fou una política de Bangladesh que va ser en dues ocasions Primera ministra del país. Era vídua del president assassinat Ziaur Rahman, de qui va heretar el lideratge del Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP). El 2006 la revista Forbes va qualificar a Khaleda Zia en el lloc 33è de la seva llista de les 100 Dones Més Poderoses del Món.
Biografia Khaleda es va descriure a si mateixa com a autodidacta, i no hi ha registres que es gradués de l'institut. Inicialment, va anar a l'Escola Missionera de Dinajpur i més tard a l'Escola de Noies de Dinajpur, però va abandonar els estudis després de casar-se.
El 1960 es va casar amb Ziaur Rahman, que aleshores era capità de les Forces Armades del Pakistan. Després del matrimoni, va canviar el seu nom a Khaleda Zia prenent el nom del seu marit com a cognom. Segons sembla, es va matricular al Surendranath College de Dinajpur, però es va traslladar al Pakistan Occidental per quedar-se amb el seu marit el 1965. El seu marit va ser desplegat com a oficial de l'exèrcit durant la guerra indopakistanesa de 1965. El març de 1969, la parella va tornar al Pakistan Oriental. A causa del destí de Ziaur Rahman a l'exèrcit, la família es va traslladar a Chittagong.
Família El desembre de 1990, un aixecament de masses popular liderat per Khaleda Zia i Sheikh Hasina va destituir al dictador Hossain Mohammad Ershad, que havia arribat a la presidència després d'un cop d'estat el 1982.
El primer fill de Zia, Tarique Pinu Rahman (nascut el 1965), es va involucrar en política i va arribar a ser el president en funcions del Partit Nacionalista de Bangladesh. El seu segon fill, Koko Rahman (1969–2015) va ser un destacat organitzador esportiu del país. La germana de Zia, Khurshid Jahan (1939–2006), va exercir com a Ministra d'Afers de la Dona i la Infància durant el període 2001–2006. El seu germà petit, Sayeed Iskander (1953–2012), també va ser un polític que va exercir com a membre de Jatiya Sangsad per la circumscripció de Feni-1 durant el període 2001–2006. El seu segon germà, Shamim Iskandar, és un enginyer de vol jubilat de Biman Bangladesh Airlines. La seva segona germana és Selina islam.
Guerra d'Alliberament de Bangladesh Després de l'inici de la Guerra d'Alliberament, Zia va arribar a Dhaka des de Chittagong el 16 de maig de 1971. Va arribar en llanxa a Narayanganj al vespre amb els seus dos fills, Tarique i Arafat, i l'esposa del coronel Mahfuz. Des d'allà, la seva germana gran, Khurshid Jahan, i el marit de la seva germana, Mozammel Haque, els van portar a casa seva a Khilgaon, Dhaka, en un jeep. El 26 de maig, el seu cunyat, Mozammel, va saber que els soldats pakistanesos havien descobert la seva ubicació. Mozammel va traslladar Zia i els seus dos fills a un altre lloc el 28 de maig, i es van mudar de nou el 3 de juny. Aleshores, des d'una adreça desconeguda, Zia va començar a viure a la casa Siddheshwari de SK Abdullah, subdirector del Departament de Serveis Geològics. Va romandre en aquella casa fins que va ser arrestada per les forces pakistaneses el matí del 2 de juliol.
Després de la seva detenció, Zia i els seus dos fills van ser retinguts en una habitació de l'antic edifici del Parlament. Des d'allà, van ser portats a una casa dins del cantonament de Dhaka. El 21 d'agost de 1971, Ziaur Rahman va escriure una carta sobre la seva dona. El llavors general de divisió de l'exèrcit pakistanès Jamshed Gulzar Kiani es trobava al quarter general de Dhaka del Comandament Oriental, per qui va ser detinguda. Quan Ziaur Rahman treballava al Regiment del Punjab del Pakistan Occidental, Jamshed era el seu comandant. La carta de Zia va ser enviada per Shafaat Jamil des de la zona ocupada i va arribar al general de divisió Jamshed.
Zia va estar detinguda fins a la primera setmana de desembre de 1971. Va ser alliberada el matí del 16 de desembre, el dia que les forces pakistaneses es van rendir i va acabar la guerra. Posteriorment, Zia i els seus dos fills van ser traslladats en avió des de Dhaka a Shamshernagar, a Sylhet. El comandant de les forces conjuntes del Mukti Bahini i el Mitro Bahini (Índia), el general Jagjit Singh Aurora, va fer els arranjaments a petició de Ziaur Rahman. El major Chowdhury Khalequzzaman i el capità Oli Ahmad els van rebre a l'aeroport de Shamshernagar i els van portar a una casa d'acollida local. Després d'una estada molt curta a Shamshernagar, Zia i els seus dos fills van anar a l'acantonament de Comilla amb Ziaur Rahman.
Inici de la carrera política Primera Dama de Bangladesh miniatura|Zia com a primera dama de Bangladesh amb el seu marit Ziaur Rahman en una visita d'estat als Països Baixos, 1979 El 1977, Ziaur Rahman va esdevenir president del país, i Zia va ser la seva primera dama. El 30 de maig de 1981, va ser assassinat per membres de l'exèrcit de Bangladesh com a part d'un cop d'estat fallit. Després de la seva mort, el 2 de gener de 1982, es va involucrar en política convertint-se primer en membre del BNP, el partit que havia estat fundat per Ziaur Rahman.
Moviment anti-Ershad El març de 1982, l'aleshores cap de l'exèrcit de Bangladesh, el tinent general Hussain Muhammad Ershad, va iniciar un cop d'estat contra el president Abdus Sattar i es va convertir en l'administrador en cap de la llei marcial (CMLA) del país. Això va marcar l'inici d'un règim autoritari de vuit anys a Bangladesh. Zia, des del primer dia del govern d'Ershad, va protestar contra el règim militar.
Zia va esdevenir vicepresidenta sènior del Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) el maig de 1983. Sota el seu lideratge, el BNP va començar a discutir les possibilitats d'un moviment unificat amb sis altres partits el 12 d'agost de 1983 i va formar una aliança de 7 partits la primera setmana de setembre de 1983. El BNP, liderat per Zia, també va arribar a un acord basat en l'acció amb altres partits polítics per llançar un moviment contra Ershad.
El 30 de setembre de 1983, Zia va encapçalar la primera gran manifestació pública davant de l'oficina del partit i va ser aclamada pels treballadors del partit. El 28 de novembre de 1983, va participar en el moviment gherao que encerclava l'edifici de la Secretaria a Dhaka juntament amb els líders de l'aliança, que va ser reprimit per la policia. Zia va ser posada sota arrest domiciliari el mateix dia.
Presidenta del BNP A causa del deteriorament de la seva salut, Abdus Sattar va dimitir del càrrec de president del Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) el 13 de gener de 1984 i va ser substituït per Zia. El maig de 1984, va ser elegida presidenta del partit en un consell del partit. Després d'assumir el càrrec de cap del partit, Zia va encapçalar el moviment contra Ershad. El 1984, juntament amb altres partits, va declarar el 6 de febrer com el Dia de la Reivindicació i el 14 de febrer com el Dia de la Protesta. Es van organitzar manifestacions a tot el país aquells dies, i activistes del moviment van morir als carrers.
L'aliança de 7 partits va celebrar un Dia de la Resistència de Masses a tot el país el 9 de juliol de 1984. En suport de la seva demanda de la retirada immediata de la llei marcial, les forces de l'oposició van convocar un gherao i manifestacions a tot el país del 16 al 20 de setembre i un hartal de tot el dia el 27 de setembre de 1984. Les protestes van continuar també el 1985 i, com a resultat, el març del mateix any, el govern liderat per Ershad va endurir la llei marcial i va tornar a posar Zia sota arrest domiciliari.
Boicot a les eleccions de 1986 El 1986, Ershad va declarar una data per a unes noves eleccions generals. Inicialment, les dues principals aliances de l'oposició, l'aliança de 7 partits liderada pel Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) i l'aliança de 15 partits liderada per la Lliga Awami, van discutir les possibilitats de participar en les eleccions, formant una aliança electoral més gran per agafar Ershad desprevingut. Tanmateix, la Lliga Awami es va negar a formar cap aliança electoral, i Sheikh Hasina, el líder del partit, en un míting públic el 19 de març de 1986, va declarar que qualsevol que s'unís a les eleccions sota el comandament d'Ershad seria un traïdor nacional.
Malgrat això, la Lliga Awami de Sheikh Hasina, juntament amb el Partit Comunista i sis partits més, es van unir a les eleccions sota el mandat d'Ershad, cosa que va provocar una divisió dins de l'aliança de 15 partits. D'altra banda, Zia va declarar les eleccions il·legals i va instar la gent a resistir-se a les eleccions. Els partits van participar en les eleccions que van perdre contra el Partit Jatiya. L'actitud inflexible de Zia i el seu desafiament a la dictadura militar van crear una imatge de líder inflexible als ulls de la gent. Gowher Rizvi, en la seva anàlisi, va escriure:
Caiguda d'Ershad El 13 d'octubre de 1986, va ser posada sota arrest domiciliari just abans de les eleccions presidencials de Bangladesh de 1986 i va ser alliberada només després de les eleccions. Va liderar el seu alliberament i va iniciar un nou moviment amb l'objectiu de deposar Ershad. Va convocar una vaga de mig dia el 10 de novembre del mateix any, només per ser posada de nou sota arrest domiciliari. El 24 de gener de 1987, quan Hasina es va unir a la sessió parlamentària amb altres líders de la Lliga Awami, Zia era al carrer exigint la dissolució del parlament. Va convocar una manifestació massiva a Dhaka, que es va tornar violenta, i els principals líders del Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) van ser arrestats. Després d'això, l'aliança de 7 partits liderada per Zia va organitzar una sèrie de vagues des del febrer fins al juliol de 1987. El 22 d'octubre de l'any, el BNP de Zia, en col·laboració amb la Lliga Awami de Hasina, va declarar el programa Dhaka Seize el 10 de novembre per enderrocar Ershad.
Com a contramesura, el govern d'Ershad va detenir milers de líders polítics i activistes, però hi va haver un caos total als carrers i desenes de persones van morir. El govern va posar Zia sota arrest domiciliari després de detenir-la a l'Hotel Purbani, des d'on coordinava el moviment. L'11 de desembre de 1987 va ser alliberada, però immediatament va fer una roda de premsa i va afirmar que estava preparada per morir per derrocar el dictador. Després de 1987, els dos anys següents van transcórrer amb relativa calma amb violència esporàdica. Una nova onada de moviments va començar quan l'ala estudiantil del BNP, Chatra Dal, va començar a guanyar la majoria de les eleccions sindicals d'estudiants a tot el país. El 1990, Chatra Dal va prendre el control de 270 dels 321 sindicats d'estudiants del país, aprofitant la popularitat de Zia. També van guanyar tots els càrrecs de la Unió Central d'Estudiants de la Universitat de Dhaka (DUCSU) el 1990.
El nou comitè de la DUCSU, liderat per Amanullah Aman, va declarar nous programes per enderrocar Ershad d'acord amb els programes del BNP. El 10 d'octubre de 1990, en un gir violent dels esdeveniments, el líder de Chatra Dal, Naziruddin Jehad, va morir a Dhaka en enfrontaments amb les forces progovernamentals, cosa que va preparar el camí per a una major aliança entre totes les forces de l'oposició. Després de protestes de dos mesos, el BNP, liderat per Zia, juntament amb altres partits polítics, va obligar Ershad a presentar la seva dimissió el 4 de desembre de 1990.
Primera etapa com primera Ministra Zia va guanyar les eleccions generals de Bangladesh de 1991 davant Sheikh Hasina, que va acusar el Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) de deshonestedat electoral i va boicotejar el Parlament i les eleccions de febrer de 1991, que va ser seguides de manifestacions violentes i agitació política i finalment Zia va dimitir el 30 de març de 1996 en favor d'un govern provisional liderat per Muhammad Habibur Rahman. Hasina es va convertir en primera ministra després d'unes noves eleccions generals de Bangladesh de 1996 convocades per al juny.
A l'oposició