Can Rigalt, també anomenada Can Barnola, és una antiga masia situada a l'avinguda de Pi i Margall cantonada amb el carrer Major de Sant Adrià de Besòs, catalogada com a bé cultural d'interès local. Actualment és de propietat municipal.
Història Deu el seu nom a l'argenter de Barcelona Miquel Rigalt, que el 1727 va adquirir-la als cohereus de Francesc Gener (o Janer), avi de la seva primera esposa Mònica Clavera i Gener.AHPB, notari Antoni Cassani, 14-10-1727. La seva pubilla Francesca Rigalt i Clavera es va casar amb el també argenter Joan de Girona i Comas i la finca fou heretada pel seu primogènit Miquel de Girona i Rigalt, casat amb Eulàlia Augirot i de Nadal. Morí prematurament i fou succeït pel seu fill Francesc de Girona i Augirot, casat amb Marianna Ros i Oller.
El 1805, el matrimoni casà la seva filla Eulàlia de Girona i Ros amb Josep Marià de Cabanes i d'Escofet.AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 24-05-1805. Capítols matrimonials entre Josep Marià de Cabanes i Escofet i Maria Eulàlia de Girona i Ros. L'hereu Francesc de Paula de Cabanes i de Girona va morir el 1851 sense descendència, i la propietat va passar a mans de la seva germana Joaquima, casada amb Ignasi de Bassols i de Foixà. El matrimoni va tenir dues filles: Mercè, casada amb el seu cosí Lluís de Miquel i de Bassols, baró de Púbol i marquès de Blondel de l'Estany, que no van tenir descendència; i Pilar, casada amb Lluís de Barnola i Verdaguer, els descendents dels quals en foren els propietaris fins a principis del .
El 1999, el col·lectiu Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs organitzà una recollida de signatures sol·licitant la catalogació de la masia (juntament amb Can Serra), i el 2001 l'Ajuntament la declarà bé cultural d'interès local. Aquell mateix any, hi va haver una polèmica a causa de la retirada de l'escut heràldic de la façana per part de la família propietària, però hi va tornar el 2003 gràcies a la pressió de Dones de Futur i l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Arran d'aquest incident, l'alcalde Jesús María Canga va declarar la intenció d'adquirir-la per destinar-la a usos culturals, cosa que es va produir el 2005 per valor d'1,1 milions d'euros.
Malgrat que la rehabilitació es va ajornar fins al 2007, realment no es va dur a terme fins al 2015, i va consistir en la substitució de les cobertes antigues –conservant-ne el màxim de teules possibles–, de les bigues deteriorades, així com una paret de càrrega del pis. A més, es van retirar els dipòsits d'aigua de sobre la coberta, per col·locar-ne un de nou amb més capacitat, però a la planta baixa.
Descripció Construïda al costat de l'antiga carretera de Mataró, consta de planta baixa, pis i golfes. Entre el barri o porta d'entrada i la casa hi ha un petit jardí amb una palmera i altres tipus d'arbres. Tanmateix, el seu entorn ha quedat desvirtuat a causa de la construcció de blocs de pisos moderns de vuit plantes.
miniatura|esquerra|Escut d'armes dels Girona
A la façana hi ha l'escut heràldic dels Girona, retirat el 2001 i recol·locat el 2003. Esculpit sobre un bloc prismàtic de pedra de Montjuïc i tallat a l'aresta, està dividit en dues parts per una línia diagonal i a la part superior dreta hi apareix un lleó rampant mentre que a l'esquerra inferior hi ha dues franges ondulades en diagonal. Està coronat per un elm amb plomes i envoltat de fulles, fet que indica el caràcter nobiliari de la família propietària del mas, els Girona.
Referències
Vegeu també
Can Rigalt (l'Hospitalet de Llobregat) Casa Bassols-Pignatelli Torre de Santa Llúcia Asil Bressol del Nen Jesús Casa dels Cortinatges
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Adrià de Besòs Categoria:Edificis de Sant Adrià de Besòs Rigalt