Esblada és una entitat de població del municipi de Querol, a la comarca de l'Alt Camp.
És situada al nord del terme municipal, al marge dret del torrent de l'Esblada, afluent del riu Gaià. Es troba al vessant occidental de la serra de la Brufaganya, a uns 658 metres d'altitud. El nucli actualment està despoblat i bona part de les antigues cases són en ruïnes. El principal edifici conservat és l'església de Sant Jaume, d'origen romànic.
Segons l'IDESCAT, a 1 de gener de 2025 l'entitat singular d'Esblada tenia 17 habitants, però tots constaven com a població disseminada.
Història Esblada és un assentament vinculat històricament al terme de Querol. La seva església, dedicada a Sant Jaume, és d'origen romànic i mai va tenir consideració de parròquia independent, sinó que fou sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol.
A mitjan segle XIX, Esblada era encara un petit nucli rural habitat. El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz, publicat a la dècada de 1840, hi comptabilitzava nou cases i l'església parroquial annexa a la de Querol. El terme hi és descrit com a dedicat principalment als conreus de blat, sègol i ordi, amb caça de conills, perdius i llebres.
Durant el segle XX, les plagues, l'evolució econòmica i demogràfica de les zones rurals de muntanya va comportar la pèrdua progressiva de població. Durant la primera meitat del segle XX, als voltants d'Esblada també es conreà el pelitre, una planta utilitzada en la fabricació d'insecticides, que constituí una activitat econòmica complementària dels conreus tradicionals de secà.
A començament del segle XXI el nucli havia quedat pràcticament abandonat. El 2015 s'hi documentava encara la presència d'un matrimoni resident al poble, mentre que la majoria de les antigues cases es trobaven en ruïnes. Aquell mateix període hi hagué una iniciativa cooperativa per adquirir i rehabilitar el nucli i les terres del seu entorn amb l'objectiu de recuperar-hi l'habitatge i l'activitat comunitària.
En l'actualitat, les edificacions del nucli es troben majoritàriament abandonades, mentre que l'església de Sant Jaume i el cementiri són els principals elements conservats. El 2025 es va informar que el conjunt del nucli i una finca rural d'unes 82 hectàrees es trobaven en procés de comercialització, en el context dels intents de recuperar o donar un nou ús a l'antic poble.
S'hi arriba per la carretera T-201, que va de Santa Coloma de Queralt a Esblada passant pels pobles de Sant Gallard, Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Seguer. A l'inici connecta amb la C-241 i al final amb la C-37.
Referències
Categoria:Geografia de Querol Categoria:Entitats de població de l'Alt Camp Categoria:Despoblats de Catalunya