La Invasió Portuguesa del 1811 (en portuguès: Primeira campanha cisplatina) va ser un conjunt d'accions militars dutes a terme per les forces de Portugal ubicades al sud del Brasil, en territoris que avui formen la República Oriental de l'Uruguai i part de la Mesopotamia, Argentina, entre el juliol del 1811 i setembre del 1812.
Les forces portugueses d'invasió estaven comandades pel governador i capità general de la capitanía de Río Grande de San Pedro (en portuguès, Capitania do Rio Grande de São Pedro), Diego de Souza (en portuguès, Diogo de Souza), i el seu objectiu era socórrer al Virrei del Riu de la Plata, Francisco Javier de Elío, assetjat a Montevideo per forces revolucionàries de les Províncies Unides del Riu de la Plata. La invasió va incloure enfrontaments amb milícies orientals capitanejades per José Gervasio Artigas i l'acció de forces irregulars portugueses dedicades al saqueig.
Setge de Montevideo La esquadra reialista controlava el Riu de la Plata i va realitzar el Primer bloqueig de Buenos Aires des del 3 de setembre del 1810. L'exèrcit revolucionari sota el comandament del general Manuel Belgrano que tornava de la frustrada Expedició de Belgrano al Paraguai, després d'haver reunit les seves forces a Candelaria, va travessar la Mesopotamia i va creuar el Riu Uruguai per a operar a la Banda Oriental, instal·lant el seu quarter general a Mercedes.Semblança històrica de l'Exèrcit Argentí. Autor: Secretaria General d'Exèrcit, Buenos Aires, 1981. pág. 29 y 30 El 27 de febrer del 1811 els criolls de la Banda Oriental es van sublevar contra el virrei, fet conegut com a Crit d'Asencio i van avançar cap a Montevideo.
El 20 de març del 1811 Elío va emetre una proclama al poble oriental amenaçant directament amb la intervenció portuguesa si la insurrecció continuava:
El primer Setge de Montevideo per tropes revolucionàries es va desenvolupar entre el 21 de maig i l'octubre del 1811, després que José Gervasio Artigas aconseguís la victòria a la Batalla de Las Piedras el 18 de maig. José Rondeau va posar setge a Montevideo amb l'auxili dels gautxos orientals, milícies guaranís portades per Belgrano des de Misiones i les forces enviades per Buenos Aires. Elí va veure com a única sortida l'auxili de les tropes portugueses del Brasil i així va ser que va sol·licitar la seva ajuda per derrotar els revolucionaris.
Exèrcit d'Observació Per a prevere focus revolucionaris al seu territori i estar preparats per a intervenir en territori espanyol, el govern Portuguès va organitzar l'Exèrcit d'Observació (Exército de Observação) a la recentment creada capitanía de Río Grande de San Pedro, ficat al comandament del seu capità general i governador, Diego de Souza.
Legió de San Pablo La força inicialment estava formada per dues divisions i després es va separar un destacament per a São Borja. El nucli de l'exèrcit d'observació era la Legió de Voluntaris de Sant Pau (Legião de Voluntários de São Paulo) que havia arribat al Rio Grande do Sul, a finals del 1808, provinent de São Paulo. La legió estava formada per dos batallons d'infanteria de quatre companyies cadascuna, dues bateries d'artilleria muntada i quatre esquadrons de cavalleria lleugera. El 15 d'octubre del 1810 el cap de la Legió, el brigadier Gonçalo Antônio da Fonseca e Sá va informar al ministre de guerra de Portugal, el comte Linhares Rodrigo de Sousa Coutinho, que la Legió havia partit del quarter general de Porto Alegre havent sortit cap al Rio Pardo les dues companyies d'artilleria a cavall i quatre-cents cinquanta-set soldats d'infanteria. Informava també que els quatre esquadrons de cavalleria van sortir a la vil·la de Rio Grande i que restava sortir cap al Rio Pardo a part de la infanteria.
A principis del 1811 la Legió i forces milicianes concentrades als campaments de San Diego i de San Sebastián. El juliol del 1811 Joaquim de Oliveira Álvarez va rebre el comandament de la Legió per la mort de Fonseca e Sá.La legió de tropes lleugeres a la campanya pacificadora Uruguai (1811-1812)
Divisió del Marquès de Souza La Divisió del Marquès de Souza estava comandada pel mariscal de cavalleria Manel Marquès de Souza (El primer dels diversos amb el mateix nom), comandant de la Frontera del Riu Gran, estava concentrada a la Guàrdia de Sant Sebastià (Guarda de São Sebastião) a les serres de les proximitats de l'actual Bagé a prop del destruït Fort de Santa Tecla. Estava integrada per: Batalló d'infanteria del Riu Gran (Batalhão de Infantaria do Rio Grande) Dos esquadrons de cavalleria lleugera de Rio Pardo. Quatre esquadrons de la cavalleria lleugera de la Legió de Sant Pau Un esquadró de cavalleria de milícies del Riu Gran.
Divisió de Curado La expedició de Belgrano al Paraguai va motivar que després de la batalla de Paraguarí el governador reialista del Paraguai, Bernardo de Velasco sol·licités una ajuda de dos-cents soldats al capità general Diego de Souza, qui havia ofert auxilis prèviament sense arribar a concretar-se. Des de San Diego, Souza va enviar una força de mil homes a San Borja sota el comandament del coronel Joan de Deu Menna Barreto (João de Deus Menna Barreto) formada per: Una bateria d'artilleria de la Legió de Sant Pau Dues companyies d'infanteria (dos-cents caçadors) de la Legió de Sant Pau Regiment de Dracs del Riu Gran (Dragões do Rio-Grande) Dos esquadrons de milícies del Riu Pardo
Al gener del 1811 el governador de Misiones, Tomás de Rocamora va alertar a Belgrano sobre l'arribada d'aquesta força a Sant Borja, seu del comandament de Misiones a càrrec del sergent major Francisco das Chagas Santos.
Souza va passar revista als dos campaments de San Diego i San Sebastián al febrer i març del 1811, respectivament. Va comunicar a Velasco el 25 de febrer l'arribada de la força a San BorjaEl Camí dels Pioners. Pág. 72. Autor: Adari Francisco Ohse. Editor: Adariecker.com. , 9788589873581 i que tenia ordres del rei de Portugal per auxiliar a les autoritats que reconeguessin els drets de Carlota Joaquina. El 10 d'abril Souza va comunicar a Velasco que havia incrementat les forces a mil cinc-cents homes a San Borja i que s'havia posat al comandament d'aquestes.
Intervenció Portuguesa Souza va ordenar que totes les forces de la capitania es concentressin a la Guàrdia de Sant Sebastià, deixant una petita força a Sant Borja per atendre la defensa de les Misiones Orientals sota el comandament del coronel Menna Barreto. Provinent de Sant Borja, el 24 de maig Souza va arribar al campament de Sant Diego i l'endemà va partir junt amb les forces de Curado cap a la Guàrdia de Sant Sebastià.
Diego de Souza tenia ordres d'acudir a la primera crida que les autoritats reialistes li fèssin. El 8 de maig el virrei Elio va enviar al seu secretari Juan Bautista Esteller a sol·licitar l'auxili de tropes portugueses a Diego de Souza. Aquest va rebre la petició el 18 de juny, quan viatjava cap al campament de Sant Sebastià.FERREIRA, Fábio. La presència lusobrasilera a la regió del Riu: 1808-1822. En: Revista nombre gratis. Consultat el 14 de maig de 2009 El 3 de juny Souza va sol·licitar reforços al comte de Lihares per a garantir les fronteres del Riu Gran del Sud i el 20 de juny li va comunicar que l'exèrcit es trobava establert al campament de Sant Sebastià. El 26 de juny va arribar la divisió de Curado i el 6 de juliol els bagatge.s
El 9 de juny del 1811 l'alcalde de Mandisoví, Pablo Areguatí, va comunicar a Belgrano que des de Sant Borja havia partit un gran exèrcit d'entre quatre mil i cinc mil homes, per la Cuchilla Grande en direcció a Montevideo.
La força es va anomenar l'Exèrcit Pacificador de la Banda Oriental (Exército de Pacificação da Banda Oriental).
Souza va reunir als principals caps en consell i van decidir iniciar la marxa el 15 de juliol Portugal sempre havia disputat a Espanya el territori de la Banda Oriental i no va deixar escapar aquesta ocasió. En conseqüència, després de retrasar-se la sortida dos dies, el 17 de juliol del 1811 va sortir l'exèrcit rumb al Rio JaguarãoFLORES, Moacyr. Diccionari de la història del Brasil, 2a ed., EDIPUCRS, 2001, , , 637 pp. amb quatre mil soldats portuguesos ben armats d'artilleria. La força marxava en dues columnes principals, la primera sota el comandament de Curado i de Marques amb la cavalleria i la segona amb la infanteria sota el comandament del mariscal Portelli.
El 19 de juliol del 1811 al Pas del Valent, Diego de Souza va publicar un manifest als habitants de la Banda Oriental sobre "les pures i lleials intencions de la seva Majestat Reial que era pacificar les terres de La seva Majestat Catòlica i no conquerir-les"
El 21 i 22 de juliol l'exèrcit va travessar el riu Jaguaró (Rio Jaguarão). El comandament de Cerro Largo, Joaquín de la Paz havia rebut ordres d'abandonar la vil·la de Melo incendiant-la, però va enviar un comunicat a Diego de Souza declarant-se Carlotista i demanant-li que s'avancés una força cap a la vil·la per evitar-ne la destrucció, pel que el Marquès de Souza va rebre la ordre d'avançar cap a Melo amb dos esquadrons de cavalleria lleugera i dos esquadrons de dracs. El 23 de juliol Marques de Souza es va apoderar de la Vil·la de Melo. Al tornar a la columna principal, es van perdre a causa de la boira nocturna, i com a resultat dos sentinelles van morir per hipotèrmia degut al fred de l'hivern7- exèrcit campanya pacificador de banda oriental 1811-12 (l'hivern a l'hemisferi sud és al juliol i a l'agost). Entre el 27 de juliol i el 12 d'agost l'exèrcit pacificador es trobava al campament de Melo, quedant a la vil·la una força portuguesa sota el comandament de Manel Álvarez Guimaraens.
A principis d'agost Rondeau va enviar dues divisions de cavalleria sota el comandament respectiu del coronel Pedro Pablo Pérez i del Capità Baltasar Bargas per a observar els moviments de l'exèrcit portuguès i recollir ramat i cavalls que puguèssin servir als invasors. Les forces van ser reclutats entre les partides que custodiaven els rius uruguaians i de la Plata, desguarnint les costes.Annals, Volum 8, p. 75. Autor: Ateneu de l'Uruguai. publicat al 1885
L'exèrcit portuguès va creuar el Riu Cebollatí pel Pas de la Creu (sis quilòmetres aigües avall de la Xarquejada) i el 30 d'agost van arribar al marge occidental de la Llacuna Merín a la barra de San Miguel a la barra de Sant Miquel. Van capturar a continuació el Fort de San Miguel deixant una guarnició.
Diego de Souza va destacar tres-cents soldats de cavalleria de les columnes laterals perquè voregessin el riu Tacuarí i avancèssin sobre Santa Teresa abans que els seus defensors rebessin reforços. El 5 de setembre Marques de Souza va prendre la Fortalesa de Santa Teresa. La Fortalesa havia sét presa pels reialistes el dia 5 de maig i estava custodiada pel coronel Ángel Francisco Núñez amb tres-cents cinquanta homes i quatre canyons. Va ser abandonada pels seus defensors el 2 de setembre juntament amb el veí poble de Santa Teresa, que va ser incendiat pels seus habitants i abandonant-lo a continuació. El fet es sol considerar com el primer escaló del Èxode Oriental. Marques de Sousa va enviar partides en persecució dels fugits, una de les quals, de nit va envair el campament revolucionari a la llacuna de Castillos, rendint-se setze soldats de cavalleria amb tres-cents soldats. En un ràpid avenç, una altra partida va sorprendre a les forces revolucionàries concentrades a Rocha (Uruguai), prenent dos-cents cavalls i dotze presoners, entre ells els capitans Castillos i Gordillo. Els danys comesos pels defensors en intentar volar la fortalesa van ser reparats pels portuguesos, que la van dotar d'artilleria i forces de defensa, quedant-s'hi cinc canyons, un obús, dos morters i altres dues peces d'artilleria abandonades pels defensors i dos-cents vint-i-cinc soldats.Província de Annaes de S. Pedro. p. 291-295. Autor: José Feliciano Fernandes Pinheiro (visconde de S. Leopoldo). Edició 2. Editor: Typ. Casimir, 1839