Beit Ur al-Fauqa () és una vila palestina a la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 14 kilòmetres a l'est de Ramal·lah i a 3 kilòmetres al sud-est de Beit Ur al-Tahta, al llarg de la carretera 443, el camí bíblic de Bethoron. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.106 habitants el 2016.

Història Beit Ur al-Fauqa (que vol dir «Casa alta d'Ur»)Palmer, 1881, p. 287 preserva part del nom original cananeu de la vila, i ha estat identificada en alguns lloc d'Alt Bethoron. Les troballes arqueològiques indiquen que la baixa Bethoron (Beit Ur al-Tahta) fou establerta abans de l'alta Bethoron; la ceràmica trobada a Beit Ur al-Fauqa data de l'edat de ferro endavant, mentre que els testos de la ciutat baixa daten del final de l'edat de bronze. Hi ha una gran birkeh (estany) al nord-est de la vila, tallada a la roca.Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 86

Els asmoneus van bloquejar dos cops el camí a les forces hel·lenístiques que marxaven cap a Jerusalem a Alt Bethoron. En el tercer intent, Bàquides va aconseguir sotmetre els asmoneus i va enfortir aquest pas estratègic.Sharon, 1999, p. 165 Va ser als barrancs propers a Bethoron que la Legió XII Fulminata sota Cesti Gal fou destruïda en 66 CE al començament de la gran revolta jueva.Goodman, Martin. (2007). Rome and Jerusalem; The Clash of Ancient Civilizations. p. 14. Després de la submissió de la revolta jueva el 70, els romans van construir una fortalesa a la vila per custodiar el camí cap a Jerusalem. Durant el final del període romà i sota l'Imperi Romà d'Orient, Beit Ur al-Fauqa va perdre importància i al només era un petit llogaret.Sharon, 1999, p. 166

La vila ha estat identificada amb el Bethoron Superior o Vetus Betor en l'era croada. Melisenda de Jerusalem la va donar com a feu a Mar Saba. En 1165/64 fou venuda als canonges de la Basílica del Sant Sepulcre.de Roziére, 1849, p. 279, citat a Röhricht, 1893, RRH, pp. 106-107, No 409Pringle, 1997, p. 29 Les restes d'una torre, Al-Burj, a la vila daten d'aquesta època.Beyer, 1942, identifica Vetus Betor amb Beit Ur al-Tahta, segons Finkelstein et al, 1997, p. 304

S'ha trobat una inscripció àrab amb un vers de l'Alcorà en una estructura de pedra en ruïnes a Beit Ur al-Fauqa i és atribuïda per Moshe Sharon al període aiúbida a Palestina.

Època otomana Beit Ur al-Fauqa, com la resta de Palestina, va ser incorporat a l'Imperi Otomà el 1517, i al cens de 1596, el poble va aparèixer als registres fiscals com a part de la nàhiya d'al-Quds al liwà homònim. Tenia una població de cinc llars musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, olives, cabres i / o ruscs.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 112

El 1838 fou registrada com una vila musulmana, situada a l'àrea Beni Malik a l'oest de Jerusalem.Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124

L'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila el 1863, i la va descriure amb 150 habitants i envoltat de jardins d'oliveres. També va assenyalar les restes d'un petit castell.Guérin, 1868, p. 346-347 Una llista oficial de pobles otomans del 1870 va mostrar que Bet Ur el-Foqa tenia 53 cases i una població de 159 persones, tot i que només comptava els homes.Socin, 1879, p. 148Hartmann, 1883, p. 118

El 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Beit Ur Al Foka com «un petit poble construït de pedra al final d'un estribó en un monticle. El sòl cau abruptament cap a la Oest: el subministrament d'aigua és artificial, i al nord i el sud es troben valls profundes. La vista a l'oest és molt extensa, incloent-hi el mar, les planes de Lydda i Ramleh, i part del vall d'Ajalon.»Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 17 miniatura|Vist aèria de Beit Ur al-Fauqa, 1931 Època del Mandat Britànic Al cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Beit 'Ur al-Fuqa era de 147 musulmans.Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16 En el cens de 1931 Beit 'Ur al-Fauqa tenia 47 cases ocupades i una població de 173 musulmans.Mills, 1932, p. 47.

El 1945 la població era de 210 musulmans,Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26 amb una àrea total de terra de 3.762 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64 D'aquests, 989 eren dedicats a plantacions i regadius, 1.277 per a cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111 mentre 26 dúnams eren sòl edificat.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161

Després de 1948 A la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Beit Ur al-Fauqa fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Després que una carretera d'un assentament, els van denegar l'accés per terra a la seva escola, els nens del poble es traslladen a l'escola secundària local al-Tira Beit Ur al-Fuqa, que està envoltada pel Mur de separació israelià en tres costats, a través de canals d'aigües residuals.'School students use sewage channels to reach school,' Ma'an News Agency 24 March 2015.

Referències

Bibliografia

(p. 398)

Categoria:Viles de Cisjordània