miniatura|Parella que realitza el ritual sagrat de la Maithuna. Orissa, La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).
Alguns estudiosos prefereixen utilitzar el terme «sexe sagrat» (en referència a algun tipus de màgia sexual) en lloc de «prostitució sagrada» en els casos en què no hi ha pagament pels serveis; però sovint els rituals sagrats solien celebrar-se amb el pagament d'una petita suma de diners que s'acumulaven a la tresoreria del temple.
Els estudiosos han considerat aquestes pràctiques comunes en el món antic, especialment en les civilitzacions orientals de l'Orient Pròxim (dins de la civilització babilònica, entre els fenicis i els habitants d'Assíria), però també està certificat a Corint (vegeu Estrabó, Geografia, VIII, 378) i a Erice (vegeu Ciceró, Divinatio in Caecilium, 55), a més, el verb grec-antic κορινθιάζομαι / korinthiàzomai, que significava «freqüentar prostitutes».Aristòfan, fr. 133. No obstant això, algunes de les últimes investigacions han qüestionat aquesta imatge, qüestionant en part la veritable fiabilitat de fonts antigues.
La raó principal per la qual va donar a llum i impuls a la pràctica d'una forma sagrada de la prostitució va ser un intent d'emmagatzemar l'energia vital; el sacerdot (de vegades el mateix fidel) s'unia sexualment amb la sacerdotessa, i realitzaven la seva unió amb un ritual de lloança a la deessa de l'amor per tal de propiciar la fertilitat de les dones que pertanyien a la comunitat i, de manera indirecta juntament amb ella, també la prosperitat econòmica general de l'Estat. La simbòlica recreació d'un matrimoni sagrat, i la unió de la humanitat amb la divinitat, era un ritu de fertilitat que es practicava en connexió amb un ritual sexual al temple. Les protagonistes eren sovint joves verges de bona família, o fins i tot les esclaves o les sacerdotesses del temple, que en la majoria dels casos es van unir sexualment amb estranys.
Sobre els orígens i característiques que assumien els diferents llocs en què es practicava, ha suscitat molts punts foscs; alguns d'aquests llocs eren Fenícia, Corint, Erice (Sicília) i Locri a la Magna Grècia.
L'antic Orient Pròxim miniatura|Inanna/Ixtar representada amb el tocat cerimonial de la summa sacerdotessa Les antigues societats de l'antic Orient Pròxim al llarg dels rius Tigris i Eufrates van comptar amb molts santuaris i temples (o «cases del cel») dedicades a diverses deïtats. El relat de l'historiador del Heròdot d'Helicarnàs i altres testimonis del període hel·lenístic i de l'antiguitat tardana suggereixen que les societats antigues fomentaven la pràctica dels ritus sexuals sagrats no només a Babilònia i Xipre, sinó a tot l'Orient Pròxim.
Segons Heròdot, els ritus realitzats en aquests temples incloïen relacions sexuals, o el que els estudiosos posteriors van anomenar «ritus sexuals sagrats»:
L'antropòleg britànic James Frazer va acumular citacions per demostrar això en un capítol de la seva magnífica obra La branca daurada (1890-1915),J.G. Frazer, The Golden Bough, abridged edition (1922), Chapter 31: Adonis in Cyprus; see also the more extensive treatment in the 3rd edition of The Golden Bough, volumes 5 and 6 (published 1914). Frazer's argument and citations are reproduced in slightly clearer fashion by Fernando Henriques, Prostitution and Society: a study (3 vols., London : MacGibbon & Kee, 1962-1968), vol. I, ch. 1. i això va servir de punt de partida per a diverses generacions d'estudiosos. Frazer i Henriques van distingir dues formes principals de ritus sexuals sagrats: ritu temporal de noies no casades (amb variants, com ara el ritual sexual de dots o la desfloració pública d'una núvia). el ritu sexual de tota la vida.
Tanmateix, Frazer no va prendre les seves fonts dels períodes clàssics o hel·lenístics, sinó que ho va fer principalment dels autors de l'antiguitat tardana (és a dir, entre els anys 150 i 500). Això planteja preguntes sobre si el fenomen dels ritus sexuals en els temples es pot generalitzar a tot el món antic, tal com ho feien els erudits anteriors.
La investigació de Daniel Arnaud, Vincienne Pirenne-Delforge, Julia Assante, Stephanie Budin i altres ha sotmès en dubte a tota la tradició acadèmica que defineix el concepte de prostitució sagrada. Budin considera que el concepte de «prostitució sagrada» és un mite, argumentant que les pràctiques descrites en les fonts simplement mai han existit. Una visió més matisada, defensada per Pirenne-Delforge, suggereix que el sexe ritual existia al Pròxim Orient, però no en el món grec o romà en èpoques clàssiques o hel·lenístiques.
El matrimoni sagrat
miniatura|125px|La unió entre lingam i yoni, part de la història de les representacions eròtiques de Candi Sukuh La pràctica de la prostitució sagrada no ha estat confirmada en cap de les cultures de l'antic Orient Pròxim, malgrat moltes descripcions populars de l'hàbit.James Frazer (1922), The Golden Bough, 3a, Capítol 31: Adonis in Cyprus A través del , els estudiosos creien generalment que es representava una forma de ritual de matrimoni sagrat o hierogàmia entre el rei d'una ciutat estat sumèria i la summa sacerdotessa d'Inanna, la deessa sumèria de l'amor sexual, la fertilitat i la guerra, però no han sobreviscut evidències per demostrar que les relacions sexuals estaven incloses. Al llarg dels rius Tigris i Éufrates hi havia un temple d'Eanna, que significa «casa del cel», dedicada a Inanna al districte d'Eanna d'Uruk.
Tot i que pot haver existit una prostitució religiosa en els temples d'Inanna/Ixtar, Assante suggereix que ha sigut malentès el concepte del «matrimoni sagrat» (hierogàmia). Anteriorment, es creia que era un costum pel qual el rei, juntament amb la summa sacerdotessa, representaven la unió de Dumuzi amb Inanna (més tard anomenada Ixtar).John Day (2004), Does the Old Testament Refer to Sacred Prostitution and Did it Actually Exist in Ancient Israel? in Carmel McCarthy & John F Healey (eds), Biblical and Near Eastern Essays: Studies in Honour of Kevin J. Cathcart. Continuum International Publishing Group. p. 2-21 És molt més probable que aquestes unions no s'hagin produït mai, sinó que eren adorns a la imatgeria del rei; els himnes que lloen els reis de l'Orient Mitjà per acoblar-se amb la deessa Ixtar sovint expliquen que ell corre 320 km, ofereix sacrificis, celebra un banquet amb el déu del sol Utu, i rep una corona reial d'An, tot en un sol dia. Un erudit comenta: «Ningú, segons el meu coneixement, ha tingut la intenció de proposar que els actors humans tinguessin el paper de Utu i An al banquet».Sweet, R. "A New Look at the 'Sacred Marriage' in Ancient Mesopotamia," in E. Robbins and S. Sandahl, eds., Corolla Torontonensis. Studies in Honour of Ronald Morton Smith (Toronto, 1994) 85-104. No obstant això, no tots els autors estan convençuts.
Altres historiadors moderns argumenten que el temple de la deessa tenia sacerdotesses, però no hi ha proves que realitzessin cap mena de servei sexual en cap mena de culte.Budin, Stephanie Lynn, The Myth of Sacred Prostitution in AntiquityAssante, Julia 1998. "The kar.kid/[kh]arimtu, Prostitute or Single Woman? A Reconsideration of the Evidence," Ugarit-Forschungen; 30:5-96Assante, Julia 2003. "From Whores to Hierodules: the Historiographic Invention of Mesopotamian Female Sex Professionals," p. 13-47 in Ancient Art and Its Historiography, edited A. A. Donahue and Mark D. Fullerton. Cambridge/Nova York: Cambridge UniversityYamauchi, Edwin M. 1973. "Cultic Prostitution: a Case Study in Cultural Diffusion," p. 213-222 in Orient and Occident: Essays Presented to Cyrus H. Gordon, edited H. Hoffner. Neukirchen-Vluyn, Germany: Kevelaer
El codi d'Hammurabi
En les lleis del codi d'Hammurabi, els drets i el bon nom de les sacerdotesses sexuals femenines estaven protegits. S'aplicava a elles i als seus fills la mateixa legislació que protegia a les dones casades de la calúmnia. Podien heretar les propietats dels seus pares, recaptar ingressos de la terra treballada pels seus germans i disposar de béns. Aquests drets s'han descrit com extraordinaris, tenint en compte el paper de les dones en aquella època.The Sacred Prostitute: Eternal Aspect of the Feminine By Nancy Qualls-Corbett
La bíblia hebrea
La Bíblia hebrea (Tanakh / תנ״ך) usa dues paraules diferents per a la prostituta, zonah (זנה)Blue Letter Bible, Lexicon results for zanah (Strong's H2181) , incorporating Strong's concordance (1890) and Gesenius's Lexicon (1857) i qědēšā (קדשה).Blue Letter Bible, Lexicon results for qĕdeshah (Strong's H2181) , incorporating Strong's Concordance (1890) and Gesenius's Lexicon (1857). La paraula zonah simplement significa «prostituta ordinària» o «dona lliure». Però la paraula qědēšā literalment significa «consagrada» (forma femenina), de l'arrel sémita Q-D-Š (קדש) que significa «sagrat» o «separat». Malgrat el significat culte d'una kedeshah per a un seguidor de la religió cananea, la Bíblia hebrea deixa clar que la prostitució sagrada no té cap lloc en la religió israelita o judaisme. Així, la versió hebrea de Deuteronomi 23: 17-18 diu als seguidors:
Stephen O. Murray escriu que els passatges bíblics prohibeixen qdeshim i els vinculen amb déus i «formes de culte detestades pels seguidors ortodoxos de Yahveh». Celia Brewer Sinclair va escriure que «les exigències ètiques del pacte no permeten adorar a Yahveh en rituals sexuals lliures (ritus sexuals sagrats)». Els sacerdots masculins que es van dedicar a la prostitució sagrada del mateix sexe s'anomenaven qědēš (literalment, home sant savi); la paraula va evolucionar semànticament en l'hebreu antic per tenir un significat similar al de «sodomita». La paraula hebrea kelev (gos) a la següent línia també pot significar «ballarí» o «prostituta».Lexicon results for kelev (Strong's H3611), incorporating Strong's Concordance (1890) and Gesenius's Lexicon (1857). Alguns estudiosos veuen els mandats contra l'adoració estrangera, incloent la prostitució sagrada masculina, possiblement la causa original del que més tard es convertiria en la condemna del judaisme del contacte sexual entre homes. Tanmateix, hi ha diversos exemples de condemna i instruccions contra les relacions sexuals masculines del mateix sexe (per exemple, Sodoma i Gomorra, Levític 20:13) a la Torà anterior al judaisme.
En el Llibre d'Ezequiel, Ohola (אהלה) i Oholiba (אהליבה) apareixen com les núvies al·legòriques de Déu que representen Samaria i Jerusalem. Es van convertir en prostitutes a Egipte, involucrant-se en la prostitució des de la seva joventut. Ezequiel condemna a les dues com les culpables de l'aliança religiosa i política amb les nacions paganes.
Sumer Segons l'observat per l'assiròleg Samuel Noah Kramer, els reis de l'antiga regió de l'antic Orient Pròxim de Sumer van establir la seva legitimitat participant en un acte sexual ritual en el temple de la deessa de la fertilitat Ixtar cada any, durant el desè dia de l'Akitu (Festival d'Any Nou).S.N. Kramer, The Sacred Marriage Rite: Aspects of Faith, Myth and Ritual in Ancient Sumer.
Hitites Els hitites practicaven la prostitució sagrada com a part d'un culte a les deïtats, incloent l'adoració d'un parell de deïtats, un déu dels bous i una deessa dels lleó, mentre que en dies posteriors era la deessa mare que esdevingué prominent, representant la fertilitat i (a Fenícia) la deessa que presidia els naixements humans.Nagendra Kr Singh, Divine Prostitution page 6, (1997)
L'antiga Grècia i el món hel·lenístic L'antiga Grècia