, o simplement Robert Ball, va ser un matemàtic i astrònom irlandès professor de la Universitat de Cambridge i molt conegut per la seva labor divulgativa de l'astronomia.
miniatura|esquerra|Caricatura publicada per Vanity Fair el 1905. Vida i obra Ball era fill del naturalista irlandès Robert Ball. Va ser escolaritzat a Tarvin, comtat de Chehire (Anglaterra), perquè la seva mare era molt anglòfila. A partir de 1857 va estudiar al Trinity College (Dublín), on va obtenir una beca el 1860 i es va graduar el 1865, especialitzant-se en matemàtiques i física. Entre 1865 i 1867 va treballar com tutor dels fills de William Parsons, comte de Rosse, tenint accés al magnífics telescopis del comte. El 1867 va ser nomenat professor de mecànica del recent inaugurat Royal College of Science de Dublín. En retirar-se Franz Brünnow el 1874, va ser nomenat astrònom reial d'Irlanda i professor d'astronomia de la universitat de Dublín en la seva substitució. Els càrrecs portaven aparellats la direcció del observatori de Dunsink.
Finalment, el 1892 va ser nomenat catedràtic d'astronomia de la universitat de Cambridge i director de l'observatori astronòmic de la universitat, càrrecs que va mantenir la resta del seus dies. També va ser president de la Royal Astronomical Society (1897-1899) i de la secció de matemàtiques de la British Association for the Advancement of Science (1899-1900).
miniatura|esquerra|Tomba de Ball i de la seva esposa a Cambridge. Els últims dos anys de la seva vida va ser incapaç de fer cap treball actiu i va passar els darrers sis mesos al llit, fins que va morir a Cambridge el novembre de 1913.
El 1871 va publicar el seu primer llibre, Experimental Mechanics, un llibre eminentment pràctic. A part de la seva The theory of screws (Teoria de les torsions) (1876) per explicar la dinàmica dels cossos rígids, Ball va ser lestrella del circuit de les conferències d'astronomia a partir de 1890. A més de ser un showman reconegut que esquitxava d'humor les seves conferències, també les omplia d'il·lustracions adequades a l'edat de la seva audiència.
També va escriure nombrosos llibres divulgatius, el més famós dels quals, The Story of Heavens (1886), es va reeditar nombroses vegades malgrat el seu preu prohibitiu.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Astrònoms irlandesos Categoria:Matemàtics irlandesos Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Alumnes del Trinity College (Dublín) Categoria:Dublinesos Categoria:Morts a Cambridge Categoria:Professors del Trinity College (Dublín) Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX