Dinamarca o Danimarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les illes Fèroe. El territori continental limita al sud amb Alemanya, i amb el Mar del Nord a l'oest i el Mar Bàltic a l'est. L'estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia.

Dinamarca és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. A més del govern federal hi ha governs locals en 98 municipis. Dinamarca és membre de la Unió Europea des de 1973, però no forma part de la zona euro, la unió monetària dels estats membres de la Unió que han adoptat l'euro com llur moneda oficial. Dinamarca és membre fundador de l'OTAN.

Dinamarca té una economia capitalista de mercat amb un estat de benestar extens,Esping-Andersen, G. (1990). The three worlds of welfare capitalism. Princeton, NJ: Princeton University Press. i ocupa, segons algunes publicacions, el nivell més elevat d'igualtat de la renda del món. Dinamarca és un país ric i modern, amb un dels estàndards de vida més elevats d'Europa. La llengua nacional, el danès, està molt relacionada amb el suec i el noruec, llengües pròpies dels altres països escandinaus amb els quals Dinamarca té enllaços culturals i històrics molt importants. El 82% de la població de Dinamarca, i el 90,3% dels danesos són membres de l'Església luterana. El 9% de la població és estrangera, la gran majoria provinents d'altres països escandinaus.

Etimologia L'etimologia del topònim Danmark ha estat un tema d'ampli debat.Indvandrerne i Danmarks historie, Bent Østergaard, Syddansk Universitetsforlag 2007, , p. 19-24 La discussió se centra principalment en el prefix Dan- i si aquest fa referència a la tribu germànica dels dani o al personatge històric de Dan, així com en el significat exacte de la terminació -mark. Hi ha moltes referències a diversos pobles coneguts com a dani de diversos territoris escandinaus i d'Europa en alguns dels escrits grecs i romans (com ara els de Ptolemeu, Jordanes o Gregori de Tours), així com en la literatura medieval (com ara la Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum d'Adam de Bremen, el poema èpic Beowulf, el Widsith o l'Edda poètica).

Per a alguns, la primera part del mot vol dir 'terra plana', relacionada amb l'alemany Tenne, 'terra trillada', l'anglès den, 'cova', o fins i tot amb el sànscrit dhánuṣ-, 'desert'. La terminació -mark es creu que vol dir 'bosc' o 'terra fronterera' (com en «marca»), amb una referència probable als boscos fronterers del Ducat de Schleswig.

En català, igual que en portuguès, el nom de Dinamarca és pres del castellà, el qual és producte d'una metàtesi del llatí Danimarca. Hi ha autors que han proposat formes alternatives per anomenar aquest país, per evitar la forma castellanitzada, com ara Danimarca (com el llatí medieval i l'italià) o Danemarca (paral·lela al francès Danemark i igual que l'occità), forma ja usada al . Aquesta forma, de més a més, seria més coherent amb el gentilici danès, -esa. La forma Danimarca és emprada en català alguerès. miniatura|Mapa de Dinamarca

Geografia miniatura|Platja de Skagen, i punta de Grenen, el punt més septentrional del país

Geografia física Dinamarca està situada al nord d'Alemanya, al sud-oest de Suècia i al sud de Noruega i està envoltada per la mar Bàltica i el Mar del Nord. Es compon de la península de Jutlàndia (Jylland en danès), que forma part del continent europeu, i un gran nombre d'illes i illots, 1.419 amb més de 100 m² de les que 443 tenen nom i 76 estan habitades, essent les més grans Sjælland, Fiònia (Fyn) i Vendsyssel-Thy. Moltes illes estan interconnectades entre elles o amb el continent aprofitant els diferents estrets (Øresund, Gran Belt, Petit Belt i Femern Bælt entre d'altres) a través de ponts i túnels, alguns notables com el pont de l'Øresund (Øresundsforbindelsen) que uneix Sjælland amb la regió sueca d'Escània, el pont del Gran Belt (Storebæltsforbindelsen) que connecta Sjælland amb Fiònia i el pont del Petit Belt que connecta Fiònia amb la península de Jutlàndia. L'illa de Bornholm es troba allunyada del país, a uns 150 km a l'est de Copenhaguen, al Mar Bàltic, davant de la costa sud-oriental de Suècia.

El punt més septentrional és la punta de Grenen al nord de Skagen (57° 45′ 7″ N), i el més meridional és l'extrem sud de l'illa Falster (Gedser Odde), al sud de la vila de Gedser (54° 33′ 35″ S). El punt més occidental és Blåvands Huk (8° 4′ 22″ W), al sud-est de la vila d'Oksbøl, i el més oriental a l'illa d'Østerskær (15° 11′ 55″ E) a l'arxipèlag d'Ertholmene, a l'est de Bornholm.

Relleu Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en els períodes glacials fou recoberta pel glaç. L'enfonsament posterior que donà naixement a la Bàltica, bé que fragmentà l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el caràcter físic unitari. El relleu fou gastat pel gel i és força pla; l'altura mitjana del país és de només 31 metres sobre el nivell del mar, amb un gran nombre de llacs i d'estanys i força torberes.

El punt natural més alt és el turó de Møllehøj amb 170,86 metres, situat al municipi de Skanderborg, el segueixen en importància el Yding Skovhøj amb 170,77 metres, al municipi de Horsens, i l'Ejer Bavnehøj amb 170,35 metres, també al municipi de Skanderborg. El punt més baix, 7 metres sota el nivell del mar, és a la península d'Odsherred a l'illa de Sjælland, a un antic braç de mar avui convertit en pòlder i conegut com a Lammefjord tot i que no es tracta d'un fiord. Atesa l'estructura del país totes les terres són a prop de la costa, no hi ha cap zona que estigui a més de 52 km del mar.

A la meitat occidental de Jutlàndia el sòl és constituït per sorra i còdols que portà l'aigua procedent de la fosa del glaç, i és una regió poc fèrtil; és coberta de landes i únicament és utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regió la costa és baixa, rectilínia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlàndia i a les illes, que són a la part central de l'antiga glacera, el sòl és recobert d'una argila molt fèrtil i apta per al conreu. La costa és baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.

Hidrografia Els rius de Dinamarca no són massa llargs, els més importants són a la península de Jutlàndia i desguassen a la mar del Nord, el Gudenå amb 176 kmSand-Jensen K., Friberg N. & Murphy J, eds. 2000. De strømmende Vande, 1. udgave. Gads Forlag, København, Danmark. és el més llarg del país i desguassa al Kattegat, el segueixen el Storå amb 104 km, el Varde amb 100 km, el Skjern amb 94 km (i el més cabalós del país), el Suså amb 83 km i el Vidå amb 69 km. A l'illa de Fiònia destaca el riu Odense (Odense Å) amb 60 km.

A Dinamarca hi ha 1.032 llacs que tenen un nom, els més grans són l'Arresø, l'Esrum Sø, el Stadil Fjord, el Mossø, el Saltbæk Vig i el Tissø. L'Arresø és el llac més important de Dinamarca.

Clima Malgrat que Dinamarca està situada entre dos mars, el Bàltic i el mar del Nord, les precipitacions anuals són moderades, d'entre 700 i 800 mm a l'oest i d'entre 500 i 600 mm a l'est. Les temperatures són equilibrades, al mes de juliol hi ha una mitjana de 16 °C a la zona del mar del Nord i a l'est, a Sjælland, pot arribar a 18 °C. Les temperatures diürnes són sobre els 20 °C mentre que les nocturnes són al voltant dels 13 °C. A l'hivern la influència del corrent del Golf i del seu derivat, el corrent de l'Atlàntic Nord, es fa notar fent que les temperatures no baixin excessivament, a tot el país les temperatures es mantenen a prop del punt de congelació, uns 2 °C durant el dia i al voltant de –3 °C a la nit. La temperatura de l'aigua a la costa varia des del 3 °C a l'hivern fins als 17 °C a l'estiu. miniatura|esquerra|Climograma d'Esbjergminiatura|esquerra|Climograma de Gardbogard, prop de Skagen.miniatura|esquerra|Climograma de Copenhaguen

Vegetació La flora danesa consisteix en unes 1200 espècies de plantes vasculars, d'aquestes unes 200 han estat introduïdes per l'home procedents d'altres zones. El 12% de la superfície de Dinamarca és ocupada pels boscos. La vegetació natural és el bosc de fulla caduca típic de les zones temperades (bosc temperat de fulla caduca), però el bosc primari no és gens habitual. La vegetació natural acostuma a ser un bosc mixt amb arbres com el roure, l'om i el faig, essent aquests del gènere fagus els més comuns. A la zona est del país hi ha boscos de coníferes.

Geografia humana

Demografia miniatura|Evolució de la població de Dinamarca Segons les estadístiques del govern de Dinamarca, l'1 de gener de 2007 el 91,1% de la població danesa, estimada en 5,4 milions, era d'ascendència danesa. El 8,9% eren immigrants o descendents d'immigrants recents, principalment dels Balcans, el sud i l'oest de l'Àsia, molts dels quals van arribar a partir de la "Llei dels estrangers" (Udlændingeloven) creada el 1983 que va permetre la immigració dels membres de família. També hi ha una minoria inuit de Groenlàndia i una d'altra provinent de les illes Fèroe. Durant els últims anys, tanmateix, s'han aprovat lleis molt més estrictes quant a la immigració.

La població danesa, l'1 de gener de 2008, era de 5.475.791, amb una densitat de població de 129,16 habitants per quilòmetre quadrat. La població no està distribuïda equitativament. Tot i que la superfície a l'est del Gran Belt només és de 9.622 km², o el 22,7% de la superfície total de Dinamarca, l'1 de gener de 2008, hi vivia el 45% de la població. La densitat de població d'aquesta regió és de 256,2 habitants per quilòmetre quadrat. Per contra, la densitat de població de l'oest del país és de 91,86 habitants per quilòmetre quadrat. El 2008 la mediana d'edat era de 40,5 anys. La taxa d'alfabetització era del 99%. La taxa de natalitat era d'1,74 nens per dona. La taxa de creixement poblacional és del 0,28%. El danès és la llengua oficial de l'Estat.

Ciutats

miniatura|Vista aèria de Copenhaguen Dinamarca és un país molt urbanitzat, i el 86% de la població viu en zones urbanes.Stadig flere bor i byer, Danmark Statistik, n. 160, 15-4-2010 Al voltant del 40% de la població habita l'illa de Sjælland, on hi ha l'àrea metropolitana de Copenhaguen o Hovedstadsområdet, l'altra gran regió urbana és la Regió metropolitana de l'est de Jutlàndia que representa un 23% de la població del país.

Les 25 aglomeracions urbanes més importants són: (Dades referides a l'1 de gener del 2010, font: Danmark Statistik) Copenhaguen 1.181.239 Århus 242.914 Odense 166.305 Aalborg 123.432 Esbjerg 71.459 Randers 60.227 Kolding 57.087 Horsens 52.998 Vejle 50.832 Roskilde 46.701 Helsingør 46.189 Herning 45.890 Hørsholm 45.816 Silkeborg 42.396 Næstved 41.729 Fredericia 39.513 Viborg 35.656 Køge 34.937 Holstebro 34.024 Taastrup 32.260 Slagelse 31.918 Hillerød 29.951 Sønderborg 27.194 Holbæk 27.157 Svendborg 27.113

Política i govern miniatura|La Primera Ministra Mette Frederiksen miniatura|Composició del parlament (Folketinget) sortit de les eleccions del 2011

Estructura de govern El Regne de Dinamarca és una monarquia constitucional en què el rei és el cap d'Estat. D'ençà del 2024 ocupa el tron Frederic X, quan va substituir la reina Margarida II de Dinamarca, la seva mare, que exercia des del 1972.