La Biblioteca d'Apol·lodor (en , Apol·lodoru bibliotheke) és un compendi de mitologia grega escrita en grec per un autor anònim cap al dC, convencionalment anomenat Pseudo-Apol·lodor. Constitueix una de les fonts més completes i més útils sobre mitologia grega.

Autor Els manuscrits indiquen que la Biblioteca és obra de cert Apol·lodor, sense que es puga precisar de qui es tracta. El patriarca Foci fa un resum de l'obra en el seu Miròbiblon, i identifica l'autor amb Apol·lodor d'Atenes, un gramàtic del . A partir de llavors, i sobretot a partir de la publicació de l'editio princeps el 1555 per part de Benedetto Egio, es considerà unànimament escrita pel gramàtic Apol·lodor.

Segles més endavant, el 1873, Carl Robert posà en qüestió aquesta identificació, argumentant, entre altres punts, que la Biblioteca cita Càstor de Rodes, un autor del , posterior a l'Apol·lodor atenès. Actualment, es considera que la Biblioteca va ser escrita per un altre Apol·lodor, que convencionalment es denomina Pseudo-Apol·lodor.

Gènere i estil Es tracta d'una obra en prosa que resumeix tota la mitologia grega de manera cronològica. El text ha perviscut de manera incompleta, interromput mentre explica la història de Teseu, i la resta del contingut només és conegut per l'existència d'una sèrie d'epítoms que en resumeixen el contingut.

L'obra pretén ésser un compendi de tot l'univers mitològic grec; d'aquí el títol de Biblioteca, en l'accepció de 'conjunt de llibres'. Es tracta, de fet, d'un manual mitogràfic pensat per fer servir escolarment, i per això fa servir un llenguatge planer i evita els detalls i les versions més cruels i immorals dels mites.

Pel que fa a l'estil, la Biblioteca se situa dins el moviment de la segona sofística, en el qual els autors tenien un "desig de ressuscitar un passat tingut per gloriós". És per això que l'autor té preferència per les fonts arcaiques, i negligeix les variants més novel·lesques i retorçades, a més d'evitar referències a Roma i a realitats pròpies de la història més recent. Per aquest motiu, els principals autors que cita i segueix són Homer i els poetes cíclics, especialment el cicle troià i el cicle tebà, a més dels logògrafs del , com Acusilau, Ferecides, Herodor i Hel·lanic; els tràgics, i principalment Eurípides; i altres poetes d'època hel·lenística, sobretot Apol·loni de Rodes.

Resum El contingut de la Biblioteca és el següent:

Llibre I Teogonia: naixement de Zeus Teogonia: la Titanomàquia Teogonia: els déus olímpics Apol·lo i Àrtemis Demèter i Persèfone La Gigantomàquia, Tifó Prometeu, Deucalió, les filles d'Èol Eneu, Melèagre, Tideu Fills d'Èol, Melamp, Admet, Pèlies, els argonautes

Llibre II Io, les danaides Pretos i els prètides Bel·lerofont Perseu i els descendents: Amfitrió, Hèracles Els dotze treballs d'Hèracles Les guerres d'Hèracles Els heraclides

Llibre III Europa, Minos, Pasífae Catreu Glauc Cadme, Sèmele, Actèon Dionís, Antíope, Amfíon i Zetos, Èdip Els Set contra Tebes Els epígons Licàon, Cal·listo Auge, Atalanta Les plèiades, Hermes, Coronis, Asclepi, Leda, els pretendents d'Hèlena Els dioscurs Dàrdan, Ilos, Príam, Èac, Telamó Tetis i Peleu Cècrops, Adonis, Tereu i Procne, Erictoni Cèfal, Oritia, Eumolp, Egeu Teseu

Epítom Teseu Tàntal, Pèlops, Atreu La Guerra de Troia: les antehomèriques La Guerra de Troia: la Ilíada La Guerra de Troia: les posthomèriques La Guerra de Troia: els retorns La Guerra de Troia: l'Odissea i la Telegonia

Edicions i traduccions

Versió en línia de la traducció Versió en línia del text grec al projecte Perseus

Versió en línia amb el text grec al costat

Apollodore. Le détail de la Bibliothèque. Traducció d'Hugo Bratelli (2002) Francesc J. Cuartero i Iborra (2010-2012), inacabada

Referències

Categoria:Mitologia grega Categoria:Obres literàries de l'antiga Grècia Categoria:Obres antigues ambientades en la guerra de Troia