La Guerra Civil del Congo (1665–1709) va ser un conflicte intern entre les cases rivals del regne del Congo. La guerra es va lliurar al llarg dels segles  i entre partidaris de la Casa de Kinlaza contra la Casa de Kimpanzu. Nombroses altres faccions van entrar en el conflicte reclamant la descendència d'una o ambdues de les principals parts, com ara Água Rosada de Kibangu i els Silva de Soyo. Al final de la guerra la capital del Congo havia estat destruïda i molts bakongo van ser venuts en el comerç atlàntic d'esclaus.

Orígens El Regne del Congo va arribar al seu apogeu durant el regnat del seu rei més poderós Garcia II. El rei Garcia II havia arribat al poder després de la mort del seu germà, Álvaro VI, a qui havia ajudat a apoderar-se del tron de Congo de la Casa de Kimpanzu. Junts, els germans van forjar una nova dinastia anomenada Nlaza kanda, per tant Kinlaza. L'ascensió d'aquesta dinastia, que va traçar la seva legitimitat al tron maternalment enfront del pedigrí patern de la Casa de Kimpanzu i la Casa de Nsundi, va ser rebuda amb hostilitat des dels inicis. Els reclamants rivals per al tron del Congo, aleshores l'estat més poderós de l'Àfrica Central, s'uniren darrere de Kimpanzu. Quan el rei Garcíia II va arribar al poder, els Kimpanzu van arrelar al comtat de Soyo donant suport als altres partidaris Nsundi i Kimpanzu de l'interior del Congo mentre reclamaven el títol de Prínceps i després grans prínceps. Al final del regnat de Garcia, Soyo era completament independent del Congo i hi havia una hostilitat oberta entre la Casa de Kinlaza i la Casa de Kimpanzu, incloses trames sobre la vida del rei i els compromisos militars.

Descens cap a la guerra El 1661, el rei Garcia II, va morir deixant el tron al seu segon fill António. El rei António I era decidit a eliminar els portuguesos d'Angola, ja que havien estat una espina clavada al costat del Congo des de 1622. El reconeixement del rei García II d'ajudar els holandesos en la seva curta guerra amb Portugal sobre el port de Luanda havia sortit malament. Ara Portugal era més forta que mai amb el control de Luanda, font dels diners de les cloïsses nzimbu del Congo, usades com a moneda. Més i més, el Congo va haver de confiar en el suport holandès, que no era tan proper amb Soyo com a competidor. Aquests esdeveniments van configurar el successor de Garcia II, António I, en una agenda completament antiportuguesa.

Batalla de Mbwila

Malgrat l'augment de la tensió entre els estats, l'espurna que els tornaria a convertir en una guerra seria una disputa per la petita ciutat fronterera de Mbwila. El capità havia jurat fidelitat tant al Congo com a Angola en el passat. En 1665, una disputa entre el reclamant i la seva tia va fer que el Congo i Angola s'enfrontessin, el Congo recolzant al demandant i Angola recolzant a la tia. Els dos poders es van enfrontar a la batalla de Mbwila el 29 d'octubre de. En aquesta batalla el Congo va ser durament derrotat. El rei António I i la majoria de la noblesa Kinlaza van morir en la batalla; la corona i el ceptre reial foren duts a Portugal com a trofeus. El nen hereu del tron del Congo va ser capturat i portat a Luanda juntament amb el cap d'António. Les possessions reials del rei, que temia deixar al Congo pels partidaris rivals, també es van perdre en el camp de batalla. Privats del seu rei, hereu i dels símbols de lideratge, el regne ràpidament va descendir a la guerra civil, ja que els partidaris de Kinlaza i Kimpanzu pretenien el tron.

Intervenció de Soyo al Congo La batalla de Mbwila no va provocar un canvi dràstic en les fronteres de l'Àfrica Central. El Congo i Angola no tenien més control sobre aquest assentament remot que abans de la batalla. El partit que va prosperar a conseqüència de la derrota del Congo va ser el comtat de Soyo, on es trobaven molts partidaris de Kimpanzu. Soyo, governat pel kanda Silva, havia donat refugi als Kinpazu que s'amagava a la regió de Luvota al sud. Sense una forta oposició al Congo, els da Silva van poder imposar la seva voluntat als dos reclamants Kinlaza i Kimpanzu al tron.

Inici de la intervenció de Soyo El rei Alfons II del Congo i Nkondo, per no confondre's amb el Alfons II del Congo del , va prendre el tron després de la mort d'António I. L'ascensió d'Afonso, partidari dels Kimpanzu, va jugar en els plans de Soyo. Els Kinlaza van actuar ràpidament contra ell i el van obligar a abdicar en Álvaro VII. El rei deposat va fugir cap a Nkondo, on va continuar reclamant la corona del Congo.

Invasions del Congo (1666 i 1669) El rei Álvaro VII va resultar ser un tirà, odiat tant pels rivals polítics com per la gent comuna. En un moviment sense precedents, Soyo va marxar asobre la capital i va ajudar la població en el derrocament i l'assassinat d'Álvaro VII. En juny fou elegit un altre rei Kinlaza. Aquesta vegada, les eleccions es durien a terme sota els auspicis de Soyo. Álvaro VIII va ser escollit pel tron i va governar durant tres anys. Va permetre als portuguesos buscar or en el seu regne, però no hi havia or ni plata al regne. La Casa de Kinlaza va mantenir el control tàcit del tron, però Soyo va demostrar ser el veritable amo del regne.

El rei Pedro III, un altre partidari Kinlaza amb menys simpatia vers Soyo, va arribar al poder el gener de 1669. Soyo va enviar una força una vegada més al Congo i va treure el rei del poder. Aquesta vegada, els da Silvas col·locarien un governant Kimpanzu al tron. El rei Pedro III va fugir a Lemba (també coneguda com a Mbula o Bula), però aquest no seria el final de les seves relacions al Congo.

Fi de la intervenció de Soyo El rei Álvaro va ser posat al poder per Soyo amb l'esperança que un Kimpanzu pogués ser més fàcil de controlar. No obstant això, fins i tot entre els Kimpanzu, els nobles començaven a ressentir-se de la intromissió de Soyo al Congo. En 1670 Álvaro IX va ser destronat per Rafael I, el marquès de Mpemba. A diferència del rei anterior, Rafael I era un Kinlaza i no estava disposat a deixar-se controlar pels Silvas.

Batalla de Kitombo

Una vegada al tron, l'ambiciós rei va buscar ajuda portuguesa per treure els seus supervisors a Mbanza-Soyo. Amb la promesa de drets minerals i l'oportunitat de castigar a Soyo per tractar amb els holandesos "heretges" (no catòlics), Angola va enviar un exèrcit sota el comandament de João Soares de Almeida. Després d'una victòria inicial contra Soyo en què va morir el seu regidor comte Estêvão da Silva, l'exèrcit angolès va ser aixafat a la batalla de Kitombo per una força de Soyo liderada pel príncep Pedro da Silva, germà del comte mort.Battell, Andrew and Samuel Purchas: The Strange Adventures of Andrew Battell of Leigh, in Angola and the Adjoining Regions", page 132. The Hakluyt Society, 1901 La victòria va frenar les ambicions portugueses al Congo fins al , però va deixar Soyo en una posició molt més precària. El rei Rafael va romandre al tron i Soyo es va centrar en la protecció la seva pròpia frontera i obtenir el reconeixement papal. La victòria a Kitombo se celebra a certes parts d'Angola la diada de Sant Lluc (18 d'octubre).

Saqueig de São Salvador Els Kimpanzu van continuar governant el regne malgrat la seva tènue situació. Les províncies més poderoses com Nsundi i Mbata es van separar, i el poder del rei va disminuir mentre el comerç es va repartir a zones més estables fora del Congo, com Soyo i Loango. El rei Rafael I fou succeït pel marquès de Nkondo, Alfons III del Kongo. Va regnar molt poc temps abans de l'ascens del rei Daniel I. El rei Daniel I va regnar quatre anys abans que els Kinlaza fessin una última jugada desastrosa per al tron. El rei destituït Pedro III va marxar a São Salvador amb mercenaris jaga, donant lloc a una batalla que va matar el rei Daniel I i va destruir la major part de la ciutat el 1678.Thornton, John K: "The Kongolese Saint Anthony: Dona Beatriz Kimpa Vita and the Antonian Movement, 1684-1706", page 23. Cambridge University, 1998 La destrucció de la capital va obligar els reclamants d'ambdós costats del conflicte a dominar les fortaleses de les muntanyes. Els Kinlaza es va retirar a Mbula mentre que els Kimpanzu tenia la seva seu a Mbamba Luvota al sud de Soyo.Thornton, John K: "The Kongolese Saint Anthony: Dona Beatriz Kimpa Vita and the Antonian Movement, 1684-1706", page 39. Cambridge University, 1998 São Salvador es va convertir en el lloc de pasturatge dels animals salvatges, on es coronaven els reclamants rivals, després es van retirar abans de provocar la ira dels partidaris de l'oposició. Fins i tot després del seu reassentament, la ciutat mai no tornaria a tenir la seva importància.

Regne dividit Sense un centre per al comerç i la política, el poderós regne va deixar d'existir durant dues dècades. Això no va evitar que els partidaris intentessin matar-se mútuament. El rei Pedro III va ser assassinat el 1680 sota un estendard de treva per Manuel de Nóbrega en venjança per la mort del seu germà, el rei Daniel I.Thornton, John K: "The Kongolese Saint Anthony: Dona Beatriz Kimpa Vita and the Antonian Movement, 1684-1706", page 79. Cambridge University, 1998 El rei Pedro III fou succeït pel seu germà petit, João II. El rei João II va lluitar incansablement per dominar un altre bastió Kinlaza, Kibangu, però va ser inútil.Thornton, John K: "The Kongolese Saint Anthony: Dona Beatriz Kimpa Vita and the Antonian Movement, 1684-1706", page 20. Cambridge University, 1998 Kibangu eventualment va caure a forces des d'una posició contrària a la successió de Manuel I de Kibangu. Dos germans del kanda Água Rosada, producte d'un pare Kimpanzu i mare Kinlaza, van enderrocar Manuel en 1688. El germà més gran, el rei Álvaro X, va governar la fortalesa de la muntanya fins a la seva mort el desembre de 1695. Seria el seu germà, Pedro IV, quei vetllaria per la restauració del Congo. Mentrestant, Manuel de Nóbrega, germà del rei Daniel I, va governar Mbamba Lovata en nom dels Kimpanzu i amb la sanció de la poderosa reina Suzana de Nóbrega. Manuel de Nóbrega va usar el poder de Soyo per fer la guerra a tots els partidaris Kinlaza al seu abast, incloent la reina Ana Afonso de Leão, la matriarca dels Kinlaza.Thornton, John K: "The Kongolese Saint Anthony: Dona Beatriz Kimpa Vita and the Antonian Movement, 1684-1706", page 25. Cambridge University, 1998

Antonians