miniatura|Canó d'artilleria costanera del a Hèlsinki, Finlàndia. miniatura|Bateria fixa d'artilleria costanera del a Setúbal, Portugal. miniatura|Una bateria mòbil de defensa costanera montada sobre un camió militar, i equipada amb míssils antivaixell RBS-15 de l'Armada Croata. miniatura|Canó obús a Nigrán, Espanya. LArtilleria costanera és una branca de les Forces Armades que està dedicada a operar les peçes de l'Artilleria antivaixell o les bateries fixes de metralladores en les fortificacions costaneres.
Història L'artilleria costanera va aparèixer a Europa quan es van introduir els canons durant el . Quan un poder colonial conquistava territoris d'ultramar, començaven amb la fortificació del front marítim per dissuadir potències rivals i per sotmetre els nadius. Durant el , Xina va construir centenars de fortaleses costaneres en un intent de contrarestar l'amenaça naval que suposava Occident.
L'artilleria costanera va poder formar part d'algunes armades (com les dels països escandinaus, Alemanya durant les guerres mundials, i també l'antiga Unió Soviètica) o com a part de l'Exèrcit, com va succeir en els països de parla anglesa. Al Regne Unit, per exemple, l'artilleria de costa depenia de la Royal Artillery.
Als Estats Units, l'artilleria costanera es va establir el 1794 com una branca de l'Exèrcit de Terra i van començar una sèrie de programes per a la construcció de defenses costaneres: el primer sistema defensiu el 1794, el segon el 1804, el tercer sistema, o el sistema permanent el 1816, i el sistema d'Endicott el 1890. Durant la Segona Guerra Mundial el paper de l'artilleria costanera dels Estats Units va deixar de ser antivaixell, per esdevenir artilleria antiaèria, ja que durant aquests temps l'aviació militar va cobrar una importància fonamental.
S'ha determinat que una peça d'artilleria costanera fixa equival a tres peces d'artilleria naval del mateix calibre. Atès que la primera és notòriament més estable i, per tant, més precisa que la seva contrapart marina.
Després de la Segona Guerra Mundial, el gran avanç a la tecnologia aeronàutica i dels míssils guiats va reduir la importància de l'artilleria costanera en la defensa d'un país. Aquests avanços igualment van augmentar la vulnerabilitat de les bateries d'artilleria fixes davant dels atacs enemics. És per això que en els països on l'artilleria costanera no s'ha dissolt, aquesta ha adquirit capacitats amfíbies semblants a la Infanteria de Marina. En aigües limitades, les bateries de defensa costanera mòbils, estan armades amb míssils antivaixell guiats, i poden ser útils per impedir l'ús de les vies marítimes a un enemic modern.
L'artilleria costanera a Catalunya Hi ha encara força restes de les bateries costaneres construïdes al , i que són testimoni del passat recent. Algunes són visitables, com per exemple els búnkers de l'Escala.
Artilleria costanera a Catalunya fins a la Guerra Civil 1936-1939 Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va tenir un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. A causa dels atacs que va patir durant tot el conflicte, el litoral català es va acabar artillant amb nius de metralladores i bateries de costa, com si fos un front de guerra més. La defensa del litoral català es va accelerar a partir del bombardeig naval sobre Roses pel creuer Canarias en mans dels rebels franquistes el 30 d'octubre de 1936.
Entre d'altres, es poden destacar aquestes bateries d'artilleria de costa, en el marc de la Guerra Civil Espanyola:
(Torroella de Montgrí) (Cadaqués)
Artilleria costanera a Catalunya posterior a la Guerra Civil 1936-1939 Per complementar la Línia P de defensa dels Pirineus, passada la Guerra Civil de 1936-39 es van ubicar als voltants de 1947 per protegir el Cap de Creus i la Badia de Roses una sèrie de bateries d'artilleria de costa.
A l'actual Costa Brava, es tractava de:
Bateria L-5, (Torroella de Montgrí) Bateria L-6, (L'Escala) Bateria L-7, (Roses) Bateria L-8, (Roses) Bateria L-9, (Port de la Selva)
En d'altres zones de Catalunya també s'hi van instal·lar bateries de costa: Bateria L-1, Castell de Montjuïc Bateria L-2, Montgat Bateria L-3, Montjuïc Bateria L-4, Montjuïc Bateria L-10, Turó del Carig (Badalona)
Aquestes instal·lacions, en disoldre's la unitat militar que se'n feia càrrec el 1978, van ser progressivament abandonades i els canons desballestats.
Galeria
Referències
Categoria:Forces armades Categoria:Artilleria