Montmajor és un municipi del sud de la comarca del Berguedà.

Geografia Llista de topònims de Montmajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal està format per quatre sectors força allunyats. El sector principal, en el que hi ha un entrant pronunciat del municipi solsonenc de Navès. L'enclavament de Catllarí (5,45 km²), al nord, entre Fígols, Castellar del Riu i Guixers. L'enclavament de Comaposada (8,01 km²), que està separat del sector principal per l'Espunyola. I el de Valielles (3,20 km²), enclavat a l'interior del Solsonès, entre les serres de Busa i de Valielles.

S'hi troba el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba, Poblat de la tribu dels bargusis.Breu història del Berguedà: dels orígens al món romà

Història L'any 1020 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent assisteix a un judici sobre qui posseïa l'alou de Pujol, vora el Castell de Montmajor. El comte Oliba Cabreta l'havia donat al Monestir de Serrateix després de confiscar-lo als vicaris que l'havien traït del castell d'Estela, tot i que també hi havia constància que el seu fill, l'Abat Oliba l'havia venut a Àrdamany. El jutge dirimeix que l'alou ha de ser del monestir de Serrateix i que l'abat Oliba havia de donar una compensació a Àrdamany.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.

Llocs d'interès i patrimoni

Patrimoni Arquitectònic i museístic Torrent Bernat Museu d'Art del Bolet

Castells Castell de Montmajor Castell de Querol

Edificis religiosos miniatura|El Pujol de Planés i església de Sant Esteve entre 1890 i 1923Sant Esteve del Pujol A continuació hi ha una llista de les esglésies i capelles de Montmajor, indicant a quina parròquia pertanyen: Sant Andreu de Valielles. Anteriorment fou església sufragània de Busa i més tard de Sisquer. En l'actualitat és una capella particular que depèn de la Parròquia de la Vall de Guixers. Sant Andreu de Gargallà. Parròquia de Gargallà. Parròquia del Pujol de Planès. Santa Maria de Sorba. Parròquia de Sorba. Hi ha el Martyrium de Sant Eudald Sant Feliu de Lluelles. Parròquia. Santa Maria de Preixana, sufragània de Sant Feliu de Lluelles Sant Jaume dels Bancs (o Boixadera dels Bancs). Anteriorment era sufragània de el Cint. A l'enclavament de Comaposada. Sant Jaume de Codonyet. Església sufragània de Sorba. Sant Julià de Pegueroles (Navès). Antiga sufragània de Pegueroles. Està en runes. Sant Martí de les Canals de Catllarí, a Catllarí. Antiga sufragània de Llinars. Sant Martí de Correà. Parròquia de Correà. Sant Martí de Pegueroles (Navès). Antiga parròquia. Actualment no és apta per al culte. Sant Martí de Tentellatge (Navès). Sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Sant Miquel de Comaposada. Antiga sufragània de Correà, a l'enclavament de Comaposada. Sant Miquel de Sorba. És una capella particular. Sant Salvador de Coll s'Alzina. Antiga sufragània de Correà en runes. Sant Sadurní de Montmajor. Parròquia de Montmajor. Sant Sadurní del Castell de Montmajor. Antiga església del Castell de Montmajor. Santa Bàrbara. Capella particular de la masia la Sala de Llobets. Santa Creu. Antiga sufragània de Montclar. Santa Magdalena, anteriorment Sant Serni de Fígols. És una sufragània de Gargallà. Santa Margarida, capella particular de Tentellatge, en runes. Santa Maria d'Aguilar. Antiga sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Santa Maria del Querol. Antiga parròquia i posteriorment sufragània de Montmajor. Actualment està en runes. Ermita de Santa Maria dels Torrents. Ermita de Santa Maria de la Torreta. Sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Capella dels Sants Metges. De la casa les Cots de Correà.

Patrimoni immaterial, festes i folklore Ball de Cascavells de la Torreta L'últim diumenge d'abril se celebra la Festa Major de la Torreta, a la Parròquia de Sant Feliu de Lluelles. La festa comença amb la missa al migdia que es clou amb el cant dels goigs i es reparteix un pom de flors als assistents. Segons la història oral (recollida per Ramon Viladés), el ball de cascavells va tenir alts i baixos, segons la situació socio-política de la zona i després de patir durant les guerres carlines, es va restaurar l'any 1923. Tot i que no es conserva documentació escrita d'aquest ball, ja al era considerat una tradició, però abans s'havia celebrat el 2 de febrer, per la Festa de la Candelera i es va canviar degut al mal temps hivernal poc després de la Guerra Civil espanyola. El ball, que en l'actualitat es balla davant l'ermita de la Torreta, a prop de la masia de Can Jané, s'havia ballat a llocs com l'era de Can Besora i al Cap de la Barraca.

Antigament només podien ballar el ball els joves solters però des de la dècada de 1940, a causa del despoblament de la regió, és ballat tant per nois com noies, solters i casats i el nombre de balladors no és fix. Respecte a la música, abans s'havia ballat al ritme d'una cançó acompanyada per un violí, posteriorment s'ha ballat acompanyat per una cobla o per mitjans mecànics. Les noies i dones que ballen van vestides amb una faldilla estampada, blusa blanca, llaç vermell al coll, mitjons blancs i espardenyes de vetes vermelles i els homes i nois porten pantaló blau marí, faixa vermella, camisa blanca, llaç vermell al col, mitjons blancs, espardenyes de vetes vermelles i cascavells.

Referències

Vegeu també Gegants del Comú de Montmajor

Enllaços externs

Ajuntament de Montmajor Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya