Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) és un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany. Conreà sobretot la novel·la i el teatre. A causa del seu compromís amb la defensa de la Segona República Espanyola va haver de marxar a l'exili el 1939. És considerat un dels més importants autors de la literatura de l'exili republicà espanyol, gràcies, sobretot, a la seua sèrie de novel·les El laberinto mágico que recreen els antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.
Biografia Anys de formació De pare alemany,Per a la biografia de Max Aub seguim Soldevila (2003), Malgat & Maurice (2007), Quiñones (2007) i els propis diaris d'Aub. Friedrich Aub Marx (que en alguna ocasió va fer broma sobre la possibilitat de parentiu amb el filòsof Karl Marx, tot i no tenir cap indici en aquest sentit) i mare francesa d'origen judeoalemany, Susanne Mohrenwitz, va nàixer a París. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, tota la família, a causa de la nacionalitat de son pare, passarà a ser considerada enemiga. En aquells moments Friedrich Aub es trobava en viatge de treball per Espanya –era viatjant de comerç–. La inseguretat va empényer sa mare a fugir de França i traslladar-se a Espanya amb el marit. Després de trobar-se a Barcelona, els pares de Max decideixen instal·lar-se a València, concretament al carrer de la Reina, al barri del Cabanyal.
Així va començar el primer exili en la vida de Max Aub. El xiquet començarà a aprendre les llengües del seu entorn, a més de la llengua en què desenvoluparà la seua tasca literària, el castellà, Aub també aprengué valencià. Ignacio Soldevila (Valencia, 1929-Québec, 2008), que va conéixer personalment Aub, escriu «Hablaba correctísimamente tanto la variedad valenciana como la catalana» (Parlava correctíssimament tant la varietat valenciana com la catalana)». Assisteix a l'Escola Moderna de València i després a l'Institut Lluís Vives. Ací coneixerà els que seran els seus amics de joventut, amb els quals va entrar en contacte amb el món cultural de la València de l'època: José Gaos, que serà filòsof, germà del poeta Vicente Gaos; José Medina Echavarría, futur sociòleg. Comença a conéixer la literatura en castellà: Vicent Blasco Ibáñez serà un dels primers autors que l'apassionaran. Després, orientat pels seus amics, s'interessarà per escriptors com Pío Baroja o Miguel de Unamuno.
Ja a l'adolescència comença a assajar l'escriptura. Escriu els seus primers poemes, en castellà.Sempre va declarar que no havia sigut capaç mai d'escriure literatura en les llengües de la seua infantesa, el francès i l'alemany. L'interés pel teatre li venia de la infantesa, del joc amb un teatre de titelles. En aquests anys d'adolescència i joventut coneix també futurs escriptors de la seua generació, com Juan Gil-Albert i Joan Chabás. El cercle d'amistats d'Aub pertany als sectors progressistes de la societat valenciana del seu temps. Aquest factor, juntament amb l'educació lliberal que els seus pares li van donar i el seu propi tarannà, l'inclinarà cap a postures polítiques d'esquerra. Un altre fet que el va marcar políticament fou la dura repressió per part de la Guàrdia Civil d'una manifestació de partits obrers a la Plaça d'Emilio Castelar —actual Plaça de l'Ajuntament— a la qual Aub havia assistit amb els seus amics.
Quan acaba el Batxillerat, Aub decideix no anar a la Universitat i començar a treballar amb son pare al negoci de viatjant de bijuteria per a cavallers. Això li donarà l'oportunitat de viatjar per tot el País Valencià, Catalunya, Aragó, Múrcia, i l'est de Castella i Andalusia. Aquesta experiència de contacte amb la realitat de les gents senzilles i les seues condicions de vida serà determinant en la seua formació com a escriptor i en la seua ideologia. Un fet clau per a la seua posterior carrera literària va ser l'encontre casual, a Girona, durant el seu primer viatge de treball, als díhuit anys, amb l'escriptor francés Jules Romains, qui li donarà una targeta de presentació per al poeta i crític Enrique Díez-Canedo. Aub es mantenia molt al dia de les novetats literàries gràcies a les subscripcions a revistes franceses (la Nouvelle Revue Française, sobretot) i espanyoles (la revista España d'Ortega y Gasset i Manuel Azaña).
Un parell d'anys després, el 1923, quan ja té acabat el que serà el seu primer llibre de poemes, Los poemas cotidianos, viatjarà a Madrid per a visitar Díez-Canedo. Aquest l'introduirà en els ambients literaris on coneixerà els futurs membres de la Generació del 27 i altres escriptors i intel·lectuals més grans. Aconseguirà publicar alguns poemes a la revista España, però no el llibre sencer, que no s'editarà fins al 1925, pagat per Aub mateix.
De la majoria d'edat als anys de la guerra miniatura|Max Aub Mohrenwitz En arribar a la majoria d'edat —llavors fixada als 21 anys— Aub va haver de triar entre la nacionalitat espanyola –els seus pares ja l'havien obtinguda–, la francesa i l'alemanya. Es va decidir per la primera. Es va lliurar del servei militar a causa de la seua miopia. En aquest mateix any de 1924 va realitzar, per encàrrec de son pare, un viatge de tres mesos a Alemanya, la qual cosa li va permetre conéixer el teatre que s'hi estava fent, en particular el de l'expressionisme alemany d'autors com Erwin Piscator o Karl Sternheim.
El 1926 es casa amb la valenciana Perpètua Barjau Martín (1902-1991) i s'instal·len al número 8 del carrer de Sevilla de València. Posteriorment es traslladaran al número 13 del carrer de l'Almirall Cadarso, a l'Eixample valencià, que serà la seua residència fins que, en acabar la guerra, siga ocupada per la família d'un militar del bàndol feixista. El matrimoni tindrà tres filles: María Luisa (Mimín), Elena i Carmen. És aquest el moment de les seues primeres novel·les, Geografía i Fábula verde, exemples de prosa avantguardista en sintonia amb la narrativa que estaven fent tot un seguit d'autors com Benjamín Jarnés, Francisco Ayala o Rosa Chacel, en la línia del que Ortega y Gasset va denominar art deshumanitzat. Les dificultats per a publicar continuen. Només se'n publicaran fragments a revistes i quan vulga editar-les en forma de llibre haurà de fer-ho pel seu compte. També ha començat a conrear el teatre. El 1926 publica a la revista Alfar de La Corunya la seua obra en un acte El desconfiado prodigioso. Aquesta obra breu va ser traduïda al català per Millàs Raurell amb el títol El malfiat extraordinari, traducció que fou publicada a La Revista el 1928. El 1933 es va representar en català —serà la primera estrena teatral d'Aub—, dirigida per Carles Claveria a Vilafranca del Penedès
El 1929 Aub ingressa en el Partit Socialista Obrer Espanyol, de la mà del polític i intel·lectual Luis Araquistáin, membre del sector més esquerrà del partit. Mentrestant, continua amb el seu treball de viatjant de comerç, ara per tot Espanya. Fa tres viatges a l'any i dedica el temps restant a l'escriptura. El 1930 viatja a la Unió Soviètica per a conéixer sobretot el teatre que s'hi feia sota el règim comunista. Va tornar amb una impressió en part positiva quant a la millora de les condicions de vida del poble però negativa pel que fa al control per part del govern del pensament lliure i per l'escassa novetat de les propostes artístiques que havia trobat.Manuel Aznar Soler, "Política y literatura en los ensayos de Max Aub" (en castellà), dins Actas del Congreso Internacional "Max Aub y el laberinto español", València, 1996, p. 571-575.
En aquests anys, Aub comença a sentir-se una mica desplaçat per part dels seus companys de generació a causa de les dificultats per a publicar els seus llibres i per a estrenar el seu teatre. La Revista de Occidente rebutja publicar en la seua editorial Fábula verde. Els poetes avantguardistes s'han anat organitzant en el que es coneixerà com a Generació del 27, mentre que els prosistes en queden al marge. Aub només aconsegueix publicar fragments de les seues novel·les en revistes i ha de pagar de la seua butxaca les edicions en llibre.
El 1931 s'esfondra la monarquia i és proclamada la Segona República Espanyola. Entre 1932 i 1934 Aub publica fragments de la novel·la Luis Álvarez Petreña a la revista Azor, dirigida per Luys Santamarina. Aquesta novel·la, que conta en forma de falsa autobiografia, el fracàs d'un escriptor avantguardista, marca l'inici del distanciament d'Aub de la poètica avantguardista.
Entre 1935 i 1936 Aub va dirigir la companyia de teatre universitari El Búho (El Mussol), integrada a la secció cultural de la F.U.E. (Federació Universitària Escolar), associació que pretenia dinamitzar la vida universitària espanyola. L'objectiu de El Búho, semblant al de La Barraca dirigida per Federico García Lorca o la secció teatral de les Missions Pedagògiques que organitzava Alejandro Casona, era acostar al poble el teatre clàssic castellà dels Segles d'Or. Muntaren obres de Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i d'altres en espais oberts, al carrer, tant a la ciutat de València com a altres indrets del País Valencià.
Els anys de la guerra En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol dels sectors militars contraris a la República que desencadenà la guerra civil, el 1936,Vegeu Cronologia de la guerra civil espanyola Aub es trobava de viatge de treball a Madrid. A la fi de juliol, torna a València per a participar en la defensa de la legalitat republicana —no haguera pogut anar al front a causa de la seua miopia—. A la capital valenciana es fa càrrec, per part del PSOE, de la direcció del diari Verdad en què durant poc temps van col·laborar els socialistes i els comunistes. Col·labora també a El Socialista, la publicació oficial del seu partit.
Continua el seu treball amb El Búho. Ara representaran sobretot obres de circumstància, amb la finalitat de conscienciar el públic sobre la necessitat de defensar la República i frenar l'avanç del feixisme.
A final d'any, quan el seu amic Luis Araquistáin és nomenat ambaixador a París, Aub l'acompanya com a agregat cultural. La tasca més important serà l'organització del pavelló de la República Espanyola en l'Exposició Universal de París de 1937. Aub hi treballà en col·laboració amb els seus amics valencians José Gaos i Josep Renau. Algunes fonts atribueixen al mateix Aub l'encàrrec d'un quadre per al pavelló espanyol a Pablo Ruiz Picasso. Aquest quadre serà el Guernica.Així ho fa Soldevila (2003), p. 30. Tanmateix, també s'ha atribuït l'encàrrec a Josep Renau, com a l'article o al reportatge També es faran encàrrecs a Joan Miró i a l'escultor Alberto Sánchez. El dia de la presentació del Guernica, Aub en farà el discurs, esdevenint així el seu el primer text d'interpretació d'aquesta obra.
A mitjan 1937, Araquistáin renuncia com a ambaixador a causa de les dissensions entre els diferents sectors socialistes. Al cap de poc, Aub torna a València per participar en les sessions del II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura organitzat per l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes. Poc després és nomenat secretari del Consell Central de Teatre que presidia Antonio Machado, qui en aquells moments residia a la localitat valenciana de Rocafort. Aub viurà durant aquest any entre València i Barcelona. La seua dona i les filles romandran a París, perquè l'escriptor no vol que tornen al país en guerra. L'objectiu del Consell és coordinar les activitats teatrals a la zona republicana posant en escena obres que enfortisquen la moral de la població civil i encoratgen en la defensa de la República. Per exemple es va muntar al Teatre Principal de València una versió feta per Rafael Alberti de Fuenteovejuna, de Lope de Vega, obra en la qual tot un poble es rebel·la contra la tirania dels poderosos.