcom ordenat i consistent, semblant aleatori per les diferències bàsiques de cognició, com la percepció i el judici, que s'assenyalen en l'MBTI.
Isabel Briggs Myers i Katharine Briggs buscaven fer que la idea d'aquesta teoria tipològica fos accessible a tots els individus i als grups, tenint dos objectius al cap: la identificació de preferències bàsiques de cada una de les quatre dicotomies específiques o implícites en la teoria de Jung i la identificació i descripció dels setze diferents tipus de personalitats que es formen com a resultat de la interacció de d'aquestes preferències.
Bàsicament la teoria busca fer viable l'enteniment dels processos cognitius propis i aliens que resulten en certs comportaments, així com entendre l'origen de les preferències d'estudi o de decisions diferents en tots els éssers humans.
Els setze tipus El model tipològic que ideà Carl Jung concep els tipus psicològics de manera similar al fet de ser dretà o esquerrà: les persones neixen o desenvolupen unes maneres determinades d'actuar i prendre decisions. No obstant això, la teoria posterior ideada per Isabel i Katherine està perfeccionada envers el que s'anomena funcions cognitives, que són les que estableixen les diferències psicològiques entre els tipus. Aquestes diferències de cognició a què es refereix aquesta teoria són les que constitueixen els setze tipus de personalitat.
El MBTI classifica algunes d'aquestes diferències psicològiques en quatre parelles oposades, anomenades dicotomies, creant els setze possibles tipus psicològics. Les quatre parelles oposades formades a partir de dicotomies estan alhora basades en les funcions cognitives: per tant, les funcions cognitives són les que estableixen les preferències psicològiques que marquen la posició preferent de cada un a les quatre dicotomies i que acaben generant el tipus de personalitat que escau a cada un entre els setze existents.
Els 16 tipus psicològics són coneguts per acrònims de 4 lletres —les inicials de cada una de les seves quatre preferències en anglès. La primera dicotomia es basa en l'ambient que ens energitza, la segona en la recopilació de dades, la tercera en la presa de decisions i la quarta en el sentit de l'estructura. Constant les dicotomies de la següent manera:
· Focus d'energia → Extraversió (E) - Introversió (I)
· Recopilació de dades → Intuïció (N-per diferenciar-ho de la introversió -) - Observació (S- sensing -)
· Presa de decisions → Sentiment (F- feeling -) - Pensament (T- thinking -)
· Estructura → Judici (J) - Percepció (P)
Funcions cognitives La teoria tipològica del MBTI conceptualitza la personalitat en un conjunt de preferències cognitives. Les persones són classificades en diferents categories de personalitat segons les seves preferències cognitives naturals. Cap d'aquests tipus és "millor" o "pitjor"; tanmateix, Briggs i Myers teoritzaven que les persones "prefereixen" de manera innata una combinació d'entre totes les possibles. Per tant, no hi ha cap jerarquia dins de les categories de funcions cognitives, totes són considerades equitativament i cada tipus de personalitat té el seu conjunt de fortaleses i debilitats, així com el seu rol en la societat. miniatura|Funcions cognitives dels tipus NF +Taula de funcions cognitivesFuncions cognitives de recopilació de dadesSe (Observació Extravertida)Si (Observació Introvertida)Ne (Intuïció Extravertida)Ni (Intuïció Introvertida)Funcions cognitives de presa de decisionsTe (Pensament Extravertit)Ti (Pensament Introvertit)Fe (Sentiment Extravertit)Fi (Sentiment Introvertit) miniatura|Funcions cognitives dels tipus NT Per entendre què significa un tipus dins de l'MBTI el primer que s'ha de posar en clar és la diferència entre cognició i comportament. L'MBTI es refereix a la cognició, per tant el que s'ha de tenir en compte a l'hora de pensar en cada tipus és el procés mental com quelcom perceptible i avaluatiu que cadascú utilitza per a entendre el món i navegar-hi de forma exitosa. La teoria de l'MBTI defensa que existeixen vuit funcions cognitives que es divideixen en quatre processos cognitius, essent aquestes processos cognitius els de les dicotomies de la recopilació de dades i la presa de decisions. És a dir, les vuit funcions cognitives formen la dicotomia d'intuïció i observació i la de sentiment i pensament (S,N,T,F). Cada procés cognitiu pot ser expressat de forma interna en una persona introvertida o de forma externa en una persona extravertida, formant-se així vuit possibles models de funcions cognitives.
La formació de cada tipus miniatura|Funcions cognitives dels tipus SP Cada un dels 16 tipus de l'MBTI utilitza 4 funcions cognitives de les 8 existents. La formació de cada tipus depèn de la naturalitat i la fluïdesa en la que utilitza una funció cognitiva determinada. Que algú pugui utilitzar cada funció de forma exitosa està determinat per la posició en que aquesta funció està en l'ordre funcional de cada tipus. Els 16 tipus estan definits per un únic model funcional que ordena cada funció cognitiva segons el nivell de fluïdesa i dominació que tenen a la ment de cada persona. Cada lloc denominat per a cada una de las 4 funcions de cada tipus reben el següent nom: funció dominant, funció auxiliar, funció terciària i funció inferior. Per tant, una persona del tipus ISFJ té com a funció dominant Si, com a funció auxiliar Fe, com a funció terciària Ti, i com a funció inferior Ne. La funció dominant i la funció auxiliar són les que cada tipus utilitza de forma més natural i acostumen a estar vinculades a les seves virtuts, així com la funció terciària i la inferior estan vinculades a les seves febleses i punts cecs. miniatura|Funcions cognitives dels tipus SJ