Els adenovirus (membres de la família dAdenoviridae) són un tipus de virus de mida mitjana (entre 60 i 90 nm), que es caracteritzen per tenir el material genètic en una doble cadena d'ADN no circular. Tenen un pes molecular petit i no tenen coberta externa. Són virus que afecten vertebrats i es transmeten per via digestiva, per contacte directe i per respiració. En humans s'han identificat més de 50 serotipus virals, responsables d'un ampli ventall de patologies, des de lleus refredats en infants fins infeccions sistèmiques en persones immunodeprimides.
El seu criptograma és D/2: 20-30/12-17: S/S: V/I,O,R.
El nom d'adenovirus prové de la paraula grega "adeno", que significa glàndula, ja que es van descobrir a partir de cultius de cèl·lules extretes de diferents glàndules.
Taxonomia Classificació Aquesta família de virus afecta vetrebrats. Es poden identificar els següents gèneres: Mastadenovirus: adenovirus que afecten mamífers. Aviadenovirus: adenovirus que afecten les aus. Barthadenovirus: adenovirus que afecten gran varietat de vertebrats. Aquest gènere inclouria certs tipus d'adenovirus rics en A+T. Ichtadenovirus Siadenovirus Testadenovirus
Diversitat Existeixen més de 100 serotips d'adenovirus. En humans s'han identificat més de 50 diferents, aquests divideixen en 7 subgrups de la A a la G, tenint cadascun característiques pròpies. Per exemple, el grup A està caracteritzat per tenir potencial oncogènic associat a proteïnes adenovirals reguladores del cicle cel·lular.
Diferents serotips en humans tenen diferents patologies associades: +Principals processos patològics causats per adenovirus en humansPatologíaSerotips més freqüentsRefredat comú i faringitis1-7Febre faringoconjuntival3,7Conjuntivitis folicular1-4,7Queratoconjuntivitis epidèmica8,11,19,37Malalitia respiratòria aguda3,4,7,14,21Pneumònia1,3,21Enteritis40,41Cistitis hemorràgica7,11,21Malaltia sistèmica en individus immunodeprimitsDiversos
Estructura miniatura|Comparació d'un adenovirus amb un virus bacteriòfag i amb un VIHEls adenovirus tenen una càpsida característica, formada de diferents proteïnes que formen una estructura icosaèdrica de 20 cares triangulars i 12 vèrtexs. El 13% del pes molecular de l'adenovirus correspon a l'ADN, i el 87% restant a proteïnes (valors aproximats, poden variar en funció del gènere i del subgrup). En cada vèrtex de l'icosaedre que forma la seva càpsida hi ha unes estructures proteiques, anomenades fibres proteiques, que s'encarreguen de reconèixer l'hoste per tal de facilitar i iniciar el procés d'endocitosi. Dins de l'icosaedre hi ha la doble cadena d'ADN i algunes proteïnes, que serviran per dur a terme el procés de replicació, un cop el virus s'hagi introduït dins de la cèl·lula hoste.
Genoma L'ADN dels adenovirus és de doble cadena, lineal i no segmentat. Conté de 30 a 36 kpb, en funció del serotip. El contingut de G+C de l'ADN del virus varia de 33,7 a 63,8%.
Replicació El procés de replicació es produeix al nucli de la cèl·lula hoste, utilitzant els sistemes propis d'aquesta. El procés d'endocitosi s'inicia quan la fibra proteica del virus s'uneix a un receptor específic de la cèl·lula hoste. Aquest receptor s'anomena CAR (Coxsackie-Adenovirus Receptor).
Un cop endocitat, el virus es troba dins d'una vesícula a l'interior de la cèl·lula hoste. Aquesta vesícula es trencarà per acció de diferents proteïnes del virus i el virió passarà al citoplasma. Arribarà a la membrana nuclear de la cèl·lula i el genoma viral s'introduirà a dins del nucli. En el nucli s'ancorarà als centres actius de transcripció i replicació de l'ADN de l'hoste, de manera que es començaran a transcriure gens virals.
Se sintetitzen ARNm virals, que un cop al citoplasma utilitzaran les estructures cel·lulars per produir proteïnes víriques. Un cop totes les proteïnes pròpies del virus estiguin sintetitzades s'uniran per formar nous virions que sortiran de la cèl·lula induint la lisis cel·lular.
Epidemiologia Transmissió Els adenovirus són molt comuns, i gairebé podríem afirmar que el 100% de la població adulta ha estat en contacte amb ells alguna vegada i estan immunitzades en major o menor mesura. Per tant, les infeccions amb repercussió clínica són poc freqüents o bé s'observen en individus nounats o molt joves. Els diferents tipus d'adenovirus que existeixen mostren diferent tropisme: la majoria causen infeccions al tracte respiratori, i alguns serotipus s'associen a infeccions gastrointestinals (com Ad40 i Ad41).
Humans Els adenovirus són molt contagiosos en éssers humans (sobretot en zones de risc com guarderies, hospitals, escoles o centres militars). Es podrien transmetre per la tos i secrecions nasals, via oro-fecal o contacte directe (mans, per exemple nens que comparteixen joguines). També és probable la transmissió venèria.
No és una zoonosi, són molt específics i sovint el reservori és el mateix home (especialment els nens).
És important saber que es poden aïllar adenovirus de teixits limfoides (com les amígdales), ja que persisteixen en tals teixits durant un llarg període.
Presentació de la malaltia segons el tipus d'adenovirus Segons la forma de presentació de la malaltia es classifiquen en: Endèmics: correspon als adenovirus 1,2,5 i 6 dels més de 100 serotipus descrits, i els trobem repartits en diverses parts del món. Majoritàriament s'adquireixen a la infància. Esporàdics: adenovirus 8, 19 i 37, associats a la queratoconjuntivitis epidèmica.
Malaltia febril: associada a la transmissió per conjuntivitis a través de l'aigua (en llacs petits o bé en piscines en el cas dels humans). Malaltia respiratòria: adenovirus de serotip 4 i 7 (als Estats Units). Gastroenteritis en nens: adenovirus de serotp 40 i 41. Causen aproximadament un 10% dels casos de gastroenteritis aguda.
Presentació de la malaltia segons el lloc d'infecció Actualment s'especula que segons el lloc d'infecció la clínica de la malaltia pot ser una o una altra, ja que l'especificitat dels diversos serotipus d'adenovirus fa que es puguin agrupar segons la via infectiva: Inhalació: adenovirus 7 adquirit, associat a malalties de clínica més greu. Transmissió oral: causa malaltia lleu o bé no mostra signes clínics. Les infeccions per adenovirus ocorren majoritàriament al voltant de la primavera, inicis d'estiu o bé a finals d'hivern. És a dir, quan hi ha canvis ambientals i, per tant, quan hi ha més probabilitat de patir estats d'immunodeficiència (quan es produeixen la majoria d'infeccions per altres virus del tipus Rhinovirus o Orthomyxovirus).
Prevenció Com en la majoria d'infeccions virals, la prevenció es basa a seguir els següents hàbits:
- Rentar-se les mans amb aigua i sabó sovint.
- Tapar-se la boca i el nas quan s'estossega.
- Evitar l'escola, la feina en el cas d'estar malalt.
- Evitar al màxim el contacte proper amb persones malaltes.
Vacuna miniatura|Vacuna oral contra adenovirus Existeix una vacuna com a mètode de prevenció contra els adenovirus aprovada per la població d'entre 17 i 50 anys.
Aquesta vacuna actua contra l'adenovirus Tipus 4 i el Tipus 7 concretament. Conté cadenes seleccionades i viables d'adenovirus humans preparades en cultius de fibroblasts diploides d'humà. Aquestes cadenes virals no han sigut atenuades.
No s'ha de confondre amb l'estratègia d'utilitzar adenovirus com a vector per desenvolupar vacunes per altres patògens.
Història Des del 1971 al 1999 va ser utilitzada pels militars dels Estats Units, però els únics productors van parar la producció. El 2011 l'organització U.S. Food and Drug Administration va aprovar una nova vacuna contra l'adenovirus produïda per Teva Pharmaceuticals, que era igual que la utilitzada durant els anys 1971-1999. Durant l'octubre del 2001 els serveis militars van començar a administrar la nova vacuna durant l'entrenament bàsic i durant el primer any d'administració, la vacuna va prevenir 15,000 casos de malalties respiratòries febrils.
Administració i dosis L'administració de la vacuna és oral amb una sola dosis, la qual és important empassar-se sencera i no s'ha de mastegar per evitar que el virus s'alliberi a la zona de les vies respiratòries altes.
La vacuna oral passa de manera intacta a través de l'estómac fins a l'intestí, a on s'alliberen les cadenes víriques. Aquests adenovirus, amb potència molt baixa, es repliquen en el tracte intestinal i indueixen immunitat a persones amb pocs o sense anticossos neutralitzants.
Efectes secundaris Una vacuna, com qualsevol altre medicament, pot causar reaccions adverses tot i que el risc que la vacuna causi problemes molt seriosos o la mort de l'individu és extremadament baix.
S'han descrit diferents problemes lleus al cap de 2 setmanes de la vacunació: Mal de cap Infecció a les vies altes del tracte respiratori (1 persona de cada 3). Dolor a les articulacions (1 de cada 6 persones). Dolor abdominal, nàusees (1 de cada 7)
També s'han descrit problemes més seriosos al cap de 6 mesos de la vacunació, però en molt pocs casos (1 de cada 100) i hi ha el dubte de si va ser realment a causa de la vacuna: Sang a l'orina. Pneumònia Inflamació de l'estómac o els intestins.
Infeccions Els adenovirus són els causants de moltes malalties respiratòries del tracte superior però també poden causar conjuntivitis, gastroenteritis, cistitis entre d'altres. Quant a les malalties respiratòries provocades per adenovirus, solen començar en tos i poden anar des d'un simple refredat comú a quadres més greus com pneumònia o bronquitis.
Infeccions en la infància En els nens, els adenovirus sovint causen infeccions del tracte superior que causen febre i mocs. Els adenovirus de tipus 1, 2, 3, 5 i 6 són els majors responsables d'aquestes infeccions. Ocasionalment també poden causar malalties de les vies respiratòries baixes, com ara una pneumònia.
Els adenovirus també causen malalties més greus, com ara la febre faringoconjuntival, aquesta malaltia és causada pels tipus 3 i 7. Els símptomes de la malaltia apareixen sobtadament i desapareixen en menys d'una setmana, entre aquest s'inclouen: conjuntivitis, febre, faringitis, mucositats i inflamació dels nòduls limfàtics del coll.
Aquests virus també poden causar diarrea en nens petits, causant febre i femtes líquides. Aquest problema el causen els adenovirus dels tipus 40 i 41. Els símptomes poden romandre durant dues setmanes.
El 51% de les cistitis hemorràgiques en nens americans i japonesos són causades per una infecció per adenovirus. Els nens que tenen cistitis hemorràgica traurà sang per l'orina aproximadament durant tres dies. Aquests, a més, tindran la necessitat d'anar a orinar freqüentment
Infeccions en els adults En els adults, la majoria d'infeccions per adenovirus provoquen la malaltia respiratòria aguda (ERA), que és provocada pels tipus 4 i 7 d'adenovirus. Els virus provoquen sempre febre, mal de cap, secrecions nasals i tos. També poden ocasionar debilitat, calfreds, mal de cap i la inflamació dels ganglis limfàtics del coll. Aquests símptomes solen durar entre 3 i 5 dies. miniatura|Queraconjuntivitis epidèmica (EKC) Els adenovirus també provoquen la queratoconjuntivitis epidèmica (EKC), que és causada pels tipus 8, 19 i 37. Aquest virus provoca una inflamació dels teixits que recobreixen la parpella i cobreix part del globus ocular. La transmissió d'aquest virus es pot donar per la utilització de lents de contacte contaminades o a partir de l'eixugada de mans o la cara amb una tovallola que contingui els virus.
Infeccions en animals Cànid