Az-Zawiya () és un municipi palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 15 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 24 kilòmetres al sud de Qalqilya, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 4.754 habitants el 2007.2007 PCBS Census Palestinian Central Bureau of Statistics. p. 112. La majoria de la població de la vila pertany a les tres famílies principals: Shuqeir (45%), Muqadi (30%) i Raddad (20%), mentre que el 5% consisteix en famílies de refugiats palestins com Shamlawi, Rabi i Yusif.Location and population Land Research Center.

Història S'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, romana i romana d'Orient.Finkelstein et. al., 1997, p. 255

Època otomana Zawiya apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. Tenia una població de 4 llars, totes musulmanes, i pagava impostos sobre el blat, civada, arbres fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 132. L'explorador francès Victor Guérin visità la vila en 1870 i la va descriure com que tenia uns 200 habitants i una petita mesquita.Guérin, 1875, p. 145 En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure la vila com de grandària moderada, probablement «un lloc antic, amb tombes tallades en la roca al sud.»Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 287

Època del Mandat Britànic En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina Zawiya (anomenada Zawiyeh) tenia 396 habitants, 394 musulmans i 2 cristians ortodoxos,Barron, 1923, Table IX, p. 26Barron, 1923, Table XV, p. 47 mentre que en el cens de 1931 tenia 122 cases ocupades i una població de 513 habitants, tots musulmans.Mills, 1932, p. 66

En 1945 la població era de 720 musulmans,Department of Statistics, 1945, p. 19 mentre que l'àrea total de terra era d'11.516 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 61 D'aquests, 964 eren plantacions i terra de rec, 2,055 per cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 108 mentre 41 dúnams eren sòl urbanitzat.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 158

Després de 1948 Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Kifl Haris va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.

L'agricultura és el principal sector econòmic de la ciutat amb producció d'olives, figues, ametlles, llenties i blat. Hi ha més de 2.700 dúnams de terra pertanyent a la jurisdicció d'-Zawiya, dels que 900 són superfície construïda. Les ovelles són la ramaderia més important a az-Zawiya. Hi ha petites indústries de costura, fusteria i treball dels metalls. Hi ha més de 120 botigues a la ciutat. La Segona Intifada ha disminuït dràsticament els ingressos procedents de les exportacions agrícoles a Israel i Jordània, reduint els preus a la meitat.Az Zawiya Village Profile International Women's Peace Service. 2 May 2004.

Az-Zawiya és governada per un consell municipal amb membres elegits cada quatres anys. És municipi des de 1996 i Taleb Raddad (Abu al-Adeeb) ha estat elegit alcalde a t otes les eleccions, servint durant tres legislatures. Az-Zawiya té dues clíniques, dues escoles de nois i dues de noies. La vila està encerclada totalment pel Mur de Cisjordània formant l'enclavament d'az-Zawiya.

En 2001 colons israelians assolaren la zona destruint 25 dúnams d'oliveres contigües a la autopista Trans-Samària.Az Zawiya: A model for non-violent resistance against the construction of the Segregation Wall , ARIJ, Jerusalem 5 August, 2004.

Arqueologia Az-Zawiya conté unes ruïnes antigues anomenades Deir Qassis, on s'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, persa, romana d'Orient, omeia, abbàsida croada/aiúbida i mameluc.Finkelstein et. al., 1997, p. 249Dauphin, 1998, p. 813 Deir Qassis fou examinada en 1870. A finals del les restes arqueològiques restants foren assenyalades: «En un turó a l'oest de la ciutat hi ha algunes tombes; es tracta d'un arcosoli amb un loculus enfonsat per sota. L'altura de l'arc és de 4 peus i 6 polzades, el diàmetre de 8 peus, la tomba 5 peus i 6 polzades de llarg, i l'arc 5 peus a la part posterior.»Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 378

Un examen posterior ha revelat que la majoria de les restes són de finals dels períodes romà i romà d'Orient.Pringle, 1993, p. 197

Referències

Bibliografia

Categoria:Municipis de Cisjordània