miniatura|En , subdialecte arcadiàFora de mapa:20: xipriota21: pamfilià Larcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC. Descendia directament del grec micènic i es va parlar a les zones on es va retraure la població micènica després de la invasió dòrica. Els micènics havien colonitzat Xipre cap al ; abans que es produís la invasió dels doris, alguns habitants d'Arcàdia ja s'havien instal·lat a Xipre a les colònies que els seus avantpassats havien establert, i sens dubte també a Pamfília, on es parlava un dialecte semblant.
Se'n té coneixença només a partir d'inscripcions. Era un dialecte que no va presentar innovacions i no va tenir manifestacions literàries, i a Xipre es va escriure amb el sil·labari xipriota, molt arcaic, fins al .
Va mantenir moltes característiques del micènic que es van perdre en altres dialectes clàssics (com el jònic o l'àtic), com ara el so , que s'escrivia amb la lletra arcaica digamma . Per altra banda, la lletra arcaica san es va mantenir en ús només a Arcàdia fins al .
Referències
Arcadoxipriota Categoria:Antiga Arcàdia Categoria:Història de Xipre